L’imitador de Columbine i les seves possibles penes

Per Carlos Salvà.
Palma.
Juan Manuel Morales.
Juan Manuel Morales.

El passat 4 d’octubre va sortir a la llum una noticia que va espantar al conjunt de la població, en especial als estudiants de la Universitat de les Illes Balears. Juan Manuel Morales, un jove de 21 anys estudiant de FP i definit com a introvertit i poc sociable va ser detingut al rebre 140Kg de material explosiu. El jove planejava imitar als seus ídols,  els responsables de la massacre de Columbine al 1999 i fer estellar tots els edificis de la UIB per atemptar contra els estudiants d’aquesta universitat, ja que com declarava al seu bloc personal, sentia un profund odi cap aquests. Per sort l’actuació policial va rompre els seus plans gràcies al seguiment del cas des de que es descobrís el bloc personal per una denuncia.

Tot i la eficàcia amb la que la policia ha funcionat, l’opinió general i la ciutadania mostren cert descontent amb l’acusació. El jove es jutjat per un delicte de temptativa de estralls per l’article 346CP i per un delicte de possessió il·lícita de explosius de l’article 568CP, en total un màxim de 13 anys de presó. Una pena que sembla ridícula per gran part de l’opinió, pel jove que volia atemptar contra tota una universitat amb més de 10.000 estudiants.

Però, perquè una pena tan ínfima?  Ho explicarem a continuació.

El Dret Penal Espanyol té tota una sèrie de principis, vérem els relacionat amb els actes preparatoris, fase en la qual J.M.M. va ser detingut.

– El dret penal té una principal finalitat, al contrari del que pensa la gent, habitualment, les penes no cerquen un càstig o una venjança pels fets, el dret penal té una funció re-socialitzadora i preventiva. Les penes van destinades a canviar l’actitud del subjecte mentre aquest es troba a presó, cercant el temps estrictament necessari per a que aquest pugui canviar la seva manera de actuar.

– El dret penal actua com un dret d’intervenció mínima, és un dret que cerca ser d’aplicació quan tots els altres mitjans de resolució de conflictes hagin fallat. Dins d’aquest mateix principi es troba el principi de proporcionalitat. Aquest ens mostra en una de las seves vessants que les penes imposades no poden ser exagerades amb relació al fet. El jove no havia arribat a posar les bombes, per lo que no se li pot aplicar un càstig similar al que se li posaria si hagués fet l’acte.

– Per últim, com a regla general, els actes preparatoris de un fet no són punibles, a conseqüència d’aquest darrer principi. Com diu l’expressió llatina “Cogitationis poenam nemo patitur” (Els pensaments no delinqueixen), un fet que no s’ha arribat a cometre, tot i que siguin clares les intencions i els plans, no podrà ser penat com a tal. Això s’explica car les situacions que es poden donar son infinites, del que apareix a la teoria al que apareix a la practica hi ha un món de diferencia, fins i tot hem de tenir en compte l’opció de que el subjecte freni dels seus actes.

Si ajuntem les peces, obtindrem l’explicació del perquè de una pena de tan poca duració, per una noticia que ha estat capaç d’espantar tant a la població. En ocasions ens deixem dur pels nostres instints i pors, però fa falta que recordar que el dret és una eina racional i per damunt de tot, és una eina justa. Tot i les errades que puguin existir en el dret Espanyol, el ordenament penal és una de les branques mes estudiades i correctes de l’ordenament espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.