La Llibertat d’expressió e informació és un dret humà fonamental (article 19 de la Declaració de Drets Humans) que assegura el lliure intercanvi d’idees i opinions en una societat democràtica i plural. Aquests dos conceptes són, sens dubte, dels valors més importants de qualsevol societat democràtica a nivell mundial, no essent d’acord amb un estat de dret les limitacions o restriccions al dret d’informar de forma objectiva.
L’article 14 de la Constitució Grega, que data de 1975, estableix la llibertat d’expressió en el país on va néixer la democràcia. Després que en el primer punt es disposi la llibertat de qualsevol persona d’expressar i comunicar els seus pensaments de forma verbal, escrita o a la premsa, el punt 2 preveu, de forma expressa, la llibertat de la premsa així com la prohibició de la censura i de qualsevol mesura preventiva (més endavant es prohibeix la confiscació de diaris i altres publicacions).
A pesar de que la llibertat de premsa en aquest país sempre ha estat precària (“paper mullat” per a molts), doncs la majoria de mitjans de comunicacions són privats i pertanyen a oligarques amb molts contactes, últimament aquest privilegi constitucional esta essent, verdaderament, posat en qüestió.
Tot va començar el Juny de 2011, quan el periodista Manolis Kypreos, que es trobava a Atenes cobrint les protestes contra les mesures d’austeritat aprovades pel govern grec, va ser agredit amb una granada paralitzant al negar-se aquest a deixar de fer fotografies de policies agredint a manifestants.
Més recentment es va suspendre una obra de teatre sobre els gais per pressions de l’església i el partit d’ultra dreta.
Tota la història ha empitjorat quan el diumenge de la setmana passada, Kostas Vaxevanis, va ser detingut per violació de dades personals al publicar dades de més de 2000 suposats defraudadors (persones amb contes bancàries a Suïssa i que, per tant, no paguen impostos al país hel·lènic) d’una llista extreta dels documents extrets per Hervé Falciani, ex treballador del banc HSBC. El periodista, que s’enfrontava a una pena de dos anys de presó, va publicar aquestes dades a la revista Hot Dog.
El sorprenent d’aquest cas és la velocitat en la que la justícia grega ha actuat doncs només ha necessitat quatre dies (dissabte el fiscal emet l’ordre de detenció, diumenge es produeix la detenció i el dijous, dia de vaga del sector judicial, ja va ser jutjat) per a procedir a l’emissió de sentència. D’aquest fet s’ha queixat, precisament, el Col·legi d’Advocats d’Atenes doncs en dos anys (el temps que fa des de que les autoritats gregues tenen la llista) no s’ha produït cap procés legal de cap tipus. La sentència declarava innocent al acusat doncs donava la raó als advocats del periodista, que varen basar la defensa d’aquest amb l’argument de que la revista no va difondre cap tipus de dada privada, doncs es limità a publicar una llista de noms i professions (dos d’aquests de diputats del partit al Govern: Nova Democràcia). Aquest fet porta a que tot el procediment tingui una dimensió política important. De fet la defensa declarà, durant el judici i sobre el procediment, de ser intencionat i de clara intencionalitat política (la fiscalia, en canvi qualificà l’actuació del periodista com un acte temerari que ha convertit el país en un coliseu tirant dins noms i reputacions). No sorprèn, llavors, que alguns dels testimonis que varen declarar durant el judici foren el responsable de la Federació Internacional de Periodistes, diputats del partit Syriza i una cantant. Grècia no és estable políticament i aquest cas no ha fet més que desestabilitzar un govern de coalició que veu com Grècia té un frau fiscal que arriba fins els 60000 milions d’euros mentre s’apliquen mesures d’austeritat econòmica que esta afectant a les classes menys benestants.
I la gota que sembla haver vessat el got ha estat l’acomiadament de dos presentadors de la Televisió Estatal Grega per criticar al ministre d’ordre públic pels casos de tortures judicials el mateix dilluns. Els dos periodistes, que varen confirmar en el seu programa les tortures fetes pels policies durant les manifestacions antifeixistes celebrades el setembre mentre posaven sobre la taula la possibilitat de la dimissió del ministre d’ordre públic van ser acomiadats al moment (la raó? No preguntar la opinió al ministre d’ordre públic). No cal ni esmentar la influència política que s’amaguen al darrere d’un acte de control polític. Es conegut per tota la societat grega (malgrat els intents d’una èlit) la convivència policial amb els actes de l’ultra dreta (el partit neonazi Aurora Dorada, amb 18 diputats al Parlament Grec i com a possible tercera força política actual) com les agressions a immigrants i militants antifeixistes en diverses manifestacions. La resposta dels treballadors ha estat l’anunci de parades en tot el programari del canal així com una possible vaga de 24 hores.
Sembla inversemblant com un país descendent d’una democràcia com la grega, que tenia un dels seus tres pilars fonamentals la llibertat de paraula (isegoria) o llibertat d’expressió ha arribat a aquest punt. El marc polític grec esta trasbalsant a tota la societat, portant a partits feixistes al parlament i deixant el país dins d’una depressió econòmica i social de la que sembla no poder sortir. Tot i així no és excusa la vulneració d’un dret constitucional i fonamental.
