El passat 15 de novembre, Wim Louwman, president de l’European Land Registry Association (en endavant, ELRA), donà una conferència als alumnes de l’assignatura optativa Dret registral a la Universitat Pompeu Fabra, on també assistiren diversos professors de l’àrea de Dret civil, per publicitar l’associació i el projecte que ha encapçalat, conegut com Cross Border Electronic Conveyancing (en endavan, CROBECO).
L’ELRA és una associació europea de registradors sense ànim de lucre que va néixer l’any 2005 i té seu a Brussel·les, configurada per 29 associacions nacionals, repartides en 22 Estats. El seu objectiu essencial és promoure l’entesa mútua i el coneixement dels aspectes legals entre els diferents registres.
CROBECO és un projecte ja finalitzat (2010-2012) i que ha desenvolupat el Cross Border Conveyance Reference Framework (en endavant, CCFR), és a dir, un marc legal específic pels assumptes relacionats amb les transmissions immobiliàries més enllà de l’àmbit nacional. Ha estat elaborat a partir de l’experiència de pilots holandesos i espanyols, la investigació basada en la comparativa de sistemes entre Països Baixos i Portugal, els resultats de tres conferències amb cases d’apostes, i els consells de les universitats de Maastricht, València i Coimbra. I cal destacar que s’adequa als quatre principis fundadors de la UE (llibertat de circulació de persones, béns, serveis i capital), i al contingut de l’article 81 TFUE, que estableix la cooperació judicial en l’àmbit civil.
La Comissió Europea dóna suport a l’associació i, en concret, al projecte CROBECO, encabint-la en el programa Civil Justice.
El CCRF comporta:
1) L’elecció de la legislació de l’Estat de l’immoble o la de l’Estat del comprador, tant per obligacions contractuals, segons la regulació de l’UE 593/2008 “Roma I”, com les obligacions no contractuals, segons la 864/2007 “Roma II”.
2) La submissió a la jurisdicció dels tribunals de l’Estat d’origen, segons la regulació 44/2001 “Brussel·les I”.
3) La traducció a la llengua de l’Estat de l’immoble del contracte de compraventa.
4) La utilització de transport propi de l’Estat d’origen en el contracte de compraventa.
Pels temes de drets de propietat, òbviament es respecta la Lex rei Sitae, consagrada a l’article 345 TFUE.
Però, només ens podem remetre a aquest escenari quan els Estats permeten la submissió a elements estrangers.
Aquesta condició que representa la submissió a documents estrangers, acceptada d’inici per la meitat dels països sondejats, implica que els documents estrangers comparables als demandats als Estats d’origen han de ser únicament registrats, evitant així la resta de formalitats que varien d’un Estat a l’altre.
Espanya també ha dit la seva, i la sentència del TS de 19 de juny del present any (STS 998/2011) s’ha mostrat a favor referint-se a tres arguments cabdals:
1) La llibertat de circulació dels béns de l’article 1462 del Codi Civil.
2) La tendència de la UE a evitar la duplicació dels requisits formals.
3) El principi de menys burocràcia pels ciutadans que estableix la Carta Verda de la UE.
