En els darrers dies ha saltat a la palestra informativa la notícia de que el jutge Castro ha decidit finalment no imputar el diputat Albert Soler basant aquesta decisió en la condició d’aforat del polític català.
Recordem que Albert Soler és diputat de les Corts Generals d’Espanya i que per aquesta condició té una sèrie d’avantatges i privilegis, entre els que evidentment es situen la inviolabilitat, que els eximeix de qualsevol responsabilitat per l’expressat i pel votat en l’exercici de les seves funcions, la immunitat per ser detingut o la necessitat de l’autorització de la Cambra dels Diputats per ser processat, tret de que estiguem parlant d’un delicte greu qualsevol jutge o tribunal s’ha d’acollir a aquests requisits per tal d’imputar, detenir o processar un diputat espanyol.
Aprofitant la citació que va emetre el jutge Castro (i que com hem sabut aquesta setmana té intenció de deixar sense efecte per la condició d’aforat del diputat) farem un repàs als avantatges i privilegis dels que gaudeixen els representants de la veu del poble. És cert que alguns d’aquests privilegis tenen una raonable explicació, tal com que la immunitat en front de determinats esdeveniments s’explica com a mecanisme de defensa creat per garantir un compliment correcte de les funcions i protegir-se dels procediments que tinguin com a mòbil la persecució política però en un moment difícil com el que vivim actualment, en una situació tan greu com l’actual, realment és de rebut que existeixin tants privilegis?
Abans d’iniciar aquest estudi de les avantatges de les que gaudeixen els diputats farem una introducció relativa al seu salari, al que cobren de mitjana els diputats per dur a terme la seva labor com a representants del poble. Un diputat cobra 2813€ com a salari base, aquest salari és fixat per la Cambra tal i com es disposa a la Constitució (art. 71.4) i al Reglament de funcionament del Congrés (art. 8.1).
El repàs comença amb els privilegis materials dels quals es beneficien els diputats quan arriben al Congrés reben com a mitjà per comunicar-se (degut a que les convocatòries per les sessions es realitzen a través de sms i correu electrònic) un iPhone, un iPad, mòdem 3G i ADSL. Al finalitzar la legislatura han de tornar l’iPad amb la possibilitat de comprar-lo a menor preu.
Seguint amb els avantatges de ser diputat observem un dels punts més polèmics a l’hora de parlar del privilegis en matèria d’ajudes i dietes, la polèmica comença amb les ajudes rebudes per afrontar les despeses d’allotjament i manutenció que origina l’activitat de la Cambra i que oscil·len entre els 870€ mensuals si el diputat és elegit a Madrid i els 1283€ si el diputat és elegit fora de Madrid. El fet destacable d’aquestes ajudes és que estan exemptes de tributació i per tant no és necessari declarar-les a Hisenda. En aquest sentit cal remarcar que alguns diputats com Toni Cantó (UPyD) han renunciat a elles i les han donades als més necessitats (ja que els salaris i les dietes estan blindades per part del Congrés).
A l’hora de parlar de dietes hem de fer menció a les ajudes al desplaçament que varien segons el mitjà de transport (vehicle propi o per contra avió, vaixell, taxi o tren) i la possessió o no de vehicle oficial. Si un diputat viatja amb el seu propi vehicle se li dona una ajuda de 25€ cada 100km. El Congrés cobreix les despeses originades pel transport mitjançant un mitjà públic, en aquest cas no abona una factura sinó que s’encarrega d’abonar directament el bitllet a l’empresa (que en moltes ocasions es tracta de bitllets en primera classe). Com a darrera ajuda el Congrés disposa d’una targeta per al servei de taxis destinada a aquells diputats que no disposen de cotxe oficial i que té un límit de 3000€ a l’any.
Per finalitzar amb aquests avantatges observem els complements en concepte de salari que reben els diputats per formar part d’una Comissió específica. Si un és President de la Comissió obté 3.064,57 euros com a complement per ser membre de Mesa; 3.327,89 euros per despeses de representació i 2.728,57 euros per despeses de lliure disposició. Els Vicepresidents: 1.209,60 por ser membre de Mesa; 1.010,83 per despeses de representació i 707,10 por despeses de lliure disposició. Finalment els Secretaris reben 944,49 euros por ser membro de Mesa, 818,46 euros por despeses de representació i 677,35 euros por despeses de lliure disposició.
A continuació exposarem la situació actual a l’hora de tributar determinats aspectes a on es diferencien clarament les posicions dels ciutadans en vers dels diputats que com ja hem explicat amb anterioritat no estan obligats a declarar la part de dietes i ajudes que reben de part del Congrés per minimitzar les despeses originades en manutenció i allotjament. Es tracta d’un tema interessant ja que l’article 17.1 de la llei 35/2006 d’IRPF estableix que les dietes i assignacions per despeses de viatges, manutenció i allotjament hauran de ser considerades rendiments íntegres del treball amb els límits que reglamentàriament s’estableixin (com el cas de l’exempció de tributació dels diputats).
No deixa de cridar l’atenció que en la situació actual que vivim ens trobem amb aquests privilegis i avantatges que amplien més si és possible la distància existent entre els ciutadans i els polítics.
No seria més positiu donar exemple i renunciar a aquests privilegis, donant una imatge de compromís real amb la situació actual en comptes de seguir demanant esforços als ciutadans d’un país que es troba esgotat de requisits, condicions, rescats i retallades?
