Especial eleccions 2012

Per Arnau Martí.
Barcelona.

 

60.384.379 vots emesos per configurar els 538 vots electorals que el dimarts dia 6 de Novembre hi havia en joc per escollir el nou president dels EUA.

Amb una majoria establerta en els 270 vots electorals, Barack Obama, candidat demòcrata, s’ha proclamat guanyador davant del adversari i candidat republicà Mitt Romney , al aconseguir 332 d’aquests vots per davant dels 206 del seu contrincant.

Abans de procedir al anàlisis d’aquests resultats és necessari, però, fer una breu introducció al sistema electoral dels EUA.  Així doncs, per escollir el pròxim president, els Estats Units d’Amèrica utilitzen un sistema amb tres característiques principals:

  • Sistema presidencialista: Són moltes les vegades que s’ha afirmat que el president dels EUA és el líder polític més poderós a la terra. No és cap misteri, doncs, la importància d’aquesta figura tant fora com a dins del país, on el president té competències tant de Cap d’Estat com de Cap de Govern. Així doncs, i malgrat que en l’escena política nord-americana existeixin dos grans partits polítics (EUA és també un sistema bipartidista), el que es vota en unes eleccions presidencials són dos candidats, dues persones, cada una representant d’un dels dos partits.
  • Sistema indirecte: Els ciutadans americans no voten directament als candidats a la presidència dels EUA. Com ja hem pogut veure, el dia de les eleccions el que es va decidir (i votar) varen ser els 538 vots electorals o electors, els quals, més tard nomenaran a un dels dos candidats a la presidència per a ser el pròxim màxim dirigent del país.
  • Sistema majoritari (“the winner takes it all”): És vital per entendre el sistema electoral dels EUA el repartiment de vots electorals o electors segons el sistema majoritari. Als EUA cada Estat (50 en total) té un nombre de compromissaris depenent de la seva quantitat de diputats en el Congrés i el candidat que se’n dugui més vots en un estat se’n du tots els electors corresponents d’aquell mateix estat (provocant que el repartiment sigui poc proporcional i que el president amb menys vots- però amb victòries en estats clau- guanyi unes eleccions).

Amb aquestes característiques en ment cal introduir un últim factor al sistema electoral presidencial dels EUA. A primera vista, el fet de que el guanyador en vots d’un Estat s’endugui tots els electors possibles fa que aquells estats amb més nombre d’electors (Califòrnia amb 55, Texas amb 38 i New York amb 29) siguin els més interessants. S’ha de tenir en compte, però, que molts estats tenen un perfil de vot definit (donat per motius culturals o històrics) que provoca que sempre guanyi el mateix partit (en els exemples posats a dalt, Califòrnia i New York són Estats Demòcrates segurs mentre que Texas és un bastió Republicà) pel que pels candidats passa a ser més suculent aquells estats on el vot encara no està decidit malgrat no hi hagin tants electors en joc. Aquests estats reben diversos noms, “battleground states”, “tossup seats”… i és on es centra la campanya dels candidats a president doncs acostumen a ser la clau de la victòria d’un candidat. Entre aquests Estats no definits trobàvem aquest 2012: Florida, Colorado, Iowa, Wisconsin, Ohio, Virginia i New Hampshire.

Doncs bé, dels 7 Estats dubtosos que hi havia en aquestes eleccions (i que sumaven un total de 90 electors) tots 7 han acabat sent Estats Demòcrates. La victòria, però, no ha estat gens fàcil: la diferència del vot popular (el total de vots emesos pels ciutadans) en alguns Estat Clau com Florida (29 electors) ha estat mínima (47016 vots de diferència entre Barack Obama i Mitt Romney). Dos són els aspectes a destacar d’aquestes eleccions amb l’exemple que tot just s’acaba de posar:

