La setmana passada es van aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) pel 2013; llei bastant complexa, ja que és necessari detallar-hi tant els ingressos com les despeses previstes per l’Estat, juntament amb les corresponents aplicacions pressupostàries. La dotació per la política d’infraestructures pel pròxim any és de 9.067,9 milions d’euros; suposa un 15,6% menys que l’any anterior (representava 11.386,9 milions d’euros). Dins d’aquesta quantitat ho hem de dividir entre la quantitat que anirà dirigida al sector públic empresarial – 6.252,4 milions d’euros- ; i la resta, que serà una inversió directa de l’Estat, – 3.355,5 milions d’euros. D’aquesta manera es compleixen els temors que tenien les grans empreses espanyoles dedicades a infraestructures i serveis.
Els responsables del Ministeri de Foment han decidit apostar per reprogramar obres, donant prioritat a les que estan en un avançat estat d’execució, als corredors que acumulen un major tràfic i al transport per ferrocarril en la seva triple via: xarxa convencional, rodalies i alta velocitat.
Ens preguntem si aquestes retallades es produiran per igual a totes les Comunitats Autònomes, si comparem els casos de Catalunya i Canàries amb Madrid podrem veure que realment no hi ha una clara imparcialitat. En el cas canari, podem apreciar com en dos anys han deixat de rebre 291 milions d’euros destinats a obres públiques: l’exercici 2012 la retallada va ser de 138 milions, i pel de 2013 serà de 153 milions d’euros. Comportant que obres com la quarta fase de la circumval·lació de Las Palmas o d’Arrecife perillin; en total es tracta de vint-i-una obres, totes ja iniciades, que estan amenaçades de no poder-se dur a termes i així, incomplint el conveni de carreteres. Ja que cal recordar que les Illes Canàries no participen de les inversions que l’Estat fa en la xarxa de carreteres d’interès general. Aquests dies la Conselleria analitzarà totes aquestes obres afectades, i decidirà com actuarà; ja que es planteja portar el cas davant dels tribunals. I és que a part de les retallades en infraestructures, conseqüentment comportarà la pèrdua de disset mil llocs de treball i milions d’indemnitzacions a les que s’haurà de fer front, per l’ incompliment dels convenis firmats per l’Estat.
Pel que fa Catalunya, compta amb 1262 milions d’euros per infraestructures, el que suposa l’11,9% del total; fet que la situa per darrera de CCAA com Andalusia, Castella Lleó o Galícia. En declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recorder, senyala que no s’estan tenint en compte les prioritats, ja que per exemple, l’estació de Rodalies de l’Aeroport de Barcelona encara no s’ha començat, tot i que la llicència es va demanar a la mateixa data que la de l’Aeroport de Madrid; la qual ja està acabada. A més a més, els PGE contemplen una partida per tal que l’alta velocitat arribi a Barajas, valorada en 15 milions d’euros. Alhora cal recordar que dels comptes del 2011 només s’ha executat el 35% del pressupost que s’havia destinat per les obres catalanes; mentre que a Madrid, s’ha executat el 111%. Com és norma en l’Estat Espanyol, l’incompliment amb les CC.AA, és constant i en els cas de Catalunya encara més, ja que, la inversió de l‘Estat està marcada per una Disposició Addicional de l’Estatut de Catalunya, que sembla que hauria de ser d’obligat compliment, però sorprenentment no és així. Segons paraules del ministre d’economia, Cristóbal Montoro, no és que es discuteixi la vigència de les disposicions addicionals d’estatuts com el de Catalunya i altres, sinó que no té sentit, ja que si cauen les inversions públiques un 17% no pot produir-se cap tipus de creixement en les altres partides. D’aquesta manera, continua en increment els diners que l’Estat deu a Catalunya, a hores d’ara ja són més de mil milions d’euros.
D’aquesta manera els problemes van en augment, ja que si ens els Pressupostos Generals de l’Estat hi ha retallades, però a més, no s’arriba ni a executar el poc que hi per cada Comunitat, a on arribarem? I realment, no hi ha diners per a tothom, o serà que només hi ha diners per segons qui i per fer segons que?
