El passat 18 d’octubre l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) convocada a Nova York va escollir els nous membres no permanents del Consell de Seguretat. Els escollits per majoria de 2/3 i mitjançant el vot secret han sigut en el primer torn de votacions Argentina, Austràlia i Ruanda i en el segon torn la República de Corea i Luxemburg. Cal recordar que aquests nous integrants del Consell de seguretat començaren en el seu càrrec l’1 de gener de 2013, amb una durada de 2 anys, i substituiran a Colòmbia, Alemanya, Índia, Portugal i Sud-Àfrica el mandat dels quals acaba el 31 de desembre de 2012.
Llavors, el Consell de seguretat estarà format per als nous estats, més 5 països que acabaran el seu mandat a finals de 2013 (Azerbaitjan, Guatemala, Marroc, Pakistan i Togo), i els cinc membres permanents del Consell de seguretat que són els Estats Units, el Regne Unit, França, Xina i Rússia.
Cal recordar que el Consell de Seguretat és l’òrgan que té la responsabilitat de mantenir la pau i la seguretat tenint capacitat per imposar sancions. A més a més, té altres facultats institucionals, com per exemple, escollir els jutges del Tribunal Internacional de Justícia.
Per últim, és necessari explicar el fet que els membres permanents del Consell de Seguretat tenen dret a veto, i per tant, són els que en la pràctica decideixen com actuarà el Consell de Seguretat; En altres paraules, la importància dels membres no permanents és mínima. Per exemple, en el cas polèmic de Síria, la majoria del Consell de Seguretat es va posicionar a favor d’una intervenció però Rússia i Xina van exercir el seu dret vetant la intervenció. Per això, aquest sistema ha sigut molt criticat, i des del meu punt de vista, cal eliminar aquests tipus de privilegis derivats de la Segona Guerra Mundial.
