Recurs constitucional a la reforma laboral

Per Albert Noguer, 
Barcelona
 

Fa dues setmanes, 115 diputats del Partit Socialista (PSOE) i Esquerra Plural (IU, ICV-EUiA, CHA) van anunciar que, en virtut del poder que els hi dóna la Constitució Espanyola (art. 162 CE) presentarien un recurs d’inconstitucionalitat a la Llei 3/2012, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. I, més en concret, considera que són nou els articles que vulneren algun precepte constitucional.

En primer terme, els diputats progressistes entenen que l’article 14.1 de la Llei 3/2012 és contrari al precepte constitucional que dóna força vinculant als convenis col·lectius; això és, l’article 37.1 CE. Segons aquest últim: “La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva del treball entre els representants dels treballadors i els empresaris, i la força vinculant dels convenis”. Aquest precepte, que atorga l’status quo de l’aforisme llatí pacta sunt servanda, sembla contrari al precepte 14.1 de la Llei 3/2012 en tant que preveu una sèrie d’excepcions per les que un conveni no tindrà força vinculant. I no la tindrà, segons la legislació actual quan: “(…) per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (…) es podran inaplicar les condicions de treball previstes en el conveni aplicable.” A més a més, les condicions de treball que es podran inaplicar són el nucli dur del dret al treball; com ara ho són les jornades de treball, horari, quantia salarial o torns de treball, entre altres.

També pateix el mateix vici constitucional l’article 12.1 de dita llei quan preveu les modificacions substancials de les condicions laborals de forma unilateral per l’empresari. Així s’entén quan el precepte disposa, entre altres: “La decisió sobre la modificació col·lectiva de les condicions laborals serà notificada per l’empresari als treballadors (…) i sortirà efectes set dies després de la seva comunicació.” És a dir, el propi empresari decideix de manera unilateral, amb un requisit previ com és una consulta no vinculant, canviar les condicions laborals.

Els recurrents entenen, també, que l’article 14.2 (preferència absoluta del conveni col·lectiu d’empresa respecte d’altres àmbits negocials)  és contrari a la llibertat sindical i el dret a la negociació col·lectiva, drets ambdós reconeguts a l’article 28.1 i 37.1 CE respectivament. I ho entenen així perquè “obstaculitzar o desvirtuar la potestat negociadora dels sindicats implica una violació al dret de llibertat sindical”. En el mateix estil introdueixen la disposició addicional desena de la Llei 3/2012: “S’entendran nul·les i sense efecte les clàusules de convenis col·lectius que possibilitin l’extinció del contracte de treball pel compliment, per part del treballador, de l’edat ordinària de jubilació fixada en la normativa de la Seguretat Social“. Aquesta prohibició, de caràcter absolut i que no admet cap excepció, podria eventualment incórrer en un vici de constitucionalitat; doncs no permet als sindicats negociar res sobre aquesta matèria.

Els diputats també creuen que l’anomenat i ja conegut com “contracte d’emprenedors” vulnera el dret al treball (article 35.1 CE), el dret a la negociació col·lectiva (article 37.1 CE) i el dret a la tutela judicial efectiva (article 24 CE). El Tribunal Constitucional (STC 22/1981) va afirmar que: “hi ha dret a la continuïtat o estabilitat al treball, és a dir, a no ser acomiadats si no existeix causa justa”. Així mateix es pronuncia la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea: “el treballador té dret a protecció en cas d’acomiadament injustificat, de conformitat amb el dret de la unió i legislació i pràctiques nacionals. ” ). I el problema neix quan el període de prova és de, com a mínim, un any.

El període de prova, en aquest cas, resulta no ser objectiu en tant que, primer, hi ha una desconnexió entre el temps de prova amb el treball que es realitza i que, en alguns casos, 3 mesos poden ser perfectament suficients per comprovar les habilitats del treballador desenvolupant la tasca que li pertoca. A més, a qualsevol empresari li surt més beneficiós aquest contracte que no un de temporal amb duració menor a un any.

Per últim, els diputats també carreguen contra l’acomiadament per motius empresarials doncs trenca la causalitat de l’acomiadament, vulnerant així el dret al treball i, a més, limitant el poder jurisdiccional d’aquest acomiadament i vulnerat, segons ells d’una forma flagrant, el dret a la tutela judicial efectiva.

DOCUMENT ADJUNT: RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT

Recurs d’inconstitucionalitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.