L’Audiència Nacional allibera a una etarra condemnada per la “doctrina Parot”

Per Anna Jiménez.
Barcelona.

 

L’etarra Itziar Martínez Sustaxa va ésser detinguda el 29 d’agost de 1991. Estava previst que quedés en llibertat el 4 de junt de 2009, després de 18 anys de presó, però tanmateix, per aplicació de la “doctrina Parot”, la condemna se li va allargar fins a l’any 2021.

Arribats a aquest punt se’ns fa necessari presentar en què consisteix la “doctrina Parot” i quines són les seves conseqüències pràctiques. Doncs bé, es tracta d’una interpretació encunyada a la sentència 28/2/2006 del Tribunal Suprem, en relació al còmput de beneficis penitenciaris a presos condemnats per aplicació del Codi Penal 1973. Consisteix en restar els beneficis penitenciaris sobre cada una de les penes per les quals el condemnat ha estat penat, en lloc de realitzar aquesta operació de resta sobre el límit màxim legal permès de permanència a la presó (20 anys, amb les excepcions previstes de 25, 30 i 40 anys). Per tant, estableix que els beneficis penitenciaris s’apliquen sobre l’acumulació material de la pena i no sobre l’acumulació jurídica d’aquesta.

¿Quin impacte té en la pràctica Parot? Suposa que els presos condemnats per haver comés diversos delictes de terrorisme hauran de complir íntegrament la pena màxima actual de 30 anys de presó.

Tanmateix, el passat 10 de juliol el Tribunal Europeu de Drets Humans va decantar-se per anul·lar l’aplicació d’aquesta doctrina a l’estudiar el cas de la també etarra Inés del Río perquè entenia que mitjançant l’aplicació d’aquesta tècnica jurídica es perllonga l’estada en presó dels condemnats. Per una banda, a la sentència es condemna a Espanya a pagar 30.000 euros per danys morals a aquesta etarra, perquè se li havia aplicat la doctrina Parot de forma retroactiva; i 15.000 més en concepte de despeses i costes. I per l’altra, es demana la posada en llibertat d’Inés del Río, que ja havia complert els anys de presó pels quals se l’havia condemnat abans de l’aplicació extensiva en penes de la doctrina.

Val a dir que, el passat 4 d’octubre, el Govern, a través de l’Advocacia de l’Estat, ha recorregut aquesta sentència davant de la Gran Sala del Tribunal amb seu a Estrasburg i justament ahir, aquest va admetre a tràmit el recurs. Alberto Ruiz-Gallardón ha explicat que el recurs es basava en el canvi de tendència del propi tribunal europeu, que fins ara havia vingut defenent la tesi que els beneficis penitenciaris no formen part de les condemnes, i per tant, aquests no estarien protegits pels principi de irretroactivitat. El ministre també ha afegit que en el recurs plantejat es feia al·lusió a l’“excepcional transcendència i l’extraordinària rellevància social i mediàtica que aquest cas té per a Espanya” ja que suposaria avançar la posada en llibertat de terroristes. En relació a l’acceptació a tràmit del recurs el ministre ha sentenciat que “Esta es una muy buena noticia. La admisión a trámite de este tipo de recursos es absolutamente excepcional, no supera el 5% y el porcentaje de asuntos que son admitidos a trámite y después son estimados es muy alto

Tornem al cas de Martínez Sustaxa, a la que per aplicació de Parot se li havia incrementat la pena privativa de llibertat en 12 anys més. Aquesta etarra va veure com el passat mes de març va veure com el Tribunal Constitucional rebutjava el recurs d’empara sol·licitat pel seu lletrat per una qüestió de forma (no havia esgotat la via ordinària). Davant d’aquesta negativa, la defensa va optar per recórrer davant de l’Audiència Nacional, equiparant la situació de la seva client amb la d’un altre company del “comando”, qui, condemnat amb la mateixa pena, sí va resultar emparat pel Tribunal Constitucional. L’Audiència Nacional ha considerat que la situació penitenciària d’ambdós presos d’ETA era la mateixa i per tant, com que el segon membre sí va ser posat en llibertat, l’Audiència Nacional procedeix a fer el mateix amb Itziar Martínez. Actualment ja ha sortit de la presó de Terol, on es trobava complint condemna.

La Audiència Nacional encara ha de resoldre 34 recursos de presos condemnats per la “doctrina Parot” (33 d’ells per delictes de terrorisme, i un últim per narcotràfic) en el marc de la deliberació que està sent realitzada sobre l’abast de la sentència del TEDH que va anul·lar la doctrina Parot. Es reobrirà el debat en el ple de la Sala de lo Penal de l’Audiència Nacional el proper 14 de novembre, pel que haurem d’estar atents per veure què passa amb la resta de presos afectats per l’allargament de les seves condemnes en aplicació de dita doctrina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *