Isabel Pantoja i la Infanta Cristina: les podem comparar?

Per Anna Jiménez.
Barcelona.
 

El dilluns 1 d’octubre es va reprendre davant de la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Màlaga el judici pel cas Blanqueig, peça separada del macro cas “Operació Malaya”, que enjudicia la corrupció urbanística a Espanya.

En dit procés judicial es troba asseguda a la banqueta la cantant Isabel Pantoja, a la que la Fiscalia d’Anticorrupció l’imputa un delicte continuat de blanqueig de capitals (article 301 en relació a l’article 74.1 del Codi Penal)  dels fons obtinguts il·lícitament per la seva ex parella sentimental, l’ex alcalde marbellí Julián Muñoz. En concret, en el punt de mira estan dues adquisicions immobiliàries per part de la tonadillera: un xalet a la urbanització marbellí de “La Pera” i un apartament a l’hotel Guadalpín. Aquest últim va ésser adquirit per una societat de la cantant que presumptament no disposava de fons per fer front als 350.000 euros que va costar el bé immoble. En afegit, la Fiscalia Anticorrupció apunta en el seu escrit d’acusació que, durant el període de temps que la cantant va estar unida sentimentalment a Julián Muñoz, es van detectar ingressos en efectiu, – tant als comptes bancaris d’Isabel Pantoja com als comptes de les seves societats-, de fins a 1,1 milions d’euros d’origen desconegut. Pels fets acabats de narrar se li demana una pena privativa de llibertat de tres anys i mig i una multa de 3,6 milions d’euros.

Per la seva banda, la situació processal de la Infanta Cristina és nul·la en relació al “Cas Noós”, on es troba imputat el seu marit per malversació de caudals públics, prevaricació, frau i falsedat documental. Això és, la Duquesa de Palma no haurà de comparèixer en judici ni en qualitat d’imputada ni de testimoni.

Llavors, per què José Ángel Galán, advocat d’Isabel Pantoja, va defensar en el tràmit de qüestions prèvies de la vista oral va demanar l’exculpació de la seva client “per analogia amb la Infanta Cristina”? El lletrat considera que es pot traçar un paral·lelisme entre ambdós casos, bàsicament perquè en el cas de Cristina de Borbón l’Audiència Provincial de Palma de Mallorca va rebutjar fer un investigació prospectiva,- que consisteix en buscar fins a trobar quelcom sense que existeixin indicis de delicte- ja que aquesta pràctica és inadmissible en el nostre sistema processal penal. Així, Galán defensa que no existien elements per a dur a terme una investigació sobre Isabel Pantoja, però malgrat això van recaure sobre la mateixa diligències d’investigació pel mer fet de ser parella de Julián Muñoz, extrem que no es dóna sobre la persona de la Infanta Cristina. En conseqüència, i sobre la base de l’auto de 12 de juliol de 2012 de l’Audiència Provincial de Palma de Mallorca, l’advocat de la cantant estima que en relació a la seva client s’ha produït una vulneració de drets fonaments ja que no se l’hauria d’haver investigat – i per tant tampoc imputat- en el cas. En la mateixa línia José Ángel Galán també ha citat una sentència que va absoldre al presumpte narcotraficant Laureano Oubiña per investigació prospectiva, però els mitjans de comunicació no s’han fet ressò d’aquesta comparativa perquè la primera té molta més tirada mediàtica.

Potser Galán hauria d’acceptar que contra la seva client no es va fer tal investigació prospectiva perquè a ulls de la Fiscalia Anticorrupció sí existien ex ante indicis suficientment fonamentats per a investigar a la tonadillera en relació a la trama de blanqueig de capitals. Això desbancaria la tesi de que “es buscava per trobar quelcom que imputés a Isabel Pantoja”. També, potser hauria d’entendre que probablement es va forçar l’aplicació de l’argument de la investigació prospectiva en el cas de la Infanta Cristina per a exonerar-la de tota diligència investigació penal, precisament per ser filla de qui és. I per últim, potser hauria de centrar-se en defensar a la seva client en base als fets que se l’imputen, tal com fa l’advocat de Mayte Zaldívar, ex dona de Julián Muñoz, a la que Fiscalia Anticorrupció culpa exactament del mateix que a la cantant.

Què t’he a dir Federico Morales, magistrat que presideix la Sala Segona de l’Audiència Provincial de Màlaga, en relació a la comparativa Pantoja/Infanta Cristina? Encara no s’ha pronunciat ja que encara ha de resoldre les qüestions prèvies mitjançant auto. Tanmateix, però, podem avançar que ben aviat ho sabrem ja que el judici continuarà demà dimarts, amb les declaracions dels imputats.

No obstant, avui ja sí ens podem fer ressò de les paraules d’Ignacio Gordillo, exfiscal de l’Audiència Nacional, que s’ha pronunciat en una entrevista en la COPE entorn a l’estratègia defensiva de Galán. En primer lloc, ha dit que la Infanta no ha estat citada ni com a testimoni ni com a imputada, i per això considera que la situació d’ambdues dones és “diferent”. Doncs bé, ja sabem que Isabel Pantoja s’asseu a la banqueta dels acusats, mentre que la Infanta Cristina no haurà de trepitjar cap tribunal. També ho sap el lletrat defensor de la Pantoja, que tot sigui dit, no equipara les situacions processals reals de l’una i de l’altra. La tesi que aquest defensa passa per entendre que la seva client no hauria d’haver estat investigada, com tampoc ho va ser Cristina de Borbón. En segon lloc, l’exfical ha afegit que “la senyora Isabel Pantoja apareix (en la causa) per haver col·laborat en un delicte de blanqueig de diners en Marbella, mentre que la Infanta la única qüestió o el únic “però” que pot tenir és haver estat casada en el moment dels fets amb Don Iñaki Urdangarín”. És cert que tot apunta a que, presumptament, Isabel Pantoja hagi col·laborat en tal blanquejament de diners. La Fiscalia defensa que la cantant coneixia la procedència il·lícita dels diners que li entraven als seus comptes bancaris i que es va beneficiar dels mateixos. Una Infanta d’Espanya està lliure de preguntar-se com arriben diners i diners als seus comptes? En tercer lloc, Ignacio Gordillo ha sentenciat que “en un procés penal cap persona és comparable” i ha afegit que “la llei és igual per a tots, i els jutges i fiscals espanyols l’apliquen la llei, i els hi és indiferent la persona que està darrera, el nom, el cognom, la publicitat que tingui o si és cantant o torero”. Potser aquí hauríem de saber què pensa  Ana María Tejeiro Losada, la dona de Diego Torres, exsoci de batalles de Iñaki Urdangarín, que, malgrat constar en les mateixes societats que la Infanta Cristina ella sí està imputada en el cas Noós. Ana María Tejeiro potser sí es podria comparar amb Cristina de Borbón, i potser sí podria qüestionar-se si la llei és igual per a tots.

En qualsevol cas, pugui o no establir-se un paral·lelisme en l’actuació d’Isabel Pantoja i Cristina de Borbón, el que sí podem és reconèixer que els judicis públics són molt nocius perquè sembla ser que a Espanya tothom portem a dins nostre a un jutge – i a un àrbitre de futbol també, però això aquí no toca- i no ens tremola la veu per condemnar d’avantmà a les persones imputades en un procés judicial, siguem legos o no en dret, sapiguem sobre el fons del cas o no. I desterrem al nostre antull del sistema processal penal el principi de presumpció d’innocència, com si mai no hagués existit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.