Avui, 14 de novembre de 2012, la majoria dels sindicats d’Espanya han convocat una vaga general per tot el dia d’avui. Aquesta, que és ja la segona en aquest any, té la particularitat d’haver estat convocada a diversos països d’Europa de forma simultània, compartint així mateix amb aquests països una protesta per les polítiques d’austeritat en tot el continent.
Es fa per tant necessària una revisió de certs conceptes jurídics sobre aquest tema. Aquest dret consisteix en la cessació del treball per voluntat del treballador i porta a la no percepció del salari corresponent. Suposa aquest dret un instrument indispensable de la realització de democràcia social i del principi d’igualtat, el qual està especialment protegit per certes garanties que només es donen a certs drets (mitjançant el 53.2 CE).
El dret a la vaga es troba regulat a l’article 28.4 CE i es desenvolupa al Reial Decret-Llei 17/1991. El TC ha entès a la sentència 11/1981, on va reinterpretar aquest Reial Decret-Llei per adequar-lo a la Constitució, que les facultats que compren el dret de vaga no corresponen només al treballador, sinó també als seus representants o organitzacions sindicals, suposant per tant el Constitucional que estem davant d’un dret que requereix un exercici col·lectiu, encara que la seva titularitat sigui individual.
Aquest dret té com a límit mantenir els serveis essencials de la comunitat; segons la STC 51/1986, són serveis essencial els que satisfan drets i interessos que són, a la vegada, essencials (drets fonamentals, llibertats públiques i els béns constitucionalment protegits).
Respecte als piquets informatius, la jurisprudència protegeix el dret a requerir a altres l’adhesió a la vaga i organitzar-se per tal fi (STC 254/1988), i considera als piquets protegits no només per aquests drets sinó també per altres com les llibertats d’expressió, reunió o manifestació (STC 120/1983).
No obstant aquesta jurisprudència, cal tenir en compte l’existència de diversos tipus penals que descriuen delictes contra l’exercici dels drets de sindicació i vaga, entre ells, l’article 315.3 CP, que condemna a penes de presó de tres a quatre anys i mig a aquells que, organitzats en grups, coaccionin o incitin a iniciar o continuar una vaga. La doctrina considera aquest delicte desproporcionat, doncs equipara el dret a la vaga al dret al treball (és a dir, castiga amb la mateixa pena coaccionar per fer una vaga que coaccionar per no fer una vaga, especificat als articles 315.1 i 315.2); és, per tant, un article bastant polèmic, i que només s’aplica en casos de lesions de béns jurídics fonamentals com la vida o la integritat física.
Aquesta és només una petita part de la regulació d’aquesta matèria, només des de la perspectiva de la vaga com a dret fonamental i dels delictes que preveu el Codi Penal en aquest sentit.
