A causa del gran abast de la crisis financera el govern central mitjançant el Real Decret 9/2009 va crear el FROB, Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, amb l’objectiu de gestionar el processos de reestructuració de les entitats de crèdit i contribuir a reforçar els seus propis recursos en els processos d’integració entre les mateixes, especialment el de les Caixes D’Estalvis. En una primera ronda de fusions, la intervenció de les mateixes, la conversió en Bancs i la venda en subhasta d’algunes d’elles, va comportar la desaparició efectiva de moltes de les Caixes. Tot i que, en el cas de les Caixes del Vallès, Sabadell i Terrassa, primer es varen fusionar amb Manlleu, per crear posteriorment, Unim Banc, i finalment a través del FROB va ser adquirit pel BBVA, encara que en aquesta zona de Catalunya, mantenen la marca comercial de UNIM.
Posteriorment el Real Decret Llei 24/2012, sobre reestructuració bancària, creació del “Banc Dolent” i règim jurídic del FROB, ha possibilitat la creació de la Societat de Gestió d’Actius de la Reestructuració Bancària “SAREB”, batejada com a “banc dolent”, que vendrà 89.000 habitatges i 13 milions de metres quadrats de sòl. La societat adquirirà de les entitats nacionalitzades, Bankia, CatalunyaBanc, NovaGalicia Banco i Banco de Valencia, els actius tòxics amb un descompte mitjà del 63 per cent; de tota manera, els preus no s’enfonsaran, perquè els habitatges de menys de 100.000 euros de valor quedaran fora del “SAREB”. Això no vol dir que el preu de mercat sigui aquest, ja que el “banc dolent” té vocació de ser rentable i quan abans millor; el seu funcionament està previst que comenci al desembre, però com no podria ser d’altre manera i fent mostra de la improvisació llatina encara queden moltes incògnites per desvetllar.
El pla de negoci de la companyia, preveu posar al mercat el millor producte possible, entre habitatge nou o semi-nou i començar a obtenir beneficis a partir del cinquè any i que l’evolució dels preus de l’habitatge a Espanya es comenci a revaloritzar a partir del 2017, a un ritme del 3% anual, durant al menys deu anys. Tot i que les previsions mostren que, el proper any tindrà una caiguda entre el 2.8% i l’1.5%, posteriorment, al 2014, aquesta caiguda quedarà frenada, i al 2015 i 2016, els preus no experimentaran canvis i serà en el 2017, on arribarà un canvi alcista de la tendència. L’evolució en el sòl urbanitzable serà una mica diferent, el proper any s’espera un descens del 12.5% i un 5% l’any 2014, abans que arribi la recuperació de preus un any abans, però només d’un 1% i que igualment que els habitatges serà el 2017, quan començarà una apreciació significativa del 2.5%, durant també deu anys.
Totes aquestes dades poden patir variacions, entre les diferents zones de l’estat, ja que el mercat immobiliari a Espanya és molt heterogeni i l’excedent d’habitatge en algues Comunitats Autònomes com la Comunitat Valenciana, Castella la Manxa o Andalusia, sumen entre elles mes de la meitat dels 800.000 habitatges i tenen l’afegit que en aquestes zones la venda és més difícil. Per contra, País Basc, Navarra, Cantàbria i Madrid l’excedent desapareixerà més fàcilment, degut a que la proporció d’habitatges vuits per habitant és menor i disposen de més poder adquisitiu. Per tant, caldrà veure si amb la creació d’aquest “banc dolent”, es posa una mica d’ordre al mercat immobiliari i de mica en mica, s’assoleix la reestructuració necessària i imprescindible en el mercat financer i immobiliari, que permeti que la oferta i la demanda es normalitzin i de mica en mica tot es posi al seu lloc.
1 comment