Halloween en el Madrid Arena

Per Anna Jiménez.
Barcelona.
 

Madrid. 1 de novembre. Nit de Halloween. Macrofesta al pavelló Madrid Arena. Aquest és l’escenari dels fets. Es volia celebrar la nit més terrorífica de l’any però ningú no s’esperava, a l’inici de la nit, com de terrorífica acabaria sent en realitat.

En un moment determinat de la nit, sobre les 4 de la matinada i coincidint amb l’inici de l’espectacle d’un afamat DJ, es va produir una aglomeració de joves en un passadís que donava accés a la sala principal del recinte. Uns volien sortir d’allà, altres entrar-hi, i enmig del devessall, es va llençar una bengala, que no va fer sinó esverar encara més a la multitud de nois que es trobaven a atrapats en aquell passadís. Al final, fruit del devessall humà van morir 3 noies per asfixia. Dues més van haver de ser ingressades, i als dos dies, una d’aquestes, de 17 anys, també va morir.

Ara es tracta de depurar responsabilitats pels fets i es farà a partir de la investigació judicial, on s’estudien les irregularitats que van poder-hi concórrer i qui les van cometre. De moment, en el punt de mira està d’una banda, l’aforament; de l’altra, la seguretat. I per tractar aquests dos temes cal introduir en escena tots els agents que han intervingut, per tal d’estudiar la seva implicació en els fets.

Doncs bé el pavelló Madrid Arena, que és de titularitat municipal, es va arrendar per a la festa celebrant un contracte entre l’empresa Madrid Espacios i Congressos (empresa dependent de l’Ajuntament de Madrid) i Diviertt (empresa organitzadora de l’event). Al seu torn, aquesta última va celebrar un contracte amb dues companyies més per a què s’encarreguessin de la seguretat: “Kontrol SL” i “Grupo Seguriberia”. La primera d’elles havia de vetllar per la seguretat interior, mentre que la segona empresa s’encarregava de l’exterior. Aquesta seguretat exterior, però, també havia de ser controlada per la Policia Municipal de Madrid.

Instantànea del festival.
Instantànea del festival.

En relació a l’aforament del pavelló Madrid Arena val a dir que ha de ser determinat pel consistori, i que el va fixar en un màxim de 10.600 persones. Ho va fer utilitzant un dels dos criteris establerts per a això pel Codi Tècnic d’Edificació, depenent del Ministeri de Foment, que consisteix en establir un nombre màxim de persones en funció de les sortides d’emergència. Seguint el criteri, en la sala central de la pista, d’on sortia el passadís on es van produir els fets, hi havia d’haver com a màxim 3.680 persones. El problema és que el pavelló consta de més plantes i es fa difícil controlar el nombre de persones que hi ha a cada una d’elles. En qualsevol cas, aquesta és tasca dels 75 controladors contractats a l’empresa Kontrol 34. Ara bé, aquests controladors són porters de discoteca (la normativa no especifica quina ha de ser la categoria professional d’aquells encarregats de la seguretat) que controlen que no es superi el nombre de persones permès per planta a ull. A més, es van contractar 75 controladors com es podrien haver contractat 50 o 100, perquè no hi ha cap llei que estableixi el número de membres de seguretat necessaris, deixant la decisió al lliure criteri del director de l’esdeveniment.

Per la seva banda, l’empresa Diviertt, organitzadora de la festa, assegura que només va vendre 9.650 entrades, pel que no va rebassar l’aforament permès en cap moment. Ara bé, les primeres investigacions policials – tot i que encara no han pogut verificar si és cert que l’empresa va vendre aquesta quantitat d’entrada- demostren que a la festa van entrar joves amb entrades falses i d’altres joves es van colar. Per tant, tot apunta a que hi havia més de 9.650 persones, i més de 10.600.

El relació a això, el jutge degà de Madrid, José Luis González Armengol, ha dit que “es va superar l’aforament del Madrid Arena y que la policia local ho devia haver evitat”. Per a estudiar el nombre de persones que realment hi havia present per metre quadrat s’haurà d’estar a les gravacions i fotografies disponibles. De moment, ha afirmat que conforme a les imatges que s’han filtrat per Internet hi havia quatre persones per metre quadrat, o el que és el mateix, una persona per rajola. No estranya doncs que els testimonis senyalen com a denominador comú l’excés de persones al local.

