Gisela Roig i Kevin Sànchez.
Facultat de Dret de la UB.
La tercera taula de la jornada va anar a càrrec de Jordi Nieva, presentat per Agustí Carles. Jordi Nieva és Catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona i ha dedicat la seva ponència a determinar la situació del català a la justícia enfocant la realitat i possibles maneres d’incrementar l’ús de la llengua. Ha acabat la seva intervenció opinant sobre com hauria de ser la situació als tribunals en una eventual Catalunya independent.
El principal problema del català a l’administració de justícia, segons Nieva, són els motius ideològics. Per començar ha volgut fer referència a la sentència sobre l’objecció de consciència que s’ha publicat aquest mes d’octubre on el Tribunal Constitucional ha afirmat que no existeix un dret fonamental recorrible en recurs d’empara al fet de dirigir-se en català. Nieva ha volgut fer un breu recorregut a la història de la llengua a la justícia. Així s’ha remuntat fins el 1490 a França, on s’aprova una ordenança per suprimir el llatí i usar les llengües maternes dels ciutadans. Posteriorment, ha apuntat, l’any 1535 Francesc I va apostar pel francès com a llengua de la justícia també a la zona occitana de França; aposta que es radicalitza l’any 1539 amb la imposició definitiva del francès. D’aquesta manera, Nieva ha enllaçat amb l’any 1659, amb la pèrdua de part de la Catalunya Nord, que quedà en mans franceses, trobem el primer moment s’aplica aquesta llei. “Es repugna el català” és la frase que es recull en els llibres d’història. Així aquesta tendència ideològica s’expandeix per tot Europa i s’acaba fent efectiva a tot el territori català l’any 1714; procés que s’acaba de rematar l’any 1768 amb la Real Cédula que imposa l’ensenyament en castellà a tots els infants.
Pel que fa a la situació actual, Nieva, ha fet referència l’Estatut de Catalunya. Aquesta norma amb rang de Llei Òrgànica reconeix en els seus articles 101 i 102 el coneixement del català a l’administració de justícia. Però el catedràtic ha recordat que la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 va desvirtuar aquests articles determinant que aquestes eren competències de la Llei Orgànica del Poder Judicial que estableix que qualsevol persona que no conegui la llengua catalana pot declarar indefensió i provocar que el judici es celebri amb castellà.
Però cal tenir en compte el Dret europeu, diu Nieva, ja que existeix la Carta de Llengües Regionals i Minoritàries que en el seu article 9 reconeix l’ús d’aquestes llengües a l’administració.
Un cop presentat el marc legal en el que es troba el català, el catedràtic ha volgut fer una valoració sobre possibles fronts per invertir la tendència instal·lada que hi ha en emprar el castellà preferentment. En primer lloc, ha fet una crida als catalans a fer les oposicions a jutge ja que són els que normalment marquen la llengua del procediment. També ha tingut unes paraules per l’aprenentatge en català i ha criticat la falta de textos jurídics com a raó principal de la formació en favor del castellà. Finalment, ha volgut acabar aquest apartat dient que fomentar el dret a l’ús de la llengua catalana no és un simple fet arbitrari, sinó que s’està parlant d’un dret fonamental que inclou la defensa, el lliure desenvolupament de la personalitat i la igualtat de totes les persones a poder expressar-se de la millor manera durant un procediment. Així doncs, Jordi Nieva ha reclamat que les institucions jurídiques haurien de reflectir el català en el mateix nivell de la realitat social.
En un últim bloc, el ponent ha respòs a la pregunta “Com hauria de ser la situació en una Catalunya independent?”
Per ser justos, ha començat, no es podria negar el mateix dret europeu anteriorment mencionat, i per això no s’hauria de negar el dret d’opció lingüística a la minoria d’una Catalunya independent, que usaria el castellà com a llengua habitual. Nieva ha apostat per uns jutges que haurien de continuar sent bilingües encara que el català fos la llengua oficial i l’aplicable per defecte. No podem cometre els mateixos errors que tant mal ens han fet a nosaltres, ha conclòs.
