Desmontant el “delicte de referèndum il•legal”

Per Antoni Mansilla.
Vilanova i la Geltrú.
 

Entre les moltes reaccions de l’executiu espanyol davant la onada sobiranista creixent a Catalunya, destaquen les declaracions recents de la secretària general del Partit Popular i Presidenta de Castella – La Manxa, Maria Dolores de Cospedal, la qual va anunciar que el govern “utilitzaria tots els instruments al seu abast” per tal d’evitar un eventual referèndum sobre la independència de Catalunya, incloent la tipificació expressa del delicte de referèndum il·legal.

Ara bé, l’amenaça del Partit Popular seria factible a la pràctica? La tipificació d’aquest delicte toparia amb la Constitució?

Maria Dolores de Cospedal (Advocada de l’Estat en excedència) s’oposa, com tot el PP, al dret a decidir del poble català.

Començem fent un cop d’ull a la legalitat vigent. Segons ha afirmat en recents declaracions el ministre de jusícia Alberto Ruiz-Gallardón, si Artur Mas convoqués ara mateix l’esmentat referèndum estaria cometent el tipus actualment previst en l’article 410 del Codi Penal, que castiga a les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a complir resolucions judicials, decisions o òrgans de l’autoritat superior (dictades respectant les normes de competència i els requisits de forma) a una pena de multa i d’inhabilitació especial (en cap cas pena de presó). Aquest delicte, tot i tractar-se d’un delicte especial (només el poden cometre autoritats o funcionaris públics), té un tipus molt obert i, per tal d’aplicar-lo en el cas del referèndum, el President de la Generalitat no només hauria de convocar el referèndum sinó que també hauria de “negar-se obertament a complir” alguna de les resolucions o decisions esmentades.

Durant el govern de José María Aznar es va introduir un article al Codi Penal que tipificava expressament com a delicte la celebració d’un referèndum il·legal, per tal de dissuadir la convocatòria d’un referèndum per l’aleshores lehendakari Juan José Ibarretxe. Aquest delicte va estar vigent de 2003 a 2005 i preveia, a més d’una inhabilitació especial, una pena de presó que podia anar fins als cinc anys. Durant el seu temps de vigència no es va arribar a aplicar mai, i va ser derogat durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Tot i que el Tribunal Constitucional no ha entrat mai a analitzar la constitucionalitat d’aquest delicte, a primer cop d’ull ja es veu que podria ser conflictiu en aquest aspecte.

Per començar, tot i que aquest delicte no contradiu de manera directa cap article de la Constitució, entra en clara contradicció amb l’article 49.3 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a la qual Espanya està adherida.

Per tant, el Tribunal Constitucional ha d’interpretar la Constitució a la llum d’aquesta Carta. L’article en qüestió diu:  “La intensitat de les penes no podrà ser desproporcionada en relació amb la infracció”. La desproporcionalitat entre la infracció de celebrar un referèndum il·legal  i una pena de presó que pot arribar als cinc anys és manifesta. Només cal veure, per exemple,  que s’aplicaria la mateixa pena que la prevista pel tipus bàsic del delicte d’agressió sexual.

A més de contradir la Carta de Drets Fonamentals de la UE, la tipificació del delicte de referèndum il·legal toparia frontalment amb alguns dels principis bàsics del Dret Penal que, tot i no estar previstos explícitament en la Constitució, la jurisprudència constitucional espanyola ha reconegut en diverses sentències:

En primer lloc, aquest delicte vulneraria clarament el principi de “última ràtio” o intervenció mínima del Dret Penal. Aquest principi estableix que el Dret Penal ha de ser l’últim recurs per regular una determinada situació, i que s’ha d’evitar utilitzar-lo si existeix un altre mecanisme jurídic, com per exemple un sanció administrativa. Donat que existeixen múltiples mecanismes legals per solucionar el “xoc” entre la voluntat de celebrar un referèndum i la Constitució Espanyola, creant aquest delicte s’estaria violant aquest principi de “última ràtio”.

La tipificació d’aquest delicte també toparia amb el principi de fragmentarietat, que limita el Dret Penal perquè protegeixi tan sols els béns jurídics més importants dels atacs més greus. Quin bé jurídic estaria protegint aquest delicte? L’estricte ordre constitucional establert? Els interessos polítics del govern? Sigui com sigui, es fa difícil argumentar que sigui un bé jurídic important i que un referèndum democràtic sigui un atac greu a aquest bé jurídic.

Així doncs, amb aquestes amenaces es posa de manifest que els que presumeixen de ser els garants de la Constitució són en realitat els primers a ignorar els principis constitucionals i altres principis de l’ordenament jurídic per amenaçar un dels instruments democràtics més importants com és el referèndum. Ara bé, la qüestió podria ser tan simple com convocar una consulta en detriment d’un referèndum; ja que cap sentència condemnaria a Artur Mas a no poder convocar-la, doncs és una eina a l’abast de governs autonòmics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.