Quasi un any de Govern Rajoy

Per Álvaro Comajuan.
Barcelona.
 

El 21 de novembre de 2011 Espanya s’aixecava amb la ressaca d’una nit electoral que donava al Partit Popular una rotunda majoria absoluta, la qual tindria que exprimir al màxim per fer-se’n amb el control de l’economia. Han estat, en efecte, les mesures per controlar el dèficit públic les més habituals durant el que portem de legislatura, però també hi ha hagut d’altres importants en altres àmbits més enllà de l’econòmic.

En primer lloc, pocs dies després de ser investit president del Govern i abans d’acabar l’any 2011, el Govern impulsava una important reforma tributària, que suposava una pujada temporal de l’IRPF i de l’IBI, amb l’objectiu de contenir el dèficit públic, que ja en aquell moment havia pujat a un límit superior al desitjat i al previst. Mesos després, les Corts Generals aprovaven la Llei d’Estabilitat Pressupostària, en línea amb l’objectiu abans esmentat, i que havia de ser aprovada obligatòriament, doncs així ho indicava una disposició de l’article 135 de la Constitució Espanyola, modificada a l’agost del 2011.

Els ajustos arriben al màxim exponent al juliol, quan Rajoy presenta al Congrés un ajust de 65.000 milions d’euros, el major de la democràcia, i que incloïa mesures tan polèmiques com la pujada de l’IVA, la supressió de la paga extra de Nadal als funcionaris i la modificació del cobrament del subsidi d’atur.

Les reformes financeres per ajudar als bancs i caixes a tornar a aconseguir solvència per operar amb normalitat al mercat han estat nombroses i han seguit les grans línies mestres que l’anterior Govern va traçar, és a dir, recórrer al FROB per recuperar la liquidesa, prèvia fusió freda amb altres entitats. En aquest sentit, la intervenció de Bankia i el procés judicial contra els seus dirigents ha estat l’assumpte “econòmico-judicial” dins de la crisi bancària que està passant Espanya.

La justícia no s’ha lliurat de les reformes del Govern, i com molt bé ha recollit aquest diari, s’ha procedit a una pujada de les taxes judicials per a la gran majoria dels processos, mesura que segons el Govern alleugerà als Jutjats i Tribunals de feina i segons l’oposició impedirà a molts ciutadans fer ús del seu dret a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució.

Respecte al mercat de treball, al febrer, la ministra de Treball, Fàtima Báñez, presentava una polèmica reforma, que a grans trets feia més barat l’acomiadament, creava un nou contracte, l’indefinit de suport als emprenedors i feia més fàcil l’acomiadament objectiu. Aquesta reforma, considerada nefasta per l’oposició i que ha donat uns resultats a 6 mesos vista poc satisfactoris, va causar una de les dues vagues generals que ja ha tingut Rajoy al cap de l’executiu.

En conclusió, ha estat un any de moltes i molt profundes reformes, amb resultats dispars i molt centrades en la consolidació de l’equilibri fiscal. S’espera un segon any de legislatura també molt mogut, segons les paraules de diversos ministres que auguren una modificació de la legislació educativa, de la legislació per la protecció de la propietat intel·lectual, dels casos en els quals serà legal avortar i del Codi Penal.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.