El 30 de juny de 2005 s’aprovava al Congrés dels Diputats la llei que modificava el Codi Civil i que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe, el qual portava com a conseqüència altres drets com l’adopció conjunta d’aquestes i drets específics dins de l’herència i la pensió.
L’aprovació de la Llei 13/2005 va causar un important moviment social en contra, el qual va estar encapçalat per l’Església catòlica, algunes organitzacions a favor de la família tradicional i també pel Partit Popular, el qual va votar en contra de la llei (de fet, els seus vots van provocar que, de forma anterior, es tombés al Senat i tingués que tornar al Congrés per ser aprovada per majoria absoluta) i va recórrer la llei davant el TC.
La decisió de l’Alt Tribunal
30000 matrimonis i 7 anys després, el recurs va arribar a la taula dels magistrats al començament de l’estiu, la qual va ser contestada amb una ponència negativa respecte aquest per part del magistrat Pablo Pérez-Tremps (del denominat sector progressista del TC). Després de les substitucions d’alguns dels membres d’aquest, a mitjans de setembre la ponència va tornar a estar a tots els Plens, i ha estat en aquesta setmana quan les postures han estat més clares i el debat està més tancat.
Aquesta ponència ha sortit endavant amb 8 vots a favor i 3 en contra, i segons ha informat el Tribunal Constitucional en una nota de premsa, la sentència, que es publicarà més endavant, tindrà vots particulars discrepants dels tres magistrats que han votat en contra i un vot particular concorrent d’un dels que ha votat a favor.
El Consell d’Estat i el Partit Popular, en contra de la llei
Un dels principals arguments dels contraris als matrimonis homosexuals va ser l’emissió d’un dictamen per part del Consell d’Estat (número d’expedient 2628/2004) que qüestionava la idoneïtat de la reforma: l’òrgan consultiu constatava la necessitat de modificar el règim legal de convivència entre persones del mateix sexe, plasmada en resolucions del Parlament Europeu i del TEDH (justificat en la necessitat d’acabar amb el diferent tracte a unes i altres parelles), però argumentava que no era l’obertura de la institució matrimonial el que aquestes resolucions demanaven, sinó la regulació d’aquests altres models de parella conjuntament amb el matrimoni.
També van al·legar que la Constitució, en el seu article 32 i conseqüentment al 10.1 i al 14, no genera un dret al matrimoni entre persones del mateix sexe, sinó que aquest dret es genera entre parelles de diferent sexe. Aquest privilegi constitucional que tenen aquestes parelles, segons el Consell d’Estat, impedeix privilegiar les unions homosexuals enfront de les heterosexuals: en resum, la protecció de la família del 39.1 de la Constitució no podria ser menor per la que està constitucionalment garantida que per la reconeguda per via legislativa.
El recurs d’inconstitucionalitat que el Partit Popular presentà i que avui s’ha resolt no té un caràcter tan contemplatiu del dictamen del Consell d’Estat, doncs ataca sense embuts la modificació del Codi Civil: entre d’altres, al·lega que el legislador ha volgut canviar mitjançant una llei i no una reforma de la Constitució la definició que aquesta fa del matrimoni, i que per tant aquesta llei no respecta el contingut essencial de l’article 32 de la Carta Magna.
El futur d’aquestes unions
Ara només queda veure si el govern de Mariano Rajoy, amb la sentència i els arguments que aquesta inclogui referents a la total adequació de la llei a la Constitució a la mà, simplement acceptarà la decisió o decidirà modificar de nou el Codi Civil per eliminar la possibilitat d’aquests enllaços.
