El cas Vicenç Thomàs

Per Carlos Salvà.
Palma.
 

El passat 17 d’octubre va sortir a la llum la denuncia interposada per part de la fiscalia anticorrupció a l’exconseller de salut Vicenç Thomàs Mulet al càrrec durant el govern de coalició de 2007 al 2011. L’exconseller serà jutjat per els delictes de prevaricació, malversació de caudals públics i frau a l’administració per l’incompliment de una sentencia del 23 de març de 2010 (núm. 231/2010) en la qual és declaraven il·legals els acords presos amb el sindicat CEMSATSE per aconseguir augments salarials per el sector dels metges.

La sentencia posava fi a un seguit de judicis per els quals és discutia si havia estat violada la llibertat sindical  dels restants sindicats del sector sanitari: CCOO de les illes balears(generalista), CSI-CSIF (sindicat funcionarial) i Unión Sindical y Auxiliares d’Infermeria (sindicat d’infermers).

La decisió del tribunal va ser a favor d’aquesta part ja que va ser provat que l’IB-Salut, dirigit en aquells moments per Thomàs, va dur a terme les negociacions que asseguraven uns plusos salarials únicament al sector dels metges, al marge de la taula general de negociació de la CAIB i la taula sectorial de sanitat.

L’explicació bàsica d’aquesta decisió s’origina en el primer fonament de dret de la sentencia:

entrant amb la anàlisis de fons és considera que l’acord de 6 de maig de 2008 va tractar temes que afecten a les condicions de treball, al procediment de selecció i mobilitat de tot el personal facultatiu sanitari, i que el IB-Salut per discutir tals qüestions degué contar amb la participació dels restants sindicats representatius, per el que va haver vulneració del dret fonamental dels sindicats recurrents CCOO i CSI CSIF conforme al disposat en els articules 28-1 de la constitució i en la seva vessant de negociació col·lectiva de l’article 37 de la CE. És declara la nul·litat de tota actuació administrativa impugnada per aquets sindicats i el seu dret a participar en tota reunió que haguí de discutir matèries objecte de negociació col·lectiva que apareixen regulades en el article 37 del estatut basic del empleat públic del 2007”.

Així, com veiem a l’anomenat article 37 de l’estatut al seu punt primer diu que seran objecte de negociació tots els facultatius en el seu àmbit respectiu (és a dir, tots els facultatius sanitaris, no tan sols els metges) en las matèries que afecten a les condicions de treball, apartats A, B, y F, procediment de selecció apartats C i L i mobilitat a l’apartat M.

Aquesta sentencia no és va ser complida en cap moment des de la seva publicació al 2010. L‘exconseller socialista en recents declaracions s’ha defensat indicant que el PP havia seguit pagant aquets complements salarials al sector, per el qual demanava compartir responsabilitats amb el Partit Popular, i en especial amb Carmen Castro, l’exconsellera popular. En resposta la portaveu del PP del parlament ha criticat profundament aquestes declaracions. Segons indica la popular la sentencia estava amagada al fons d’un caixó i que tot d’una que va ser descoberta els complements van deixar de ser pagats al maig del 2012 tot d’una descobrir-se.

En conclusió, l’exconseller sembla que no tan sols va vulnerar un dret fonamental dels restants facultatius com és el de la llibertat sindical amb la seva vessant de negociació col·lectiva, si no que podria convertir-se amb el responsable de l’incompliment d’un ordre judicial fortament fonamentada i de difícil disputabilitat, per haver dut a terme el que podria parèixer ser un favoritisme o una exclusivitat a favor del sector específic dels metges, del qual hem de recordar, Thomàs va formar part abans de adquirir la seva posició de conseller al govern socialista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.