No és una batalla recent, la que manté la població de les comarques gironines i els seus representants amb el govern central. La Nacional II ha sigut un punt de discordia des de fa més de 17 anys, quan es va aprovar el seu desdoblament; i a dia d’avui sembla que no hi ha un final.
És per això que el Consell Comarcal de La Selva ha posat una denúncia a foment reclamant responsabilitats penals pel pèssim manteniment de la via, que ha costat ja 65 morts (14 en el que portem d’any).
La situació d’aquesta via es ressumeix amb números: una llargada d’aproximadament 100 kilòmetres, desdoblada únicament en un tram de 8,6 km (l’any 2007), només 6km més previstosa desdoblar, i 3 trams amb obres iniciades que s’han acabat suspenent, o bé per un canvi del pla o bé per ordre del mateix Ministeri de Foment.
Els números continuen, si tenim en compte els 22.000 vehicles diaris que hi circulen aproximadament; entre els quals, un gran nombre de camions (que es veuen implicats en 6 de cada 10 accidents). I ja per acabar, si puntualitzem que hi ha una autopista de 3 i 4 carrils que fa el mateix recorregut. Les xifres parlen per si soles.
De solucions, no en falten: desviar els camions per l’autopista (fent-los pagar o no, depenent de qui dongui aquesta solució), fer efectiu el desdoblament de tota la via i prioritàriament, acabar les obres iniciades. De fet, els trams més perillosos son els que encara estan en obres, ja que als voltants de la carretera hi ha unes tanques de formigó, les anomenades New Jersey, que lluny d’evitar accidents, el que fan és crear una zona on cap vehicle avariat, pot sortir-se del carril deixant-lo completament lliure.
En definitiva, doncs, cansats d’intentar negociar amb el Ministeri de Foment, el consell comarcal ha optat per presentar un autodavant de la fiscalia. Aleguen responsabilitats penals, o si més no, civils; pel mal manteniment de les vies, que han pogut ocasionar aquesta allau d’accidents mortals. Alguns arriben més lluny reclamant responsabilitats polítiques pel plantejament en les inversions de foment a nivell estatal, dient que s’han fet obres menys prioritàries.
A part d’aquest problema de responsabilitat civil, a l’Estat també se li presenta un nou escull, i és que pel pla de desdoblament (actualment suspès) es van haver d’expropiar alguns solars i camps. Però com l’obra no s’ha fet, aquests segueixen en desús i els seus antics propietaris no els poden fer servir (fins i tot, en terrenys que en posteriors planols ja no es contemplaven com a necessaris). Davant d’això, les families es veuen en la necessitat d’aplicar el procés administratiu per retorn d’aquests terrenys, que es van expropiar per la via de l’urgència i necessitat; justificant la utilitat pública dels terrenys (única manera de fer-ho, ja que s’està afectant un dret de propietat recollit a l’article 33 de la Constitució Espanyola). Així doncs, els propietaris es veuen obligats a entrar en un procés contra l’administració, anomenat de reversió, que implica que l’Estat els torni els terrenys a canvi del pagament del justipreu amb que es van valorar, actualitzat. Aquest dret de reversió es preveu a l’article 54.3 de la Ley de Expropiación Forzosa, de 1954, i s’atany al cas b que diu que a partir dels 5 anys de l’expropiació sense que s’hagi complert ni iniciat el pla pel que es va expropiar, es podrà exercir el dret de reversió.
