Els 36 detinguts del 25-S

Per Anna Jiménez.
Barcelona.
 

El passat dimarts dia 25 de setembre va haver-hi una multitudinària manifestació a la capital espanyola sota el lema “Rodeja el Congrés”, on la ciutadania demanava la dimissió del Govern de Mariano Rajoy per no saber gestionar els successos, tant de caire polític com econòmic com social, que estant tenint lloc a Espanya. Dita manifestació va acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els allà congregats, arribant-se a detenir fins a 36 persones.

El Comissari cap de la Brigada Provincial d’Informació donava comptes de les detencions efectuades al Jutge Central d’Instrucció número 1 de l’Audiència Nacional. El magistrat Santiago Pedraz va rebutjar mitjançant providència que dit òrgan judicial tingués competència per jutjar els fets donat que a l’informe policial es feien constar delictes d’atemptat (article 550 del Codi Penal), lesions (article 147 del Codi Penal), resistència a l’autoritat (article 556 del Codi Penal), desobediència (article 556 del Codi Penal) i desordres públics (article 557 del Codi Penal), i cap d’ells és competència de l’Audiència Nacional, ex l’article 65 de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial. En conseqüència, el magistrat va instar a la unitat policial a que traslladés els detinguts als jutjats de la Plaça Castilla de Madrid, que sí serien els competents. La Fiscalia va donar recolzament al magistrat Pedraz en la seva decisió perquè també considerava que no hi havia cap indici de que els manifestants detinguts haguessin intentat assaltar el Congrés, únic cas on seria competent l’Audiència Nacional al tipificar-se els fets com a delicte contra les institucions de l’Estat (articles 493 i 494 del Codi Penal).

Panoràmica del 25-S.
Panoràmica del 25-S.

En concret, la causa va ser dirigida als Jutjat d’Instrucció número 8 de Madrid on la magistrada titular en funcions de guàrdia de detinguts va dictar un auto on es decretava que existeixen “motius suficients” per a imputar als detinguts durant els incidents registrats el passat dimarts a les rodalies de la Càmera Baixa el delicte contra les institucions de l’Estat – exactament, contra la seu del Congrés-, i per tant, el cas hauria de passar a ésser jutjat per l’Audiència Nacional, però com ja hem dit aquesta ja va rebutjar prèviament ser competent al no veure indicis d’haver-se perpetrat els delictes dels articles 493 i 494 del Codi Penal.

Tanmateix, la magistrada, tot i apreciar la concurrència d’aquest delicte, en afegit als delictes d’atemptat, resistència a l’autoritat i desordre públic, va deixar a 34 dels 36 detinguts en llibertat. Es critica, però, que l’auto dictat pel Jutjat d’Instrucció número 8 de Madrid sigui col·lectiu i no s’especifiqui quin delicte ha comès cada un dels detinguts. Sobre un dels manifestants, Manuel Rubio, es va decretar presó provisional eludible sota fiança de 1000 euros, acusat d’haver comés dos delictes d’atemptats i desordres públics. Per últim, un altre manifestant, al ser menor d’edat, va passar a càrrec de la Fiscalia de Menors, seguint allò disposat per l’article 16 de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

El Gabinet de Premsa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va emetre una nota informativa on es feia ressó dels fets i de la situació processal dels detinguts. En ella, s’oblidava l’al·lusió al delicte contra les institucions de l’Estat proposada per la magistrada del Jutjat de Plaça de Castilla, i per tant, segons la seva qualificació dels fets del TSJM, aquets quedarien de nou fora de l’àmbit competencial de l’Audiència Nacional. “Només” se’ls acusa dels delictes d’atemptats, resistència i/o desordre públic, segons el cas.

En contraposició a aquesta idea trobem els pronunciaments del Ministeri d’Interior, del Director General de la Policia (Ignacio Cosidó) i la Delegada del Govern en Madrid (Cristina Cifuentes), que entenen que sobre els detinguts sí pot recaure imputació d’un delicte contra les institucions de l’Estat i per tant, entenen que, a l’igual que ho feia la magistrada del Jutjat d’Instrucció 8 de Madrid, la competència per a jutjar el cas recau sobre l’Audiència Nacional.

La manca de consens en la qualificació dels fets – hi ha o no hi ha delicte contra les institucions de l’Estat (al marge dels delictes d’atemptat, resistència i desordre públic)? – ha estat criticada durament per sindicats policials com el SUP i el CEP. Exposen que el Ministeri d’Interior no hauria d’haver anunciat de forma pública la imputació dels delictes dels articles 493 i 494 del Codi Penal si després haurien de ser rebutjats per l’Audiència Nacional.

Si finalment els fets fossin catalogats com a delicte d’atemptat, resistència i desordre públic, els òrgans jurisdiccionals competents serien els Jutjats d’Instrucció; però si es considerés que la tipificació adient és la de delicte contra les institucions de l’Estat, passaria a ser competent l’Audiència Nacional. Per això, la magistrada de Plaça de Castilla ha ordenat fer peça separada per a cadascun dels casos a fi de que, si en algun d’ells el fiscal estima que existeixen indicis de delicte contra les Institucions de l’Estat, el jutge s’inhibeixi a favor del jutge Pedraz. Tanmateix, com ja s’ha dit, el jutge de l’Audiència Nacional ja s’ha pronunciat en contra de la seva competència. Si tornés a rebutjar-la un cop inhibit el Jutjat d’Instrucció 8 de Madrid, el fiscal podria recórrer a la Sala de lo Penal, que podria obligar-li a instruir el cas o bé a retornar-lo als jutjats de Plaça Castilla. En cas contrari, això és, si el fiscal estimés que no hi ha indicis de delicte contra les institucions de l’Estat però sí d’atemptat, resistència i/o desordre públic, la causa s’hauria de jutjar als jutjats d’instrucció de Madrid, ja que és el competent per a conèixer d’aquests delictes sempre i quan no superin els 5 anys de pena privativa de llibertat, cas on passarien a ser competents els jutjats de lo penal.

Amb tot, ens quedem amb la pregunta oberta – i avui encara retòrica- de qui enjudiciarà als detinguts dels 25-S, els Jutjats d’Instrucció de Madrid o l’Audiència Nacional?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.