L‘esgotament de l’actual Estat

Per Álvaro Comajuan.
Barcelona.
 

La crisi econòmica ha sacsejat amb força els fonaments de l’Estat, tant les orientacions de les polítiques econòmiques com els principis bàsics que la Constitució defèn i garanteix. La recent enquesta de Metroscopia per El País reflecteix que la població ja no confia en les estructures bàsiques que abans es donaven per lògiques, normals i consensuades per tots.

Segons l’enquesta, un 50% dels espanyols donen suport a les mobilitzacions del moviment 25-S, que recordem demana una autèntica catarsi de l’actual situació política i un nou procés constituent. Així mateix, es consolida la idea d’una Constitució anímicament esgotada i que necessita de “reformes i retocs profunds”, afirmació en la qual coincideixen un 49% dels enquestats. El problema que sorgeix d’aquesta pregunta no és tant la preocupant desconfiança de la població envers la norma fonamental del nostre ordenament jurídic, sinó que l’únic en el que semblen convergir els espanyols és en que aquesta s’ha de canviar, però no s’ofereix una orientació majoritària o unànime de quin contingut tindria que tenir; és a dir, aparentment, i davant d’un hipotètic procés constituent, no hi ha una imatge d’unitat de la població, i més tenint en compte que el 90% considera que els partits han perdut l’esperit de la transició, i que només es guien per interessos partidistes.

No és només la confiança en els polítics i en el sistema de partits la que trontolla, també ho fa la confiança en l’actual organització territorial: encara que a l’enquesta li manca una pregunta fonamental, la d’un Estat autonòmic amb unes Comunitats Autònomes amb menys competències que les actuals, és potser la dada més curiosa de l’enquesta que el 29% dels enquestats optarien per un Estat centralitzat, sense cap tipus d’autonomia per les regions, nacionalitats o nacions que integren Espanya. Aquesta preferència, unida al 26% que vol que l’actual Estat segueixi així i el 28% que vol més competències o federalisme ve a confirmar l’anterior teoria de l’enorme dificultat de tirar endavant un procés constituent, on la societat està partida en tres (quatre si considerem el 11% que acceptarien que els territoris s’independitzessin).

Un últim apunt: si per tirar endavant un país és especialment important la cohesió territorial, no semblen molt positius els resultats de les últimes preguntes: un 45% creu que hi ha desafecte i recel d’Espanya cap a Catalunya, i un 43% creu que també l’hi ha de Catalunya cada Espanya. De fet, un 24% confessa tenir aquest sentiment envers Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *