A finals del segle XVIII Jean Jaques Rousseau afirmava que “…no hi ha raons per esperar cap tipus de justícia d’un ordre social basat en la desigualtat de condicions…”. I és que, segons Rousseau, la igualtat que la naturalesa ha establert entre els homes, els mateixos homes han instituït la desigualtat entre ells. Sense entrar a valorar la fonamentació bàsica o lògica raonada de l’il·lustre pensador, hauríem de, avui mes que mai, pensar en l’encert o demèrit d’aquesta afirmació: a la igualtat que la naturalesa ha establert entre els homes, els mateixos homes han instituït la desigualtat entre ells.
Per dret natural l’home té una llibertat inalienable. La llibertat inalienable ha estat eix de modificació a través de la civilització social i del desenvolupament de les estructures polítiques.
El punt bàsic que hauria de tenir-se en compte, en els processos esmentats, és la capacitat o resultat d’aconseguir la conciliació entre l’obediència, l’ordre i l’autoritat amb la llibertat inalienable dels individus. Existeix aquesta conciliació en els règims comunistes actuals? No? I en el sistema “democràtic”- capitalista?
Rousseau considera que la resposta a la necessària conciliació està en l’anomenat “contracte social”. Això és la situació en funció de la qual “els homes no se sotmeten més que a la llei que ells mateixos s’han donat amb la finalitat d’aconseguir en la unió social una ajuda indispensable per fer front als obstacles que posen en perill la seva supervivència en un ordre natural i solitari”. Seguint un plantejament pur i apolític de les afirmacions de Rousseau és obvi que cada deure que es posseeix amb els altres membres de la societat presenta, com a contrapartida, el deure de que els altres adquireixen en correspondència pel seu propi benefici. Existeix correspondència de deures en els sistemes actuals? (…)
Si existís correspondència de deures entre tots, el resultat seria que l’individu/ciutadà obté “llibertat civil” i que el bé o interès comú preval sobre l’interès particular a través del correcte funcionament de l’estructura política, en teoria, legitimada en la voluntat general, poble o conjunt de ciutadans.
El que segueix és la demostració de com els conceptes basics d’aquest plantejament, igualtat, llibertat inalienable i voluntat general, queden desvirtuats en la majoria de sistemes o ordres socials existents en l’actualitat o, almenys, en els que podem considerar els ordres predominants.
Entenem per igualtat el tracte idèntic, sense que intervingui cap tipus d’objecció a circumstàncies plausibles de diferència, l’absència de discriminació. El concepte d’igualtat no és uniforme; existeix la igualtat jurídica, la igualtat socioeconòmica…igualtats que, per regla general, no solen anar unides de la mà, desvirtuant, al seu torn, el concepte d’igualtat de condicions.
Entenem per llibertat inalienable una llibertat no renunciable, unida a la nostra naturalesa, una llibertat pròpia, per tant, no negociable, no transferible. Una llibertat que inclou tots els drets fonamentals constitucionalment protegits. Tenim tots aquesta llibertat? Queden vinculats els drets que conformen aquesta “llibertat” a algun…requisit econòmic?
Entenem per voluntat general la base de la sobirania nacional. La voluntat general hauria de residir al poble i, per tant, hauria de ser la base i fonament legitimador de la presa de decisions. Els poders polítics (els partits polítics als quals es confia la representació popular) haurien de quedar subjectes a ella, ja que en ella troben, de forma temporal al seu mandat, la legitimació per a l’exercici dels poders. Existeix voluntat general? Ens sentim representats en la presa d’aquelles decisions que vinculen la nostra vida?
Òbviament, la voluntat general és majoritària, no universal, però és que així i tot, no és representativa. El que adopta la decisió hauria de fer-ho tenint en compte la hipotètica postura ciutadana, encara que si no de tots, de la majoria, intentant percebre que possiblement l’adopció d’una mesura o una altra correspon amb la satisfacció de l’interès general que s’està representant.
Sense necessitat d’entrar a valorar una notícia concreta de caràcter internacional, sinó mes bé l’actualitat internacional/nacional, apliquem els conceptes exposats a les societats de consum-capitalista o als sistemes comunistes vigents…conclusió?
Per oposats que siguin els sistemes indicats, en tots dos existeix manca pel que fa a la igualtat, a la llibertat i a la voluntat general. Reflexionem sobre l’existència real o fictícia dels conceptes jurídics purs descrits, bases teòriques dels ordres socials i no dictatorials. Segueixen existint…o per ventura es segueixen esmentant, com legitimadores que són, però sense tenir en compte el seu real significat a l’hora de fer “funcionar el sistema”…?
Es denota la urgent necessitat de reformular i reestablir la relació entre el ciutadà i el sistema polític, donar-li, novament, significat al mecanisme de la delegació de voluntats o representació.
Si la igualtat de la qual parlava Rousseau tendeix al bé comú, això significa que si la igualtat mateixa comença a tendir cap al bé particular, ja no som iguals, per tant, ja existeix desigualtat de condicions la qual cosa, al seu torn, fa que el ciutadà deixi de ser lliure ja que no se sotmet a l’obediència i a la llei que és fruit de la voluntat general. Si l’obediència i la submissió que el sistema o ordre m’exigeix no és a la llei fruit de la voluntat general, existeix, almenys, el dret a restablir les “regles justes del joc”?
