A falta de poques setmanes (el 6 de novembre són les eleccions) per a que es celebrin les eleccions als Estats Units d’Amèrica, la diferència entre els dos candidats és mínima. Malgrat l’últim debat televisat va suposar un cop d’efecte pel fins ara president Barack Obama la carrera presidencial no està, ni molt menys, acabada. Queda un debat encara per fer i molts els punts en que ni un ni l’altre són capaços de convèncer a l’electorat clau: les dones i els joves.
Tot i així, en aquest article ens fixarem en un altre punt que les dues candidatures tracten de forma diferent i que afecta directament a la situació econòmica de la principal potència del món; ens referim als impostos i a les reduccions impositives.
George W. Bush va realitzar, durant el seu segon mandat, unes reduccions impositives generals que retallaren la pressió fiscal i que beneficiaren, essencialment, a les persones amb ingressos bruts superiors als 203.000 euros. Malgrat ser una mesura molt popular, la baixada dels impostos va suposar per als EEUU una reducció de la recaptació fiscal de la que encara no ha sortit i de la que ha comportat que els ingressos públics es situïn molt per sota de la despesa pública.
Aquesta mesura s’hauria d’haver acabat el 2010 (ja en el mandat de Barack Obama) però la pressió dels republicans (majoria en el Senat) va provocar que es prorrogués el mandat, posposant el fi d’aquestes reduccions al 2012. No és un tema fàcil de tractar doncs si no s’actua de forma adequada pot desencadenar en un problema fiscal que impactaria en l’economia dels EEUU deixant-la novament en recessió. Així doncs, els dos candidats no han dubtat en posicionar-se al respecte:
Mitt Romney, candidat republicà a la presidència dels EEUU i ex-governador de l’Estat de Massachusets, defensa la proposta de prorrogar, un tercer cop, les exempcions fiscals aprovades per George W. Bush a tothom.
Barack Obama, candidat demòcrata a la presidència i, encara ara, president dels EEUU, també defensa la pròrroga de les exempcions, però només al 98% de la població, és a dir, a tothom menys a les persones amb ingressos superiors als 200.000 euros.
La pregunta que ens vé al cap, llavors, és, paguen suficient les rendes altes de la societat nord-americana?
Per a poder respondre aquesta pregunta cal tenir en compte, abans, una sèrie de dades:
- El 10% més ric de la població nord americana acumula quasi el 50% de la riquesa del país mentre que el 20% més pobre tant sols compta amb el 3,4%. Així doncs, proporcionalment, una exempció fiscal igual per a totes les persones implica que la gent de classe mitja o baixa pagui més impostos que la gent de classe rica.
- Les exempcions fiscals imposades per Bush beneficaren principalment, com ja s’ha comentat, a les classes riques, doncs el seu tipus impositiu (pròxim al 35%) és el més baix de la història contemporània fet que provoca que el 1% de les persones més riques hagin incrementat els ingressos un 30% més que les persones de classe mitja i, a diferencia de les persones de classe mitja i baixa, no tinguin problemes per a pagar l’assistència mèdica (recordem que no es pública), l’hipotèca, l’educació universitària,…
Així doncs, la societat americana (sobretot la classe mitja, la qual s’està desmantellant amb l’actual crisis econòmica) cada cop reclama més l’opció de pujar l’impost als rics. Una recent enquesta realitzada per mitjans americans reflexa que més de la meitat de la classe mitja i baixa està a favor de que els rics paguin doncs les diferencies entre rics i pobres son el gran problema del país. I no només la classe mitja i baixa, Warren Buffet, un dels homes més rics del món, fa temps que demana, juntament amb altres grans fortunes americanes com Stephen King, un increment dels impostos per les grans fortunes del país. Altres grans fortunes, com la de David Siegel, s’han oposat frontalment a la proposta advertint als seus treballadors la reducció de plantilla en cas de que es produeixi l’increment d’impostos per a les grans riqueses.
El debat sobre si les persones riques han de pagar més fa temps que esta servit als EEUU. Les dues grans organitzacions polítiques associades als dos partits polítics (el Coffee Party amb els demòcrates i el Tea Party amb els republicans) fa temps que fan campanya a favor, o en contra, de la pujada o manteniment del tipus impositiu. Una dada que no es pot negar, però, és que històricament les grans fortunes americanes han estat tractades amb molt de respecte pels presidents; els diners de les campanyes i els contactes i influencies de les que gaudeixen donen a aquest 1% una situació privilegiada de la que n’estan sortint beneficiats des de fa temps.
