El moviment democràtic a Hong Kong

Per Oriol Caudevilla.
Barcelona.
 
 

El darrer 1 de juliol de 2012, milers de persones es manifestaren per tot Hong Kong a favor de la democràcia, aprofitant el nomenament de Leung Chun-ying com a nou cap executiu del govern de la regió, i aprofitant-hi la presència del president de la RP de Xina, Hu Jintao. Aquesta manifestació, que fou seguida per més de mig milió de ciutadans  i de la qual vaig ésser-ne testimoni directe, no fa més que accentuar el profund esperit pro democràtic de bona part dels ciutadans de la Regió Administrativa Especial de Hong Kong. En aquest article, analitzaré les causes d’aquest sentiment de forma molt breu.

Ja des de la fundació de la colònia de Hong Kong per part dels britànics, el ja llunyà 26 de gener de 1841, aquest territori ha tingut quelcom especial. I no parlo només de la clara influència britànica  producte dels més de  150 anys d’ésser-ne una colònia. No, vaig molt més enllà. Parlo també del fet que la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, així anomenada en virtut de la Llei Bàsica de Hong Kong, ha sigut sempre un motor del canvi democràtic, un rara avis envoltat pel comunisme xinès encara avui dia.

Malgrat el profund interès que pot tenir la història de Hong Kong, en aquets article em centraré en l’anàlisi dels darrers avenços envers la democràcia que hi han tingut lloc.

 Des de l’any 1997 , amplis sectors de la societat hongkonguesa han demandat la instauració del sufragi universal per triar als seus representants polítics, un dret del que tampoc van gaudir durant els 156 anys de dominació britànica. Després de la seva devolució a Xina, Hong Kong ha estat dirigida per tres caps executius: Tung  Chee-Hwa, un polèmic magnat de la indústria marítima nomenat per Pequín que va ocupar el càrrec entre 1997 i 2005; el buròcrata Donald Tsang, entre 2005 i 2012,  i Leung Chun-Ying, triat el passat mes de març.

Enriquit a l’empara del pròsper sector immobiliari, aquest milionari «fet a si mateix» va obtenir 689 vots en el comitè d’1.200 membres que designa al màxim responsable d’aquesta Regió Administrativa Especial de Xina. En teoria, tots ells representen als diferents estrats de la societat hongkonguesa , però en la pràctica la majoria són afins al règim de Pequín per interessos ideològics o mera conveniència econòmica, ja que molts són empresaris amb negocis en el continent.

Per calmar les cada vegada majors exigències de democràcia, el règim xinès ha promès que els hongkonesos podran triar el seu cap executiu en 2017 i a tots els seus diputats el 2020, però encara no ha desvetllat la fórmula d’aquests comicis.

Després d’aquests tres lustres sota el domini de Pequín, que ha potenciat l’economia de la illa en ser el principal centre financer d’Àsia, els hongkonguesos recel·len de la creixent influència xinesa. Procedents del continent, els seus milionaris han disparat els preus de l’habitatge i, gràcies a les seves fortunes, els seus fills copen les places dels millors col·legis i hospitals, on les mares acudeixen per donar a llum. Segons una recent enquesta de la Universitat d’Hong Kong, la desconfiança cap a Pequín ha pujat fins al 37% – la xifra més alta des de la devolució en 1997 – , al mateix temps que baixava el nombre d’aquells que s’identificaven com «principalment xinesos».

No obstant això, malgrat el rotund èxit de les manifestacions del darrer 1 de juliol, el cert és que els partidaris de la democràcia a Hong Kong es van endur un desengany el darrer 9 de setembre, dia en què tingueren lloc les eleccions al Parlament de la regió. Foren unes eleccions històriques, ja que per primer cop més dels 70 escons eren escollits directament pels electors (la resta, escollits pels grups d’interès econòmic). Dels 3,4 milions de votants censats a HK només poden triar directament als regidors dels seus districtes i a la meitat dels diputats que formen part del Consell Legislatiu (Legco), ja que l¡altra meitat és nomenada per determinats sectors professionals. L’inconvenient és que, tot i el malestar social demostrar a les manifestacions i també pel fet que el govern xinès volia imposar una assignatura de “Patriotisme xinès” que no agradà als honkongesos, el cert és que el peculiar sistema electoral ha provocat que tornessin a guanyar els partits partidaris a Pekín i no els partits pro democràtics. El pitjor del cas és que en nombre de vots han guanyat els partits pro democràtics. Com explicà el professor Ma Ngok, de la Chinese University of Hong Kong, “The pro-democracy camp got an upper hand in overall vote share, but actually the gap has been diminishing. So this election shows the pro-establishment camp has a very effective way of dividing the vote. In the end they [won] more seats than their vote deserves,”

La sensació és que s’ha perdut una oportunitat històrica, ja que amb aquesta victòria del grups pro Pekín sembla que les reformes democràtiques trigaran més a arribar, si és que aquestes reformes no són com en Godot, que podem anar-lo esperant, però el que és venir, no vindrà.

Manifestació a Hong Kong exigint democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.