El Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha condemnat aquesta setmana a Espanya per no haver investigat els maltractaments denunciats per Martxelo Otamendi, qui al 2003 era el director del diari ‘Euskaldunon Egunkaria’; quan va ser detingut per la seva presumpta pertinença i col·laboració amb la banda armada ETA. L’esmentat diari va ser clausurat el 20 de febrer de 2003 a petició del jutge instructor de l’Audiència Nacional, Juan del Olmo, per creure que formava part del “conglomerat empresarial d’ETA”. Va comportar la detenció d’Otamendi, per ser-ne el director i conseqüentment per ser acusat de pertànyer a ETA, però en el curs del judici va ser absolt, com tots els imputats. Ell i altres van denunciar haver sofert mal tractaments durant el procediment, concretament, va al·legar haver rebut cops intimidants sobre els genitals, amenaces de tortura amb el mètode asfixiant de la bossa, insults homòfobs i haver estat despullat i obligat a adoptar una postura sexual. La sentència del TEDH assegura que les investigacions realitzades per la jutge d’instrucció número 5 de Madrid “no van ser suficientment profundes i efectives”; ja que hem de recordar que va arxivar la denúncia, i cap dels recursos posteriors no van poder reobrir el cas. Els advocats d’Otamendi, després que el TC rebutges la petició d’empara, van presentar la seva demanda al TEDH l’any 2008.
Tal i com s’extreu de la sentència és necessari, que sempre, es prenguin les mesures recomanades pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa “per millorar la qualitat de l’examen medicolegal de les persones en règim de detenció incomunicada“. La sentència de la sala tercera del TEDH exposa que Espanya va violar l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans: “ningú podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”. La indemnització que l’estat espanyol haurà d’abonar serà de 20.000€ pels danys morals comesos i 4.000€ per les despeses judicials.
Aquesta sentència és de vital importància ja que se suma a dues més del Tribunal Europeu dels Drets Humans que van dirigides en la mateixa línia argumental, la defensa del drets humans i la condemna de la tortura i els tractes degradants. Alhora serveix per posar de manifest alguns elements del sistema processal espanyol, com serien la incomunicació dels detinguts, la impossibilitat que el detingut parli amb el seu advocat o no conèixer a on es troba el detingut. Ja que potser s’haurien de modificar i adaptar a les necessitats vitals de tota persona, encara que siguin presumptament culpables. Hi ha d’haver unes condicions i un tracte mínim que es mereix tota persona, tot ésser humà es mereix ser respectat.
Però així veiem que els tractes degradants i tortures patits per uns detinguts costen “només” 24.000€ a l’estat espanyol, no és un preu poc elevat? I el més trist de tot, la imatge d’Espanya, una vegada més queda deteriorada als ulls de l’opinió pública europea i mundial, com un país occidental on potser encara queden alguns tics poc democràtics.
