Gisela Roig,
Barcelona.
Fa uns dies sortia a la llum un espot de la Generalitat en el que es feia una crida a les urnes comparant la jornada electoral del proper 25 de novembre amb fets de gran rellevància a Catalunya: la manifestació del 1977 per l’Estatut d’Autonomia, els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, la diada castellera a la ciutat de Nova York i també, la manifestació del passat 11 de setembre.
Doncs bé, es pot afirmar que ha tingut una durada efímera perquè aquesta tarda ha sortit una resolució de la Junta Electoral Central que obliga a retirar-lo. Els motius que s’exposen en el text (adjuntat al final de l’article) són bàsicament que la Generalitat té competència per fer espots publicitaris informant a la població sobre el dia de les eleccions i els diferents sistemes de vot, sempre i quan, es faci des d’una pura objectivitat (article 50.1 de la LOREG). La JEC ha considerat que comparar els fets de la història recent de Catalunya amb les properes eleccions és una visió partidista i una manera d’influir el vot cap a les opcions sobiranistes. No ho diu directament sinó que conclou: “(…) los videos y cuñas radiofónicas objeta de setas denuncias constituyen una campaña institucional de incentivación del voto (…)”.
La defensa de la Generalitat és l’aplicació de l’article 43.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya segons el qual els poders institucionals que organitzen les eleccions tenen dret a promoure la participació ciutadana. Lògica sota la qual es pot enquadrar aquest espot que fa referència a moments puntuals molt importants per la nació catalana amb la voluntat de que la gent faci exercici del seu dret a vot en les properes eleccions perquè inconscientment les equipari amb els exemples anteriors i així baixi l’absentisme.
Com que ambdues normes son de caràcter orgànic, tenen el mateix rang dins de l’ordenament jurídic i per tant entre elles no hi ha jerarquia. Cosa per la qual, com que l’Estatut estableix que s’apliqui la LOREG mentre no hi hagi una llei electoral pròpia de Catalunya, la JEC conclou que preval el que diu l’article 50.1 i que el 43.3 de l’estatut només serveix com a principi rector (és a dir, orientador) i no pugui avalar aquest espot.
És evident, que aquesta és una decisió, que tot hi tenir una fonamentació jurídica, no estarà exempte de polèmica ja que determinar si encara l’electorat cap un tipus de vot o no, és una percepció subjectiva. I potser el que s’aconsegueix mitjançant aquesta retirada és més aviat l’efecte contrari, perquè de moment, les xarxes socials ja comencen a bullir amb aquesta decisió.
Podeu accedir a la resolució fent clic aquí.
