Forces armades “fràgils”

Per Imma Domènech.
Sabadell.

L’Estat espanyol es troba immers en una profunda i demolidora crisis,envoltada per una Unió Europea que passa per una situació realment molt crítica, com ja és més que sabut per tots els ciutadans que es troben al vell mig d’aquest panorama tant delicat.  Degut aquesta determinada situació l’Estat està obligant a retallar a fons en els diferents àmbits de la política nacional, i l’exèrcit no n’és l’excepció. Aquesta notícia ha guanyat rellevància per la celebració del dia de la Hispanitat, 12 d’octubre. Les retallades en aquest camp són del 8%, però fent la vista enrere, veiem que des del 2008 la baixada en la despesa militar ascendeix als vint-i-cinc punts percentuals. Si fem un comparativa a nivell europeu podem apreciar que Regne Unit dedica el 2,6% del seu PIB a l’exèrcit, i França l’1,9%; mentre que Espanya, amb aquesta nova retallada només hi podrà dedicar el 0,59%.

Si ens fixem en la partida dedicada a l’exèrcit podem veure que es divideix de la següent manera: un 39% a l’Exèrcit de Terra amb 2 317,18 milions; un 32% a l’Òrgan Central amb 1 900,23 milions; un 14,4% a l’Exèrcit de l’Aire amb 851,98 milions, un 14% a l’Armada amb 833,71 milions; i un 0,6% a l’Estat Major de la Defensa.

Però el problema no és només a nivell pressupostari, sinó que aquestes retallades també van acompanyades d’una disminució del contingent de militars en actiu (hi haurà una reducció de 3500 militars, fins arribar als 122.979; tot i que la Llei de Carrera militar estableix que el mínim ha de ser de 130.000) i poca inversió en noves tecnologies. Des de fa sis anys, s’han retallat més de 22.000 llocs de treball i s’han hagut d’adoptar dures mesures d’estalvi, com la immobilització de la meitat dels vehicles de combat i la no disposició de tot el material necessari en bon estat, bona part ha quedat obsolet. Per això, tot i la crisis, des de l’Exèrcit es demana que es continuï invertint en les noves tecnologies, perquè així un cop superada es pugui recuperar el potencial ràpidament. Per tal que això sigui possible, és necessari optimitzar l’estructura i els recursos de que es disposa. Segons paraules del cap de l’Estat Major de la Defensa, faran tots els sacrificis que siguin necessaris, ja que així els han ensenyat que han d’actuar; d’aquesta manera donen mostra del sacrifici, austeritat i coherència que els caracteritza.

Fernando García Sánchez explica que s’intenta que aquest seguit d’ajustos afectin el menys possible a les unitats que actuen fora del país i les que s’hi preparen, degut a la importància de les operacions militars exteriors; les quals són bàsiques per mostrar la credibilitat internacional i la garantia d’Espanya. És per això, que els membres de l’exèrcit creuen que és necessari destinar una partida important del pressupost de l’Estat a mantenir les tropes en bon funcionament i en bon estat.

Com hem mencionat anteriorment, aquest fet tindrà repercussió amb la festa de la Hispanitat. Serà una desfilada marcada per l’austeritat, no hi  faran presència la Patrulla Àguila ni el paracaigudista que baixa amb la bandera espanyola; d’aquesta manera la reducció per aquesta data tan senyalada en el marc de les Forces Armades oscil·larà entre el 60 i 65%. Tot i això, el pressupost és de 900.000€. Ens preguntem si realment cal una despesa tan important per només un acte, ja que cal recordar que l’any passat més de 3.000 militars, 147 vehicles i 55 avions i helicòpter van desfilar des d’Atocha fins a Colon. I a més, cal tenir present  que s’ha hagut d’aprovar un crèdit urgent pel Ministeri de Defensa de 1800 milions (28% del global del pressupost); aquests diners no aniran encaminats a renovar material ni a millorar les condicions dels militars, sinó que són pels creditors de certes partides de material que encara no han estat pagades.

Així doncs, si no hi ha prous diners per pagar els materials, la seva posada al dia, i ni tan sols per pagar el combustible de part de la flota àrea, com l’Estat s’embarca a destinar quasi bé un milió d’euros per celebrar la festivitat espanyola? No deien que ens movíem dins del marc del sacrifici, austeritat i coherència? Realment son coherents les paraules , amb els actes? No estem parlant de suprimir aquesta festivitat, si no més aviat de canviar el com, tot i que es mantingui el què. Cal que l’Estat s’adapti al moment que s’està vivint, perquè el temps passa i la crisi ens atrapa de ple!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.