És evident els problemes de tresoreria que pateix l’Estat Espanyol i les dificultats que afronta per fer front al pagament de determinades prestacions. La Tresoreria de la Seguretat Social pateix un problema similar. Els ingressos son inferiors a les despeses. En tot cas, és evident que les contribucions directes al sistema han disminuït com a conseqüència de l’augment de persones en situació d’atur.
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria fer un parèntesis per realitzar algunes precisions que poden facilitar la comprensió dels conceptes que tractaré, així com el funcionament del Sistema de Seguretat Social.
En primer lloc, el sistema de finançament de la Seguretat Social a Espanya es un sistema mixt. És a dir, obté ingressos de diverses fonts. Per una banda, l’Estat aporta anualment una quantitat de diners, mitjançant una partida establerta en la Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat. Per altra banda, hi ha determinades persones (bàsicament treballadors i empresaris) que estan obligades a pagar determinades quotes. A més a més, existeixen altres ingressos com les quantitats recaptades en concepte de sanció o recàrrec i els fruits, rentes o interessos derivats de recursos patrimonials (per exemple, els lloguers derivats d’edificacions de la seva pròpia propietat).
No obstant això, el sistema de Seguretat Social es divideix en dos nivells en funció de les prestacions que estableix i el finançament de les mateixes. En primer lloc, trobem el nivell no contributiu o assistencial. Aquest es finança directament per l’Estat i bàsicament contempla les prestacions i els serveis d’assistència sanitària, els serveis socials, les prestacions no contributives per invalidesa i jubilació, els complements mínims de les pensions i les prestacions familiars. Per altra banda, el nivell contributiu de protecció és el que es finança essencialment amb les aportacions dels treballadors i empresaris. Té com a objecte les prestacions econòmiques del mateix sistema, així com les contingències d’accidents de treball i de malalties professionals.
En el cas que ens ocupa, ens centrarem en les pensions contributives. És a dir, aquelles que es cobreixen majoritàriament mitjançant les quotes de la població activa, ja que és on hi ha els problemes de liquiditat. No tindrem en compte les prestacions no contributives, perquè segueixen quedant cobertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
Tornant al tema del Fons de Reserva de la Seguretat Social, aquest estiu el Govern Espanyol es va veure obligat a recórrer a la dotació del Fons de Prevenció i Rehabilitació per fer front als costos del sistema de la Seguretat Social. En aquest cas, va utilitzar-ne uns 4.400 milions d’euros dels 4.646 milions disponibles. Segons molts experts en la matèria, aquest era el pas previ a utilitzar el Fons de Reserva.
Ja des de principis d’aquest any, trobem publicacions en la premsa que es refereixen a la utilització del Fons de Reserva de la Seguretat Social pel pagament de les pagues extraordinàries dels pensionistes (que es paguen per Nadal). El que fins ara eren només rumors, es van materialitzar la setmana passada. En la roda de premsa del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2013, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, va anunciar que el Govern preveu utilitzar el citat Fons de Reserva. Segons sembla, es tractaria d’una utilització de 3.063 milions d’euros. Ràpidament, es van aixecar moltes alarmes, però el Govern es va afanyar a defensar que, en una situació de crisis com la actual, és completament normal utilitzar aquests mecanismes. El Ministre d’Economia i Hisenda, Cristóbal Montoro, va manifestar que el Fons de Reserva existeix per utilitzar-lo quan les circumstàncies ho requereixin.
Llegint aquestes declaracions i veient el context en el que vivim, em sembla normal que apareguin desconfiances. Per tant, intentaré resumir d’una manera breu i el més entenedora possible el que és el Fons de Reserva de la Seguretat Social i com s’ha d’utilitzar.
Popularment, el Fons de Reserva de la Seguretat Social es coneix com la “guardiola de les pensions”. La finalitat d’aquest fons és garantir la viabilitat del sistema i el pagament de les pensions en la seva totalitat. Dit d’una altra manera, va ser creat amb l’objectiu de protegir als pensionistes en moments de crisi econòmica (denominats tècnicament com moments baixos del cicle econòmic).
