La legalitat del consum de cànnabis a l’Estat espanyol

Per Antoni Mansilla, 
Vilanova i la Geltrú
 

En un article anterior d’El Jurista, s’analitzava la regulació del cànnabis des d’una perspectiva internacional. El present article té com a finalitat analitzar la regulació del consum d’aquesta droga dins l’Estat espanyol actualment: És una pràctica penada? Està permesa? A quines conseqüències legals es poden haver d’enfrontar els consumidors de cànnabis?

En l’àmbit penal, tan sols es contemplen com a delicte en l’article 368 del Codi Penal els actes de “cultiu, elaboració o tràfic” així com la “promoció, afavoriment o facilitació del consum il·legal de drogues tòxiques”, però el consum de cànnabis (i altres drogues) en si mateix no constitueix cap tipus delictiu i per tant queda fora de l’àmbit del Dret penal. No obstant, que no estigui contemplat com a delicte o falta no significa que el consum d’aquesta droga no comporti cap conseqüència legal. En l’àmbit sancionador administratiu trobem la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana.

Aquesta llei suposa una recopilació d’infraccions administratives de diversos tipus amb les seves corresponents sancions, segons si es consideren infraccions lleus, greus o molt greus. La infracció que sanciona directament als consumidors i posseïdors de cànnabis (i altres drogues) la trobem en l’article 25 de la mateixa llei: “Constitueixen infraccions greus a la seguretat ciutadana el consum en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il·lícita, encara que no estigués destinada al tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, sempre que no constitueixi infracció penal, així com l’ abandonament en els llocs esmentats d’útils o instruments utilitzats per al seu consum.” En el segon apartat d’aquest article, no obstant, es preveu una suspensió de la sanció corresponent en cas que l’infractor es sotmeti a un tractament de deshabituació en les circumstàncies exigides reglamentàriament.

La sanció pel consum en llocs públics o tinença il·lícita de cànnabis, per tant, seria la corresponent a una infracció greu segons aquesta llei, que, tal i com esmenta l’article 28, podria anar des dels 300,52 € fins a l’elevadíssima quantitat de 30.050,62 €. Segons l’apartat 4 d’aquest article, aquestes sancions prescriurien als dos anys de la comissió de la infracció, al tenir naturalesa de greu.

Com veiem, el fet que el consum de cànnabis no es consideri delicte no significa que no pugui comportar conseqüències com les elevades multes que preveu aquesta llei. La “trampa” d’aquest sistema, per tant, és que no està castigat penalment, però si administrativament: de forma que imposar la sanció administrativa és més senzill i ràpid que imposar una pena, ja que es la mateixa Administració la que la imposa, i aquesta gaudeix de determinats privilegis com l’autotutela declarativa, que permet que els actes administratius es presumeixin vàlids des del moment en què es dicten; o l’autotutela executiva, que permet executar les seves decisions coactivament sense necessitat d’intervenció judicial. Així doncs, en el moment en que  l’Administració (en aquest cas un agent de policia) imposa la sanció per consum o tinença il·lícita de drogues, aquesta es presumeix vàlida i es pot executar coactivament, a menys que l’interessat la recorri en el termini establert per la legislació.

A més, en el procediment per imposar una sanció administrativa, els terminis per a les diferents fases són molt més curts, de manera que, un cop s’esgoti la via administrativa (el sancionat no pugui interposar cap més recurs davant l’Administració) la multa ja serà executable, i haurà passat un període de temps molt més curt que si s’hagués tractat d’un procés penal. Aquest sistema, a més de posar sobre la taula l’inacabable debat sobre la legalització del cànnabis, posa de manifest fins a quin punt pot arribar a ser més severa i efectiva una sanció administrativa que una sanció penal.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.