La Reina Sofia ha demandat a Ashley Madison, una agència de contactes extra matrimonials d’origen canadenc per utilitzar la seva imatge en una campanya que podria atemptar contra el seu dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. La campanya en qüestió consta d’un fotomuntatge on la reina abraça a un jove amb el pit descobert, i d’un eslògan on es llegeix “Ja no has de passar la nit sola”.
La Reina ha trigat vuit mesos des de que es publiqués l’anunci en interposar aquesta demanda i, enlloc d’encomanar la seva defensa a l’Advocacia de l’Estat, ha optat per confiar la seva representació al degà del Col·legi d’Advocats de Madrid, Antonio Hernández Gil, i al degà del Col·legi de Procuradors de Madrid, Antonio Álvarez-Buylla, que malgrat que són professionals a nivell institucional han estat contractats a nivell particular per la Reina Sofia.
La qüestió serà resolta al Jutjat de Primera Instancia número 50 de Madrid.
És un cas interessant perquè s’allunya del típic conflicte entre els drets a la personalitat i a la llibertat d’informació, ja que en aquest cas l’empresa canadenca no proporciona cap informació, sinó que tan sols empra la imatge de la Reina per a publicitar el seu producte. Per tant, el tribunal no haurà de ponderar com s’ha afectat l’article 18 de la Constitució Espanyola, relatiu al dret a l’honor, contraposant-lo a l’article 20, referent a la llibertat d’informació; sinó que els termes del debat giraran en un altre sentit. Es tracta de dilucidar si la campanya publicitària ha vulnerat el dret a l’honor de la Reina (art 18 CE i LO 1/1982, de protecció civil dels drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge). I en aquest punt, de ben segur que també té un paper decisiu en la sentència el paper institucional de la demandant. Usualment, els protagonistes dels litigis sobre els drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge sotmesos a la consideració dels nostres tribunals són personatges públics. I precisament conseqüència d’aquesta projecció pública es solen legitimar certes intromissions en la seva persona, però tot dintre d’un límits. Al respecte es pronuncia el fonament jurídic quatre de la mítica sentència Tous-Montiel [STC 197/1991, Sala Segona, de 17.10.1991 (Magistrat Ponent: Miguel Rodríguez-Piñero i Bravo-Ferreri] on llegim que “aunque el derecho a la intimidad, como límite a la libertad de información, deba ser interpretado restrictivamente, ello no supone que los personajes públicos, por el hecho de serlo, y aún menos sus familiares, hayan de ver sacrificado ilimitadamente su derecho a la intimidad (…). Las personas que, por razón de su actividad profesional, como aquí sucede [la demandant és Sara Montiel, cantant i actriu espanyola], son conocidas por la mayoría de la sociedad, han de sufrir mayores intromisiones en su vida privada que los simples particulares, pero ello no puede ser entendido tan radicalmente, […] en el sentido de que el personaje público acepte libremente el “riesgo de lesión de la intimidad que implica la condición de figura pública”. Ara bé, tot fa pensar que a la Reina Sofia, tot i que figura pública, per pertànyer a la Casa Reial, no se li aplicarà aquesta doctrina constitucional, en primer lloc, perquè com ja hem dit no es tracta de posar en una balança el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge (art 18 CE) i el dret a la llibertat d’informació (art 20 CE); i en segon lloc, perquè, encara que el debat girés entorn els límits de l’article 20 de la Constitució Espanyola en relació a l’article 18 del mateix text, no pensem que els tribunals englobin a la Reina dins de la categoria de “personatge públic”, per poder elevar la seva protecció. Tanmateix, haurem d’esperar a llegir la sentència per veure quin estatut de protecció li atorga a la Reina Sofia.
Qui ja s’ha pronunciat sobre el cas és l’associació sense ànim de lucre Autocontrol, per a la autoregulació de la comunicació comercial, formada pels principals anunciats, agències de publicitat i mitjans de comunicació. Aquesta ha resolt una reclamació interposada al respecte per l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC). Autocontrol considera que, en base al seu Codi Ètic de Conducta Publicitària, – basat en el Codi Internacional de Pràctiques Publicitàries de la Càmera Internacional de Comerç (ICC Internacional Code of Advertising Practice) – l’anunci suposa una intromissió il·legítima perquè utilitza sense consentiment el nom i la imatge d’una persona per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga. Ara bé, aquesta resolució no és vinculant per a Ashley Madison, ja que no és sòcia de l’organisme Autocontrol.
En relació a la polèmica, el director de l’agència de contactes a Espanya, Christoph Kraemer, ha dit que no tornarà a utilitzar l’anunci perquè aquest estava pensat per a una campanya puntual, i s’ha mostrat sorprès per “la falta de sentit de l’humor” de l’organisme autoregulador de la publicitat al nostre país.
En qualsevol cas, aquesta Agència no és el primer cop que es veu immersa en polèmica. Al juliol de 2011 va emprar la imatge del Rei Juan Carlos, del príncep Carles d’Anglaterra, i de Bill Clinton, sota l’eslògan “¿Qué tienen estas “realezas” en común?. Deberían haber utilizado Ashley Madison”. L’anunci va estar penjat un parell d’hores a la Gran Vía madrilenya i Kraemer va dir llavors que tots tres eren coneguts per haver estat infidels i per haver-se fet públic l’affair– tot i que en el cas del Rei Espanyol les infidelitats ostenten la categoria de rumor-. La idea comercial subjacent a l’anunci era fer veure als clients que amb Ashley Madison la infidelitat extramatrimonial no seria enganxada in fraganti. Va concloure dient que “vivimos en un país democrático y con libertad de expresión y no hemos ofendido a nadie”.