El seu origen es remunta al denominat “Pacte de Toledo” celebrat durant el mes d’abril de l’any 1995. Per tant, es pot dir que la seva creació va sorgir de diversos debats entre forces polítiques, forces socials i el Govern Espanyol (ens trobem en mig d’una situació política de canvi, del Govern socialista de Felipe González al Govern més conservador de José María Aznar). No obstant, el “Pacte de Toledo” no tenia potestat per crear un Fons de Reserva dins del Sistema de Seguretat Social, però podia emetre recomanacions en aquest sentit. De fet, va instar al Govern a fer més visibles les diverses fonts de finançament del Sistema de Seguretat Social i a constituir unes reserves en el nivell contributiu, per tal de minimitzar els efectes dels cicles econòmics. Hem de tenir en compte la situació en la que es va celebrar el citat pacte, ens troben en una situació de crisis econòmica iniciada l’any 1993 i en la que la Seguretat Social va patir una situació col·loquialment coneguda com de números vermells (les despeses eren superiors als ingressos).
Aquestes recomanacions van ser recollides en l’Acord de Consolidació i Racionalització del Sistema del 9 d’octubre e 1996 i, en conseqüència, el dia 15 de juliol de 1997 es va aprovar la Llei 24/1997 de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social. El seu objectiu era el de protegir el sistema davant de situacions de dificultat. A més a més, aquest text legal va institucionalitzar el Fons de Reserva de la Seguretat Social.
Encara que aquest fons ja era una realitat jurídica, faltava dotar-lo de diners. L’Acord per la Millora i el Desenvolupament del Sistema de Protecció Social, adoptat el 9 d’abril de 2001, va donar-li els recursos necessaris. Finalment, el Fons de Reserva va ser operatiu després de l’aprovació de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social, que va modificar l’article 91.1 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social. Actualment, el Fons de Reserva de la Seguretat Social es troba regulat per la Llei 28/2009, de 29 de setembre, i el seu reglament de desenvolupament (el Reial Decret 337/2004, de 27 de febrer).
En resum, el Fons de Reserva de la Seguretat Social es va crear dins de la Tresoreria de la Seguretat Social. La seva dotació prové d’un doble finançament. Per una banda, el Govern fixa la dotació pressupostaria que li correspon a cada exercici econòmic. A part d’aquests diners, de manera prioritària i majoritària, s’hi imputen els excedents d’ingressos de caràcter contributiu i que resulten de la liquidació dels pressupostos de la Seguretat Social de cada exercici. També s’hi apliquen els excedents derivats de la gestió per part de mútues d’accidents de treball i malalties professionals. Actualment, segons dades del passat 27 de setembre, el Fons de Reserva comptava amb 69.252’36 milions d’euros.
Pel que fa a la utilització del Fons de Reserva, l’article 17.2 de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, General d’Estabilitat Pressupostària preveu la seva utilització quan aquesta institució es trobi en una situació de superàvit (és a dir, que les despeses superin als ingressos obtinguts) i sempre que sigui conseqüència d’una crisi estructurals. Aquests diners únicament es poden utilitzar per finançar les pensions amb caràcter contributiu i altres despeses necessàries per la seva gestió. A més a més, la utilització no pot ser superior al 3% anual i requereix l’autorització prèvia del Consell de Ministres, a proposta conjunta del Ministre de Treball i Assumptes Socials i el Ministre d’Hisenda.
Cal remarcar que el funcionament del Fons de Reserva es troba assessorat, controlat i gestionat econòmicament pel Comitè de Gestió del Fons de Reserva de la Seguretat Social.
Per tant, la utilització d’aquest fons és totalment lícita en una situació com l’actual i no és preocupant, sempre que no s’allargui gaire i es segueixin les previsions establertes legalment.
