La Cort Penal Internacional i el Consell de Seguretat

Per David Fernández Pérez.
Barcelona.
 

En l’actualitat, amb referència als diferents conflictes en els quals opera l’exèrcit americà -Iraq, Afganistan- s’han produït diferents incidents que podrien constituir crims de guerra; però en els Estats Units cap d’aquests polèmics casos s’han sotmès a un procediment. Llavors, pot sorgir la idea de la intervenció de la Cort Penal Internacional. Podria intervenir?

En el sistema de la CPI per iniciar un procediment existeixen tres vies diferents:

Primerament, dos vies que permeten processar a nacionals d’Estats part de la CPI. D’una banda, mitjançant l’inici de les investigacions a proposta d’un Estat part, en la qual s’indica que en una situació sembla que s’han comès un o diversos crims que serien competència de la Cort. D’altra banda, el Fiscal pot actuar d’ofici podent demanar informació a diferents òrgans i institucions (Estats, Nacions Unides, no governamentals, etc.) tot seguint el procediment establert a l’art. 15 de l’Estatut de la CPI.

En segon lloc, es va incloure un altre supòsit que pogués permetre a la CPI jutjar persones d’un país el qual no hagi ratificat l’Estatut de Roma. Aquest mecanisme consisteix en la intervenció del Consell de Seguretat que actuarà d’acord amb el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides sobre l’actuació en cas d’amenaces a la pau o actes d’agressió, podent remetre al Fiscal una situació concreta.

Cal destacar que el Estats Units en un primer moment va voler impugnar la creació de la CPI, però posteriorment va col·laborar de forma significativa en la redacció de l’Estatut. El va firmar però no l’ha ratificat mai.

En aquest context, un ciutadà dels Estats Units no podrà ser indagat i processat per la CPI perquè no és un Estat que hagi ratificat l’Estatut de Roma. D’altra banda, és impossible que ho proposi el Consell de Seguretat ja que els Estats Units exerciria el seu dret a vet.

A més a més, altres estats com Rússia o Xina que també tenen dret a vet i no formen part del tractat tampoc podran ser sotmesos, els seus nacionals, a la competència de la CPI. Els altres dos membres del Consell de Seguretat amb dret a vet, que són França i Regne Unit si que han ratificat l’Estatut de Roma.

Com última reflexió, cal mencionar que aquest sistema establert per l’Estatut de la CPI ha rebut una serie de critiques basades en el fet que des del 2002 -data d’entrada en vigor de l’Estatut de Roma-, només s’han obert quatre situacions essent totes elles sobre països Africans (Uganda, República Democràtica del Congo, Sudan, República Central Africana, Kenya, Líbia i  Costa d’Ivori). Per tant, alguns escèptics d’aquest sistema l’han consagrat com una Cort “occidental” que té per objectiu jutjar les dictadures africanes que els mateixos Estats europeus han fomentat. Tot i això, llegint l’Estatut de la CPI i tenint en compte que està redactat en cinc llengües totes elles amb el mateix valor jurídic, demostra que el fet d’haver obert només situacions a països africans és circumstancial al moment polític en que es troben i que la finalitat d’aquesta Cort és la de donar una resposta els crims internacionals sens importància de la procedència de la persona o persones que els hagin comès.

Una vegada més, la comunitat internacional es troba condicionada per reminiscències de la Segona Guerra Mundial…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.