El tractament legal dels secrets oficials d’Estat

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.
Barcelona.

Malgrat a la usual qualificació que reben aquests materials, la llei fa ús d’un concepte diferent al referir-se a aquestes com matèries classificades. Així, l’article 2 de la Llei 9/1968, reguladora dels Secrets Oficials (en endavant, LSO) defineix com a matèria classificadaassumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes el coneixement dels quals per persones no autoritzades pugui danyar o posar en risc la seguretat i defensa de l’Estat”. Amb aquest article s’aprofundirà en la regulació legal actual dels secrets oficials d’Estat i, altrament, les repercussions que té a la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal (en endavant, CP).

Si fem una lectura del reglament que desenvolupa aquesta matèria aprovat pel Reial Decret 242/1969, trobem que el seu article 3 diferencia, en els seus dos primers paràgrafs, entre matèries secretes i reservades (vegi’s, altrament, l’article 3 de la LSO) entenent per les primeres aquelles que “precisin del més alt grau de protecció per la seva excepcional importància i la seva revelació no autoritzada per autoritat competent per això pogués donar lloc a riscos o perjudicis a la Seguretat de l’Estat, o pogués comprometre els Interessos fonamentals de la Nació en matèries referents a la defensa nacional, la pau exterior o l’ordre constitucional”, mentre que les segones es defineixen per exclusió de les primeres, és a dir, “tots aquells assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes no compromesos a l’apartat anterior”.

Relacionat amb la gran importància d’aquestes matèries classificades també existeix una regulació al Codi Penal als articles 598 i següents. La figura bàsica del delicte (article 598 CP) preveu que és una conducta antijurídica “procurar, revelar, falsejar o inutilitzar informació legalment qualificada com a reservada o secreta, relacionada amb la seguretat nacional o la defensa nacional o relativa als mitjans tècnics o sistemes emprats per les Forces Armades o les indústries en interès militar” afegint el fet de que aquesta conducta ha de realitzar-se “sense propòsit d’afavorir a una potència estrangera”, imposant-se una pena de presó d’un a quatre anys.

Alhora, l’article següent preveu que les penes s’imposaran en la seva meitat superior quan “el subjecte actiu sigui dipositari o coneixedor del secret o informació per raó del seu càrrec o destinació” i quan “la revelació consistís en donar publicitat al secret o informació en algun mitjà de comunicació social o de forma que asseguri la seva difusió”. Els articles 600 a 602 inclouen altres figures delictives alternatives amb unes penes inferiors com: “reproducció de plànols o documentació referents a zones, instal·lacions o materials que siguin d’accés restringit i el coneixement del qual estigui protegit i reservat per una informació legalment qualificada com reservada o secreta”, “tenir sota poder propi objectes o informació legalment qualificada com a reservada o secreta, relatius a la seguretat o a la defensa nacional, sense complir les disposicions establertes en la legislació vigent”, “qui per raó de càrrec, comissió o servei, tingui en el seu poder o conegui oficialment objectes o informació legalment qualificada com a reservada o secreta o de interès militar, relatius a la seguretat nacional o la defensa nacional”, l’anterior modalitat també es castiga quan sigui comesa per “imprudència greu”; “descobrir, violar, revelat, sostraure o utilitzar informació legalment qualificada com a reservada o secreta relacionada amb l’energia material”. Finalment, l’article 603 CP preveu la modalitat de major gravetat possible consistent en “destruir, inutilitzar, falsejar o obrir sense autorització la correspondència o documentació legalment qualificada com a reservada o secreta, relacionades amb la defensa nacional i que tingui en el seu poder per raons de càrrec o ofici”.

Així doncs, pot entendre’s que són informacions que per la seva naturalesa i característiques afecten a aquelles esferes que per qüestions de Seguretat Nacional i Defensa Nacional han de ser protegides amb les màximes cauteles possibles; ara bé, és important concloure amb una qüestió que no té fàcil resposta: existeix congruència entre les penes de presó que s’imposen per la comissió de conductes que atempten contra la privacitat de les matèries classificades i el bé jurídic que es protegeix (Defensa Nacional)? Existeixen multiplicitat d’arguments per a defendre tant la resposta afirmativa com negativa i aquest article té la finalitat de donar les bases teòriques necessàries com per a poder donar una resposta a l’anterior qüestió.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.