Madrid Arena: llicència necessària o no necessària?

Per Carla Ramos. 
Girona. 

Arran de la tràgica nit de Halloween que es va viure a Madrid el passat dia 31 d’octubre, fet que ja va ser cobert per aquest diari, l’ombra del dubte recau sobre l’Ajuntament de Madrid. S’ha obert un debat sobre si era necessària la llicència corresponent per celebrar la macrofesta o, pel contrari, no calia cap mena de llicència.

L’article 26.1 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat de Madrid atribueix a dita comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria d’espectacles públics i del personal de control d’accessos.

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) va presentar una denúncia davant del Jutjat d’Instrucció número 51 de Madrid, posant de manifest que el recinte Madrid Arena no té cap mena de llicència de funcionament, presentat com a prova unes actes policials que demostren que, al menys fins el 2006, el pavelló no en tenia. Per la seva banda, l’Ajuntament assegura que aquesta no era necessària, degut a que es tracta d’un edifici municipal. A més, el SUP afegeix que ni tan sols es disposava d’uns plans d’evacuació i emergència adients.

Les actes, van ser firmades per Javier Alonso, qui era el coordinador de seguretat de la Policia per a la temporada de la lliga ACB a l’equip Estudiantes, que llavors jugava els seus partits al Madrid Arena i deixen de manifest que el pavelló no tenia llicència de funcionament. La Llei d’Esport 10/1990, al seu article primer, estableix que “els organitzadors i propietaris de les instal·lacions han de garantir les mesures de seguretat dels recintes esportius”. Alhora, aquesta llei considera com a infracció molt greu l’alteració de l’aforament del recinte esportiu, l’incompliment de les mesures de seguretat i la falta de previsió. Aquestes actes, posteriorment, van ser remeses a la Comunitat de Madrid i a l’Oficina Nacional d’Esports de la Comissaria General de Seguretat Ciutadana.

La Llei de la Comunitat de Madrid 9/2001 de 17 de juliol del sòl estableix al seu article 151 que els edificis municipals englobats al Catàleg de Béns Immobles del Consistori Madrileny no necessiten llicència urbanística. Aquest precepte és el que fa servir l’Ajuntament per tal d’argumentar el fet que el pavelló no disposés de llicència per al seu funcionament. Tal vegada, però, aquest article no podria aplicar-se en el cas concret, ja que, l’edifici s’ha fet servir per a la celebració d’activitats com ara partits de futbol o espectacles públics, com el cas en que tractem.

Caldria doncs contemplar la Llei 17/1977 de 4 de juliol d’Espectacles Públic i Activitats Recreatives de la Comunitat de Madrid, l’article 1 de la qual diu que l’aplicació d’aquesta norma serà per a tots els recintes públics i privats. Per tant, tenint en compte això, el Madrid Arena hauria vulnerat varis preceptes de la Llei 17/1977, entre ells l’article 8.1 que senyala que “els locals i establiments regulats a la present llei necessitaran prèviament a la seva posada en funcionament l’oportuna llicència municipal de funcionament sense perjudici d’altres autoritzacions que li siguin exigibles. Constituirà pressupost indispensable per a l’atorgament de les llicències de funcionament la prèvia acreditació del compliment d’allò establert a l’apartat tercer de l’article 6”. Aquest article 6 del que parla, és el que recull el deure de comptar amb un pla d’emergències i evacuació adient i exigeix que “ha d’estar garantida la seguretat per al públic assistent, treballadors, executants i béns”, cosa que sembla que no es va complir.

L’article 25 alhora fa referència a la protecció del menor, afirmant que es prohibeix la entrada a festes, discoteques o bars a menors de 16 anys i el 26 també preveu “suspendre els espectacles quan existeixi risc greu per a la seguretat de les persones” o quan es celebren a “locals o establiments que no tinguin les llicències necessàries”, ambdues coses que també es van infringir la nit del 31 d’octubre.

Per tant, en funció d’això, es pot entendre que els argument que fa servir l’Ajuntament de Madrid no són vàlids i que l’edifici, tal com es recull a la denúncia del SUP, no complia amb les exigències legalment establertes. En tot cas, s’accepti o no la justificació que l’Ajuntament posa, el que no és factible pensar és que la llicència urbanística pugui suplir a la llicència de funcionament que la Llei d’Espectacles anteriorment citada requereix.

A més de tot del que s’ha parlat anteriorment, cal dir també que l’empresa Diviertt S.L. no podia contractar amb l’Ajuntament de Madrid ni llogar el Madrid Arena en compliment de la Llei de Contractes del Sector Públic, ja que tenia diversos deutes pendents amb la Seguretat Social, segons consta al Registre Mercantil. Per tal de justificar aquest fet, Miguel Ángel Villanueva, vicealcalde de Madrid, ha assenyalat que el promotor no va contractar amb l’Ajuntament, sinó que ho va fer amb una empresa municipal, Madrid Espacios y Congresos, segons ell, doncs, Diviertt no necessitava estar al corrent del pagament dels deutes amb l’Administració Pública per tal de contractar.

Davant de tota aquesta situació, l’Ajuntament de Madrid podria ser responsable civil subsidiari d’allò que va ocórrer a la festa de Halloween, però mai seria responsable de cap mena pel que fa a la jurisdicció penal, ja que no hi ha cap persona concreta de l’Ajuntament que hagi provocat directament la situació. Si les assegurances estan contractades de forma correcta, seran aquestes les que s’encarreguin de pagar les indemnitzacions que se’n derivin per a les famílies. En tot cas, serà el jutge qui, finalment, tindrà la última paraula a l’hora de resoldre el cas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.