  • Malgrat ser una victòria major de l’esperada en quant a electors, el vot popular ha estat molt ajustat. Cert és que Barack Obama ha repetit victòria en tots els Estats que el 2008 va guanyar, menys Indiana (total de 9 electors) i North Carolina (15 electors) però la seva diferència en nombre total nomes ha estat de 3 milions (50,3% del vot enfront del 48,7%). Una avantatge molt menor que la obtinguda pels seus predecessors George Bush o Bill Clinton a les seves respectives reeleccions. Cal, però, destacar que a diferència del ex president demòcrata nombrat (Bill Clinton) Barack Obama ha aconseguit tornar a comptar amb més del 50% del total dels vots. A més, malgrat que el número total de vots esmentats a l’inici d’aquest article és molt elevat, només un 58% del total de votants ha anat a les urnes fet que es contraposa amb les facilitats per a tramitar el registre necessari per tenir dret a vot.
  • Els llatins i les minories han tornat a ser els votants clau: la comunitat hispana és el grup amb més creixement dins dels EUA i 3 de cada 4 membres d’aquesta comunitat van votar, el passat 6 de Novembre, la reelecció del president Barack Obama. Apart del nombre de vots que representen (12 milions en total), els hispans van decantar la balança en molts dels Estats no decidits com ara Colorado, on la població hispana representa una cinquena part de la població i un 87% d’aquests hispans va votar a Obama, Virginia, amb un  66% d’aquest vot, o Ohio, amb un total del 82%. Del total de votants que van anar a les urnes, un 73% fou blanc, un 10% afroamericà, més d’un 10% llatí i un 3% asiàtic. D’aquest gran ventall d’electors, Mitt Romney només va ser l’elecció preferida per la majoria dels homes blancs mentre que tant en les minories com amb les dones (55% del suport davant del 45% del suport a Mitt Romney) Barack Obama va obtenir un clar i evident suport. Una diferència també marcada sembla la preferència dels votants segons edat doncs si Obama guanya entre els votants de 30 cap avall ( 60%), Mitt Romney és el candidat preferit pels majors de 65.

Abans d’identificar algunes de les claus d’aquestes eleccions m’agradaria tornar a ressaltar el paper jugat en l’Estat de Florida. Florida és un Swing State en el que els candidats es juguen 29 electors. Segons un estudi realitzat per el diari “The New York Times”, si Obama guanyava a Florida havia de perdre en la resta d’estats clau per a perdre les eleccions mentre que si Mitt Romney aconseguia la victòria en aquest Estat del sud, necessitava la victòria també a Ohio, North Carolina, Virginia i Wisconsin per a fer-se amb el poder. Així doncs, Barack Obama comptava amb un total de 40 formes de guanyar per 28 del seu contrincant, posant en evidència la importància de comptar dins de les victòries segures amb estats com Califòrnia o New York.

De tot el que aquí s’ha exposat podem treure diverses claus en el nou èxit electoral de Barack Obama.

La primera de totes és que la seva campanya va apostar des d’un primer moment pel vot de les minories racials del país, les quals contribueixen a la meitat del creixement de la població del país i són grups clau en estats com Florida, Virginia, Colorado, Nevada, Iowa i Ohio (tots Swing States). El problema que se li presenta ara, però, es complir amb les promeses electorals d’enderrocar lleis d’immigració com les aprovades per Arizona i Alabama, posar fi al conflicte dels indocumentats i fer “justícia” a la realitat social de que un de cada sis ciutadans dels EUA és hispà. El vot hispà ha estat clau pels demòcrates i si en aquesta legislatura no acontenten aquest electorat, a llarg termini el partit en si en sortiria perjudicat.

Un segon punt clau, encara que no buscat, ha estat la gestió que ambdós candidats han fet del desastre del huracà Sandy. Mentre Barack Obama es va dirigir a la zona del desastre i va realitzar diverses intervencions fent al·lusions a la catàstrofe, Mitt Romney s’ha quedat sempre encallat en la seva imatge poc carismàtica d’oportunista.

Un tercer punt clau que se’ns dubte és necessari fer-ne ressò son les campanyes electorals. Davant d’unes eleccions tant importants com les que havien de decidir el president que haurà de treure el país de la crisis, aquesta campanya ja passada passarà a la història com la campanya presidencial més cara de la història, gastant-se els dos candidats mes de 100 milions per a poder fer arribar el seu missatge a l’electorat. A part del tema econòmic, les victòries de Mitt Romney tant en el primer debat electoral com en altres aspectes han quedat sempre diluïdes per gestions i decisions errònies preses durant la campanya (es suficient posar com exemple el vídeo en el que el candidat republicà es reia de la població -49%- que rep ajuda pública) que han provocat que Barack Obama acabés siguin vist com un líder més fort i més capacitat.

Cal, però, frenar l’entusiasme demòcrata. I és que la realitat en la que es trobarà el re escollit president dels EUA és molt complicada. La cambra dels representants dels EUA es trobà en mans republicanes ( més dels 236 “seients”) mentre que el Senat (amb més funcions que en el nostre sistema) es troba en el poder demòcrata (amb només 3 vots de la majoria absoluta). Així doncs, serà difícil que el nou president pugui aplicar les promeses (la majoria inconcretes) que ha formulat aquestes setmanes i que la tornat a posar en el centre de la vida política internacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.