El cas de les farmacèutiques i l’assetjament sexual

Per Albert Noguer Pérez
Barcelona
 

Fa pocs dies, sota titulars com el del diari EL PAÍS “Un tribunal no ve acoso sexual en besos y tocamientos indeseados” sortia a la llum una decisió de l’Audiència de Madrid en la que un farmacèutic havia sigut absolt d’assetjament sexual havent realitzat actes com donar un petó a la boca de les treballadores o donar-li un cop de mà a les natja a una d’elles. Sota aquests actes, totalment punibles, les treballadores van interposar una acció judicial contra el farmacèutic per haver comès, pressumptament, un delicte d’assetjament sexual previst en l’article 184 del Codi Penal que disposa: “El qui sol·liciti favors de naturalesa sexual, per si mateix o per a un tercer, en l’àmit d’una relació laoral (…) i am aquest comportament provoqui a la víctima una sensació intimidatòria, hostil o humillant, ha de ser castigat, com autor d’assetjament sexual (…)”.

En quant l’iter processal, en un primer instant, el farmacèutic va ser condemnat per dos assetjaments sexuals a una pena de tres mesos de presó No obstant, la defensa del farmacèutic va interposar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Madrid per entendre que el seu client era innocent d’aquests càrrecs penals. Aquest recurs ha estat admès i els magistrats, per unanimitat, l’han absolt d’aquests delictes. La pregunta és: per què?

En Dret Penal existeix, com a garantia, el principi acusatori que es desprèn de l’article 24 de la Constitució espanyola quan dit article insisteix que: “Tothom té dret (…) a ser informat de l’acusació formulada contra ell (…)”. Dit en altres paraules, l’acusat ha de defensar-se del delicte que se l’acusa, no de cap altre. A més a més, existeix el principi de tipicitat penal. Això és que l’acte ha de coincidir, exactament, amb la descripció del delicte del Codi; si varia, encara que sigui una mica, no es podrà condemnar per aquell delicte.

I, en aquest cas, aquests dos principis han sigut la clau de la qüestió: el delicte d’assetjament sexual no és l’adequat en aquest cas. I la rao és molt senzilla, no ha sol·licitat favors de naturalesa sexual sino que s’ha dedicat a tocar natjes a les treballadores i donar-lis petons. No ha demanat (o no s’ha provat) favors sexuals en cap moment. En paraules dels magistrats “les conductes consistents en donar cops a les natjes, donar petons a l’orella, abraçar, donar un petó als llavis, acaronar la cama o el cabell, fregar-el cos d’una altra persona, no implica la proposició d’una relació sexual sino que suposen la realització d’actes de contingut sexual“.

I llavors què, el dret no castiga aquests actes? Sí, però no com assetjament sexual, sino com abús sexual, tipificat a l’article 181 del Codi Penal:  “Qui dugui a terme actes que atemptin contra la llibertat o la indemnitat sexual d’una altra persona sense violència o intimidació i sense el consentiment d’aquesta serà castigar, com a responsable d’abús sexual, amb la pena de presó d’un a tres anys o una multa de divuit a vint-i-quatre mesos”. 

Sembla evident que aquesta és la figura penal que s’ajusta, a la perfecció, als fets que es descriuen al que realment va succeïr. El que és sorprenent, d’aquest cas és la posició de l’acusació i del primer jutge, que van condemnar per assetjament sexual quan els fets eren clarament constitutius d’un abús sexual. A més a més, cal tenir en compte que la pena per un delicte d’abús sexual és notoriament superior que per un delicte d’assetjament sexual.

Finalment, l’Audiència Provincial de Madrid addueix que “no poden constituir el supòsit fàctic de la condemna per delictes d’assetjament sexual si no, en el seu cas, podrien constituir el supòsit fàctic d’una condemna per abusos sexuals al suposar la imposició d’actes de contingut sexual per vies de fet, sense comptar amb el consentiment de la persona a la que es sotmeten dites conductes”.

En conclusió, com finalitza l’Audiència madrilenya: “la hipotètica condemna de l’acusat en aquesta segona instància com autor de delictes d’abús sexual suposaria la vulneració del principi acusatori”. 

Una de les preguntes que ara es farà la gent és si ara el farmacèutic podrà ser jutjat per un delicte d’abús sexual. La resposta és NO. No es pot jutjar dues vegades el mateix fet (non bis in idem).

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.