Transmissions immobiliàries internacionals. (II)

Per Pol Rubio.
Barcelona.  

 

Il·lustració del concepte "convenyancing".

Però quins són els obstacles que han de superar les transmissions de titularitat d’una propietat a l’estranger i que van portar a la necessitat d’aquest projecte?

1) L’existència de dos sistemes de registre diferents, coneguts com tyle system, on el registre estranger confia en la informació proporcionada pel registre d’origen, i deeds system, on el registrador estranger ha de comprovar l’efectiu contingut del contracte.

2) Les diferents llengües per les quals, si l’Estat és part de l’European Land Information Service, ha d’existir una traducció al anglès de totes les qüestions, i si no ho és, només d’algunes d’elles i via petició.

3) La falta d’informació dels Estats sobre limitacions públiques, com ara restriccions per nova obra, i obligacions públiques, tals i com l’obligació de netejar sòl contaminat. I més tenint en compte la dificultat d’obtenir-la de petits cossos governamentals com municipis i similars.

4) Les més que comuns divergències entre els límits cadastrals, que ofereixen dades espacials aportades per un topògraf i comporten el pagament de taxes, i els legals, que són senzillament descripcions en paraules de límits visuals.

5) Els problemes d’operativitat de format, signatura electrònica i horari de recepció en les tres fases de la comunicació electrònica: eLoading, on s’envien simultàniament l’original en paper i el duplicat digital, eRegistration, on ja l’allotjament de documents es realitza en format electrònic, i eConvenyancing, fase de la transacció on de principi a fi no hi ha ús del paper.

I quines són les solucions que proporciona l’adherir-se al projecte CROBECO?

1) Dipòsit per fer front a les clàusules demanades pels registres i una protecció opcional en front legislació desconeguda.

2) Recull de termes legals nacionals amb les corresponents explicacions.

3) Informació sobre els sistemes legals que operen en els diferents Estats.

4) Un espai d’ajuda per omplir formularis i realitzar les formalitats oportunes, i trobar informació sobre altres temes d’interès que s’aparten del que és expressament el registre.

A més, va explicar Louwman, és important el paper que juguen registradors i notaris, les obligacions que deriven de la internacionalitat dels mercats. Els segons tenen el deure d’informar a les parts sobre la possibilitat d’escollir la legislació aplicable, segons el principi 2.4 del Codi Europeu de Conducta Notarial. I els primers han d’assessorar als transportistes, que com a conseqüència de l’elecció, es veuen molts cops obligats a tractar amb ordenaments que no els són familiars.

Per últim, la lògica ens diu que, establerta la base, és a dir, el CCRF, s’han de posar a la pràctica el recull d’intencions. I aquesta és la funció de CROBECO II, segona part del projecte que representa la materialització de les citades solucions sense oblidar l’assistència d’òrgans especialitzats a les parts.

Queda patent doncs, que l’èxit i futur del projecte del president de l’ELRA està prou justificat.

Wim Louwman donant a conèixer CROBECO.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.