La revolució del desnonament

Per Álvaro Comajuan.
Barcelona.

 

El dijous 25 d’octubre, en un gest pràcticament sense precedents, apareixia un informe, encarregat pel Consell General del Poder Judicial i redactat per una comissió de set magistrats, que feia una profunda crítica a l’actual sistema de desnonaments i que posava en relleu els abusos produïts en ells, així com la mala praxis de les caixes i bancs.

Aquest informe proposava una bateria de mesures per protegir a les famílies afectades, entre elles destinar els diners del rescat bancari a rescatar al deutor sobreendeutat de bona fe, modificar un sistema legal que consideren excessivament favorable a la banca pel cobrament de crèdits hipotecaris (i que posen al desnonat en una posició de major indefensió que al condemnat), incloure moratòries en el pagament de les quotes i la dació en pagament, entre d’altres mesures.

La publicació d’aquest informe va coincidir tràgicament amb dues notícies funestes: el suïcidi el dia després de José Miguel Domingo i l’intent de suïcidi de Manuel G.B. Els dos van decidir acabar amb la seva vida poc abans de què una ordre judicial els fes fora de les seves llars. Coincidien també aquests fets amb l’acampada que cinquanta afectats per aquests procediments de desnonament feien a la seu històrica de Caja Madrid, ara Bankia, per evitar que també els fessin fora de les seves cases.

Aquests fets han produït un autèntic terratrèmol en les més altes instàncies polítiques i judicials: el Govern no ha descartat fer modificacions al Decret Llei que regula els desnonaments i al Codi de Bones Pràctiques, el PSOE ha plantejat al Congrés la creació d’un procés extrajudicial menys gravós pels ciutadans que no puguin pagar la hipoteca i associacions que porten tota la crisi lluitant per aquest tema (la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) ja preparen el mig milió de firmes necessari per presentar una Iniciativa Legislativa Popular i que el Congrés voti sobre la dació en pagament, és a dir, que amb l’entrega del pis es saldi el deute hipotecari amb el banc. Malgrat els esforços d’aquesta plataforma, no sembla que la proposta vagi a tenir molt d’èxit, ja que el Parlament ja ha votat en nombroses ocasions mocions sobre aquest assumpte, amb un resultat negatiu per el vot en contra del Partit Popular, que té majoria absoluta.

La revolució del desnonament va continuar el dimarts amb l’anunci conjunt de les associacions de jutges i fiscals majoritaris, que mantenen un pols des de fa uns mesos amb el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, de la voluntat relegar les demandes judicials del bancs, proposant així mateix crear un torn especial per les execucions hipotecàries, que estan col·lapsant els jutjats. En aquest sentit, la portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura, va opinar que els jutjats s’han convertit en oficines de recaptació de les entitats bancàries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *