Que és millor, constituir una societat o fer-se autònom?

Per Carla Ramos, 
Barcelona
 

En plena època de crisi s’aguditza l’enginy, és un fet. Les ments de les persones, en certa forma desconcertades per la situació i d’altres desesperades per culpa de la manca de recursos, es troba més desperta que mai i acostumen a sorgir idees brillants i innovadores. També s’acostuma a dir que qui aconsegueix portar endavant un projecte empresarial en un moment de depressió econòmica acostuma a triomfar quan l’economia s’estabilitza i torna als seus cabals normals.

Per tal d’intentar servir d’orientació a qui té una idea que vol convertir en negoci, en aquest article s’analitzarà de forma simplificada les opcions que hi ha per tal de convertir-se en un emprenedor a l’hora de desenvolupar un projecte.

Tot projecte neix d’una idea sobre la fabricació d’un producte o la prestació d’un servei que permeti satisfer les necessitats d’algú que es convertirà en el futur client. Per tant, podem considerar la idea com a punt de partida del projecte però no tota idea es pot portar a terme, per això, en primer lloc, caldrà estudiar-ne la viabilitat comprovant la possibilitat d’implantació d’aquesta per part de la persona o persones que en són promotores, assegurant-se de que els ingressos siguin suficients per tal de cobrir la totalitat de les despeses i de l’inversió necessària per a la seva realització i que se’n generi uns beneficis que compensin la dedicació i l’esforç.

Un cop s’han realitzat els passos anteriors, una de les principals decisions que s’ha de prendre quan es decideix començar a desenvolupar una activitat empresarial o professional és la de com organitzar jurídicament el futur negoci. És a dir, si es dur a terme l’activitat a través d’una persona jurídica interposada que generalment és una societat mercantil ja sigui de caràcter anònim o limitat o, pel contrari, dita persona es constitueix com a empresari individual, el que es coneix com a autònom.

La Llei de Societats de Capital, al seu article 4 estableix que el capital social mínim necessari per tal de constituir una societat limitada és de tres mil euros i de seixanta mil per a les societats anònimes. Llegint aquest precepte, doncs, i tenint en compte que per ser empresari individual no cal aportar cap mena de capital, és de lògica arribar a la conclusió de que si no es té gaire diners per desenvolupar la idea de negoci lo millor seria començar sent autònom. Tot i això, el capital inicial que es requereix al Real Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol es pot aportar tant en diners com en béns i, per tant, si no és té diners però si un bé moble o immoble que satisfaci el capital inicial necessari, es podrà optar també per la societat.

Per altra banda, com a empresari individual, el cost de temps és pràcticament cero perquè només cal complir amb dos tràmits: donar d’alta l’activitat econòmica a Hisenda i inscriure’s al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguritat Social. En el cas contrari, si un es decanta per la creació d’una societat, els tràmits són majors ja que qui constitueix una societat és una persona jurídica i la Llei exigeix el compliment d’uns requisits com ara la constitució davant notari que s’encarregarà d’elevar a públic tant els estatuts com la escriptura de constitució de la societat i el seu posterior registre al registre mercantil per tal de que tingui validesa jurídica, també ha de donar-se d’alta al cens d’empreses i a l’Impost d’Activitats Econòmiques posteriorment a Hisenda.

Pel que fa a les comptes del negoci, els treballadors individuals no estan obligats a presentar les seves contes davant de cap organisme, mentre que les societats han de portar la comptabilitat de forma estandarditzada i regular ja que tenen la obligació de publicar les seves comptes anuals al Registre Mercantil.

Una de les claus per triar una fórmula o una altra està en els ingressos que vagi a generar el teu negoci ja que no és igual, ja que la fiscalitat canvia. A l’hora de presentar-se davant Hisenda, els autònoms es regeixen per l’IRPF, ja que aquests obtenen els beneficis de la seva activitat empresarial en ser persones físiques. Les empreses, com a entitats jurídiques, ho fan per l’Impost de Societats. Per tant, els trams impositius són diferents.

I l’altre aspecte bàsic a l’hora de triar entre una i altra forma de portar endavant la idea és el tema de la responsabilitat que caldrà assumir. L’empresari individual ha de respondre amb el seu capital present i futur, és a dir, existeix el risc de que t’embarguin el cotxe, la casa, etc si el teu negoci fa fallida, tot i que hi ha alguns requisits legals que poden evitar això. En canvi, en cas de constitució d’una societat i en virtut de la Llei de Societats de Capital, la responsabilitat dels socis està limitada al patrimoni i les aportacions socials de la societat.

Tot i el que he exposat en els paràgrafs anteriors, si has començat com a autònom i arriba un moment en què el teu negoci creix a tal ritme que ara descobreixes que et compensa més ser una empresa o al reves, es pot canviar encara que per a uns és més fàcil que per a altres. Un autònom pot constituir una societat limitada en qualsevol moment tan sols realitzant un parell de tràmits burocràtics. Per a una empresa la cosa és més complicada, ja que és necessari extingir l’activitat i liquidar la companyia a l’hora de formalitzar el seu tancament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.