Galícia: la vida segueix igual
Els comicis a Galícia ens deixen en general algunes sorpreses i moltes continuïtats.
Continuïtat la de Alberto Núñez Feijoó, que seguirà governant amb majoria absoluta (amb el mateix percentatge de vots però amb 3 escons més). No ha estat una campanya electoral fàcil pel PP de Galícia: l’ombra del rescat va obligar a Feijoó a exercir de dofí de Rajoy i, en una maniobra política que, a la vista dels resultats, ha estat positiva, a avançar unes eleccions previstes per març de 2013. En res ha quedat la Sociedad Civil y Democracia de Mario Conde, que amenaçava trencar el monopoli de la dreta a Galícia i que s’ha hagut de conformar amb un 1% del vot total i cap escó.
Continuïtat la de Pachi Vázquez i la del PSG, que seguirà governant l’oposició després de perdre 7 escons: l’avançament electoral agafava als socialistes gallecs en plena crisi i sense un clar líder i programa per fer front al PP i tornar a governar Galícia després del bipartit del 2005 a 2009.
Ha estat precisament aquest bipartit i les seves conseqüències el que ha portat a una major caiguda (5 escons) al Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que sortí d’aquella etapa política de govern de coalició amb els socialistes no només amb un crisi interna sinó amb una fugida de diversos sectors del partit a altres projectes. Aquests projectes cristal·litzaren fa poc i van crear Compromís per Galicia (social-liberal i ecosocialista) i ANOVA-Irmandade Nacionalista.
I és aquest partit la gran sorpresa, perquè per primer cop en molt temps el Parlament gallec s’obre a més de 3 partits (no obstant la restrictiva Llei 8/1985, que al seu article 10.a) obliga a aconseguir un 5% dels vots en la circumscripció per entrar al còmput dels sistema electoral) i, sobretot, perquè aquest partit, en coalició amb IU i EQUO (una coalició anomenada Alternativa Gallega d’Esquerres, amb un clar caire anticapitalista i independentista), ha superat en escons al Bloc Nacionalista Gallec, concretament n’ha aconseguit 9. És tal la catarsi de l’esquerra i l’entrada triomfal d’aquest partit que, en grans ciutats com La Corunya o Santiago de Compostel·la, l’Alternativa Gallega d’Esquerres ha aconseguit més vots que el Partit Socialista de Galícia.
Aquesta és, de forma resumida, la nova situació al Parlament, on Feijoó passa la prova de les urnes i comença una nova legislatura sense necessitat de pactes.
Euskadi: Benvingut Mr. EH Bildu
Si a Galícia els canvis eren testimonials i poc importants per la governació, a Euskadi, l’entrada de l’autodenominada esquerra abertzale, havent passat tots els controls, revoluciona el mapa parlamentari.
El peculiar sistema de repartiment d’escons de la Llei 5/1990, que especifica a l’article 10 que les tres circumscripcions (Àlaba, Guipúscoa i Biscaia) n’escolliran 25, ha provocat històricament una sobrerepresentació de les circumscripcions menys poblades (Àlaba i Guipúscoa). En aquest sentit, una circumscripció única o un repartiment més equitatiu dels escons ha perjudicat lleugerament al PNB, que té una major inserció a Biscaia.
Pel que fa a les eleccions en si, no és cap novetat que guanyi el Partit Nacionalista Basc. Serà per tant Iñigo Urkullu el que emprengui, amb els seus 27 escons, la lluita per fer-se amb la lehendakaritza que fa més de 3 anys els nacionalistes perderen. La gran qüestió és amb qui governarà, ja que realment aquests resultats ens deixen freds en el camí cap a Ajuria Enea.
Seran Euskal Herria Bildu i els seus 21 escons els companys de ball del PNB? Encara que pels antecedents històrics (govern del PNB més esquerra basquista del 2005 al 2009) sembla fàcil un enteniment entre les dues forces, el fet que Urkullu hagi optat per no soberanitzar el seu discurs fa difícil imaginar un govern de coalició, ja que és aquest tema, el de la sobirania i la hipotètica independència d’Euskal Herria, un dels pocs punts que uneixen els dos partits.
Seran el Partit Socialista d’Euskadi, el seu ja caigut en desgràcia ex-lehendakari Patxi López i els seus 16 escons? Seria una possibilitat, sobretot pels també existents antecedents històrics pels 1990 i per una certa coincidència en el tractament del fi de la violència d’ETA, que tan poc ha sortit en la campanya però que tanta importància tindrà en aquesta legislatura que ve. No obstant, la falta d’unió de criteri en les solucions econòmiques no fan cap favor a aquesta idea.
Seran el Partit Popular i els seus 10 escons? Semblaria el company ideal en tant en quant apliquen les mateixes polítiques de dretes, encara que les diferències en matèria de política antiterrorista i de sentit d’Estat els allunyen bastant. A més, la suma dels seus escons no arriben a la majoria absoluta.
En definitiva, i tenint en compte l’escó de UPyD, la governabilitat serà molt difícil en aquesta legislatura; excepte l’aparició sorprenent d’un pacte, tot anirà a mercè dels blocs ideològics que, encara que no s’entenguin per governar, llençaran les idees cap al basquisme (el PNB i EH Bildu sumen 48 escons) i cap a l’esquerra (si considerem UPyD d’esquerres, amb PSE-EE i EH Bildu sumen 38 escons).