La policia municipal, junt amb la Delegació del Govern, va fer una inspecció una hora abans de que la festa comencés i segons ha manifestat Emilio Monteagudo, el Cap Inspector de la Policia Municipal, “cap indici va portar a pensar que calgués investigar durant el concert si s’havia superat l’aforament”. Amb això es pretén deslliurar de culpa a la Policia Municipal, però haurà de ser un jutge qui determini quina implicació té aquesta en els fets finalment produïts.

En relació a la seguretat al marge de l’aforament (perquè és obvi que l’aforament és també un tema de seguretat), són molts els interrogants que es plantegen. No es pot qüestionar en base a cap llei el nombre de membres de seguretat contractats per a cobrir la macrofesta ja que la llei aplicable, la Llei 17/1997 de 4 de juliol, d’espectacles públics i activitats recreatives guarda silenci en aquets punt. Tanmateix, però, sí és fàcilment qüestionable que accedissin al recinte menors (l’article 25 de la citada llei jo prohibeix expressament i l’article 38.6 ho cataloga d’infracció greu), que entrés gent amb entrades falsificades, que d’altres es colessin i que es permetés entrar amb motxilles sense registrar perquè tot això posa de manifest que els encarregats de la seguretat no van actuar amb la diligència deguda. A més, González Armengol ha afegit que també caldrà comprovar si hi havia personal de seguretat en les sortides corresponents per a què es produís una evacuació en temps i forma.

Pel que respecta a la bengala, val a dir que si ve en un moment es va explicar que era la causa detonant de que es formés el tap al passadís, les últimes informacions semblen apuntar que la bengala va detonar un cop el jovent ja es trobava atrapat a dit passadís. És un matís important. En qualsevol cas, la policia està tractant d’identificar al jove que la va fer explotar, perquè se li podrien imputar de moment 4 morts per homicidi imprudent. Als mitjans de comunicació també s’ha dit que en afegit se’l podria inculpar d’un cinquè homicidi imprudent en grau de temptativa però ni la doctrina ni la jurisprudència espanyola accepten que un homicidi imprudent es pugui cometre en grau de temptativa.  Com era d’esperar, l’empresa Diviertt defensa la hipòtesi de que els fets són responsabilitat exclusiva de qui va llançar la bengala, que en cap cas podien haver previst que un esdeveniment així i que per tant ells han obrat dins de la diligència exigible. Potser s’obliden de que cal registrar les bosses de les persones que entren a les discoteques. Com a poc sembla que estem parlant de concurrència de culpa.

El Jutjat d’instrucció 51 de Madrid va ser l’encarregat d’obrir diligències prèvies pels fets la nit de l’1 de novembre. Actualment resta a l’espera de tres informes per tal continuar amb la investigació judicial, a saber: els atestats policials, – una vegada estiguin complets i tancats-, les autòpsies de l’Institut Anatòmic Forense, i l’informe policial del visionat de les càmeres de vídeo del pavelló (hi havia 90 càmeres i cada una va gravar 15 hores, pel que en total hi ha 1.350 hores de gravacions).

No és el primer cop que la nit madrilenya és testimoni d’una tragèdia produïda a una discoteca. L’any 1983, un incendi en la discoteca Alcalá 20 va acabar amb la vida de 82 persones. El succés va commoure la societat del moment ja que moltes de les víctimes no van morir pel foc sinó per aixafament, a l’intentar fugir de les flames. Fruit d’això és va debatre sobre la necessitat d’extremar les mesures de seguretat i evacuació a les discoteques.

De moment, no es preveu endurir la llei de 1997, -tot i que està en procés de reelaboració-, però sí que es demana per part de l’Ajuntament de Madrid que es desenvolupi la llei mitjançant reglament perquè el text legal actual no especifica aspectes com la seguretat, els controls interns necessaris o els serveis mèdics recomanables. Tots aquests aspectes queden al lliure arbitri del que l’empresa contractada per l’Ajuntament consideri necessari.

Ana Botella ha anunciat que no hi cedirà cap edifici de titularitat municipal per a celebrar macrofestes per evitar que es repeteixin de nou els fets de que ara parlem. Ha afegit que l’Ajuntament es personarà en la causa si es demostra que hi ha hagut irregularitats per part dels organitzadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *