La crisis interna del PP balear

Per Carlos Salvà.
Palma.
 

No hi ha govern sense desacords, polèmica o dimissions, es l’habitual, una regla tàcita no escrita que reflexa la pluralitat segons la qual es conformen els partits polítics al nostre ordenament democràtic. Tot i això en alguns casos la excessiva pluralitat pot significar una vertadera crisis interna. Un període tan curt i accidentat així com unes circumstàncies extraordinàries com les que vivim pareix que li estan passant factura al Partit Popular a les Illes Balears.

La mes recent noticia recau sobre la ja coneguda trama Gürtel i els nous descobriments de finançament il·legal al govern del expresident Jaume Mates. ¿Però, com afecta això al govern del actual executiu autonòmic? Mabel Cabrer, la portaveu del partit a les illes així com única exconsellera de l’antic govern, ha estat imputada per aquesta nova trama de corrupció de suposat finançament electoral viciat. Poques hores ha tardat la portaveu en desmentir la seva implicació així com llançar la pilota a un altre sostre, demanant responsabilitats i iniciant una guerra de declaracions dins del seu propi partit amb el problemàtic executiu de Mates.

En l’altre front tenim la conselleria de Salut, la qual sembla estar maleïda jaque en aproximadament 3 mesos ja hem conegut a 3 diferents consellers, així com els seus càrrecs mes fidels. Martí Sansaloni és ja el nou conseller de sanitat des de el divendres passat així com Miquel Thomas és el nou director del Ib-Salut.

José Ramón Bauzá, president de les Illes Balears.

Aquets substitueixen a Antoni Mesquida i a Isabel Borràs en les respectives posicions. Les raons encara son un poc obscures: Mesquida ha declarat que la seva dimissió (pràcticament annexa a la de Borràs) estava motivada per l’impossibilitat de certes persones a formar part del seu equip segon les ordres del president, encara així crida l’atenció que la decisió fos tan propera a la nova partida de retalls autonòmics que en gran part afectaven a les ajudes del sector sanitari.

A la vegada al juliol d’aquest any recordem com dimitia Carmen Castro, la primera consellera de Sanitat den Bauzá, ¿les raons? El desacord de la consellera amb la decisió del partit de tancar dos hospitals a les Balears per així retallar despeses.

La política lingüística també ha estat una font de desacords i dimissions, especialment amb el diputat autonòmic i alcalde de Manacor, Antoni Pastor. La seva historia es mes que coneguda: El vot negatiu en contra de la nova política lingüística, la qual segons ell era discriminatòria y ablatoria contra l’idioma Català, li va costar l’expulsió del partit per rompre la disciplina de vots. Tot i això, la constitució l’empara per el que no ha perdut cap dels dos càrrecs que ostenta encara que ara exerceixi les seves funcions sense cap circumscripció política.

Tancar la llista seria una feina àrduament complicada: dimissions per corrupció com la de l’ex delegat del govern balear Jose Maria Rodríguez, transfuguisme i descontent tant votants com altres importants càrrecs… Els fets son els fets, el Partit Popular viu una autentica crisis interna. L’actual costum del govern popular de governar en solitari i sense cap falta de consens gracies a la seva majoria política a traspassat les barreres internes, mentre veiem al marge les constants polèmiques de corruptela encara candents. Costa recordar a un altre executiu que hagi estat tan problemàtic i que no hagi tingut al expresident Francisco Camps al seu cap.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.