Les bombes de dispersió, prohibides en dret Internacional Públic?

Per Oriol Caudevilla.
Barcelona.

Sense cap mena de dubte, parlar d’arma “prohibida” en base al Dret Internacional Públic pot semblar xocant, perquè automàticament ens fa pensar: “no haurien d’estar prohibides totes les armes?”. Deixant de banda aquestes consideracions més filosòfiques, el cert és que el Dret Internacional Públic (DiP d’ara en endavant) preveu la prohibició d’utilitzar certes armes. Ara bé, són les bombes de dispersió unes de les armes “prohibides”?

Com veurem, en moltes ocasions a la premsa se sol afirmar que aquest tipus de bombes es troben “prohibides per la legislació internacional”, però ja veurem com aquesta afirmació no resulta del tot certa.

En primer lloc, cal analitzar què són les bombes de dispersió. Una bomba de dispersió bomba clúster és una bomba de caiguda lliure, o dirigida, llançada des de l’aire o des de la superfície, que en assolir una alçada concreta, mesurada per un altímetre, s’obre deixant caure centenars de sub-municions o bombetes de diversos tipus, d’alt poder explosiu. Per tant, es tracta d’un tipus de bombes extremadament virulentes, que produeixen un nombre molt elevat de morts i mutilacions. Les bombes de dispersió han sigut utilitzades recentment a Líbia i també a Síria, amb les conseqüències per tots conegudes, i uns anys enrere van ser utilitzades per Israel.

Un cop hem analitzat què són les bombes de dispersió, hem de procedir a analitzar jurídicament si es troben o no prohibides per la legislació internacional. Personalment, parlar de “legislació internacional” no resulta gaire del meu agrat, atès que no hi ha una sola legislació internacional, sinó que el DIP s’estructura en el marc de milers de tractats que despleguen efectes entre un nombre de països x, però en pocs casos podem arribar a firmar que una acció està prohibida a nivell general.

Així com, per exemple,  les mines antipersona sí es troben prohibides en molts països a través del Tractat d’Ottawa, passa el mateix amb les bombes de dispersió? Sí; els dies 3 i 4 de desembre de 2008, els governs de 107 estats varen signar la Convenció sobre Municions de Dispersió a la Conferència d’Oslo, Convenció que decidí prohibir l’ús, producció, emmagatzematge i transferència de municions de dispersió i obliga els països a netejar les àrees afectades i destruir-ne les existències. La Convenció va entrar en vigor  el dia 1 d’agost de 2010, 6  mesos després de la seva ratificació per 30 Estats Part.

En conclusió, observem que, malgrat que sí existeix un tractat internaiconal prohibint la utilització d’aquest tipus de bombes, tractat subscrit per un nombre important de països, el cert és que no sempre es compleixen les seves previsions, i també és cert que països de la talla dels EUA, la RP de Xina i Rússia no han subscrit aquesta convenció.

Per tant, observem com molts cops la premsa utilitza termes erronis: Síria, per exemple, no signà mai aquesta convenció, per tant no està violant les lleis internacionals si les utilitza. Altra cosa és que moralment sigui una conducta sancionable, però ja hem vist que parlar de legislació internacional com si fos un únic cos normatiu amb eficàcia obligacional envers tots els Estats del món resulta absolutament fals.

Exemple de com actuen les bombes de dispersió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.