Termes i condicions del rescat econòmic a les Illes Balears

Per Joaquín Tintoré King.
Palma.

A finals de la setmana passada el Govern balear va anunciar mitjançant el seu vicepresident econòmic Josep Ignaci Aguiló que el seu executiu solicitava l’adhesió al Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) per tal d’obtenir un préstec destinat a cobrir el venciment del deute i el finançament ordinari de la comunitat.

Les dades d’aquest rescat són les següents: 355 milions d’euros és el total demanat dels quals 189 milions estaran destinats al venciment del deute i 166 al finançament de la comunitat. La comunitat autònoma haurà de retornar el préstec en un termini màxim de 10 anys tal i com va anunciar el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta. Els diners del rescat s’hauran de començar a tornar a partir de l’any 2014 ja que l’Executiu central ha concedit aquests dos anys de “gràcia” per tal d’afavorir la recuperació econòmica (donant marge per tal de que millorin les circumstàncies econòmiques) i perquè tal i com es considera a Moncloa 2014 és la data a on l’economia espanyola haurà millorat de forma substancial.

Aquest Fondo de Liquidez Autonómico està dotat de 18.000 milions d’euros que provenen de l’Organisme Loterías y Apuestas del Estado (6.000M), el Tresor (4.000M) i diverses entitats financeres (8.000M) i dels quals només en queden uns 1.300M després de que diverses comunitats (Catalunya, Andalusia, Murcia…) també hagin demanat el rescat. Les condicions econòmiques per retornar el préstec són les mateixes per totes les comunitats (BOE Martes 9 de Octubre de 2012 Resolución de 25 de septiembre de 2012, de la Secretaría General del Tesoro y Política Financiera, por la que se define el principio de prudencia financiera aplicable a las operaciones de endeudamiento de las comunidades autónomas de régimen común y ciudades con estatuto de autonomía que se acojan a la línea de financiación directa ICO-CCAA 2012 y al Fondo de Liquidez Autonómico.) Algunes d’aquestes condicions es poden resumir de la següent manera.

Balears és la setena comunitat autònoma que s’adhereix al fons de liquiditat de manera voluntària, fet que comporta que només podran endeutar-se mitjançant una sèrie d’instruments específics establerts prèviament. Entre aquests instruments trobem els certificats de deute sota llei alemanya, els coneguts com a “schuldschein”, que venen a ser una solució a camí entre els préstecs i els bonus que es regeixen mitjançant l’ordenament jurídic alemany i que tenen uns terminis de devolució amplis (entre 10 i 15 anys).

El Ministeri d’Economia, en una altre condició imposada a qui s’adhereixi al FLA, prohibeix a les comunitats rescatades la contractació de derivats financers sense un cost màxim qualsevol que sigui l’escenari, derivats on s’assumeixi el risc de qualsevol índex de preus, derivats que suposin un diferiment de la càrrega financera o derivats contractats a preus fora dels preus raonables de mercat.

En qualsevol cas, la resolució del Ministeri d’Economia indica que amb caràcter excepcional es podran autoritzar operacions d’endeutament que no s’ajustin a aquestes condicions, sempre que la comunitat autònoma que ho sol·liciti present una memòria en la qual es detallin les circumstàncies extraordinàries de mercat i es justifiqui que l’operació no posa en perill la seva solvència financera (fet tremendament complicat en la situació actual en la que ens trobem).

Recordem que fa menys de 3 mesos el president Bauzá i el seu vicepresident econòmic el senyor Ignaci Aguiló varen declara taxativament que no acudirien a aquesta font de finançament extraordinària ja que el seu govern seguiria el pla estatal de retallades i de mesures previst per aquest objectiu de reducció del dèficit sense cap necessitat d’acudir al FLA.

No deixa de cridar l’atenció que una de les comunitat autònomes que més aporta a l’Estat proporcionalment parlant (i que recordem rebrà per part de l’Estat un 46% menys en quant a inversió que en anys anteriors) hagi de recórrer a aquestes vies de finançament per tal de satisfer les greus i urgents necessitats econòmiques existents (pagar salaris, pagar venciments de deute, pagar proveïdors…).

Aquest és el resum de la difícil situació en la que es troba la economia balear després d’aquest rescat, sotmesa a les estrictes condicions establertes pel Ministeri d’Economia (recordem que se’ns ha venut que les condicions del FLA són molt més favorables que no pas les d’altres tipus de finançament) i lligada estretament (tal vegada en excés?) a una subsistència basada en una prestació de serveis que segueix sent el principal motor econòmic de ses Illes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.