L’elecció dels membres de les meses a les eleccions

Per Carla Ramos i Tomàs G.García Micó. 
Barcelona
 

Fa temps que en arribar la data de les eleccions ja fossin eleccions a nivell estatal, municipal o autonòmic, aquest fet venia acompanyat inevitablement d’un debat latent al carrer: Per què no adjudiquen a la gent que està a l’atur les places per a participar a les meses electorals? D’aquesta forma, opina una gran part de la població, la gent parada aconseguiria una quantitat de diners que, tot i no ser elevada, els hi podria ser d’ajuda i, per altra banda, la gent que no es troba a l’atur i que acostuma a no prendre’s massa bé el fet de ser “l’afortunat” al sorteig de les meses, no tindria aquest problema.

Aquesta conclusió a la que fins el moment arribaven multitud de ciutadans, pren avui encara més rellevància en un Estat la crisis del qual s’ha cobrat més de cinc milions de parats motiu pel que certes Juntes Electorals de varis municipis com ara l’Hospitalet de Llobregat o Mataró, fent-se eco d’aquesta reflexió, van traslladar una proposta a la Junta Electoral Central per tal de prioritzar el nomenament de persones que es troben a l’atur a l’hora de composar les meses electorals de la jornada del 25 de novembre.

Aquesta Junta Electoral Central és un organisme arbitral que té com a funcions, entre d’altres i en virtut de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (BOE nº 147, 20.06.1985) (en endavant, L.O.R.E.G.), les de vetllar per la transparència i objectivitat del procés electoral mitjançant la direcció i supervisió de l’actuació de l’oficina del Cens Electoral, el fet de cursar instruccions d’obligat complimenta les Juntes Electorals Provincials i, en tot cas, de la Comunitat Autònoma, corregir les infraccions que es produeixin al procés electoral sempre que no siguin constitutives de delicte i imposar moltes fins a la quantia màxima prevista en aquesta Llei o resoldre amb caràcter vinculant les consultes que li elevin les Juntes Provincials i, en tot cas, les de la Comunitat Autònoma.

La Junta Electoral Central s’ha vist obligada, en aquest cas, doncs, a aclarir, davant d’aquestes peticions dels Ajuntaments que hem mencionat de prioritzar als parats als sorteigs per a formar part de les meses electorals, la impossibilitat de que es produeixi aquesta priorització en atenció al que estableix la L.O.R.E.G. a la que, al seu article 26.2 on es regula l’elecció dels membres de les meses electorals, s’estableix que els membres de les meses han d’escollir-se mitjançant sorteig als Ajuntaments i amb les llistes del cens de cada municipi.

Per tant, i seguint aquests criteris, els presidents i vocals de les meses són designats mitjançant un sorteig públic que ha de fer-se entre totes les persones que es troben incloses a la llista electoral de la mesa que correspongui amb les úniques exigències d’allò que disposa l’anteriorment citat article 26.2. Aquest article requereix que qui formi part de la mesa ha de saber llegir i escriure i han de tenir una edat compresa entre els divuit anys i els setanta. Edat límit per a ser escollit que fins a,  la última reforma de la L.O.R.E.G., l’any 2011, era de 65 anys; tot i això, aquells ciutadans que hagin estat escollits i que es troben en aquesta franja d’edat podran renunciar a desenvolupar aquesta tasca si ho desitgen en un període de set dies des del moment en que reben la notificació conforme han de formar part de la mesa. Per altra banda, el president de la mesa ha de complir un requisit afegit sumat als anteriorment citats i aquest és el fet que ha de tenir el títol de Batxillerat o de Formació Professional Segon Grau (Cicle de Grau Superior) o, subsidiàriament, el Graduat Escolar o un títol equivalent.

Tot i aquesta resolució negativa de la Junta Electoral Central, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha trobat una altra alternativa per tal de facilitar una petita quantitat de diners a la gent en atur, aprofitant el dia de les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta solució consisteix en fer servir els parats com a delegats de l’Administració a les eleccions, en comptes de fer servir el personal de l’Ajuntament com en d’altres. Les persones escollides es seleccionaran a la borsa de treball de l’Àrea de Promoció Econòmica. Els requisits per a cobrir aquestes vacants simplement és ser major d’edat i tenir el Títol d’Educació Secundària Obligatòria i s’encarregaran de comunicar a l’administració la constitució de la mesa electoral, fer els avenços de participació i notificar els resultats finals.

El primer cop en que es va posar en funcionament aquest mecanisme per tal de cobrir les places de delegats de l’Administració en aquest municipi va ser les passades Eleccions Generals de 2011. Els seleccionats cobraran  per a dur a terme aquesta tasca una remuneració d’entre 120 i 150 euros, en funció del nombre de meses que se’ls hi assigni.

La formulació legal d’aquest delicte i els seus elements essencials

La nostra legislació penal té com a norma normarum el Codi Penal i això es troba ben arrelat a la mentalitat de tot bon jurista, ara bé, la delinqüència electoral esdevé una matèria que està completament fora del Codi Penal en una llei especial que tracta del règim electoral, aquesta és la L.O.R.E.G., abans esmentada.

El Capítol VIII de la L.O.R.E.G. té com a rúbrica “delictes i infraccions electorals”, contenint-se en la Secció 2ª els “delictes en particular”, un dels quals és l’article 143 L.O.R.E.G. que diu el següent: “El President i els Vocals de les Meses Electorals així com els seus respectius suplents que deixin de concórrer o exercir les seves funcions, les abandonin sens causa legítima o incompleixin sens causa justificada les obligacions d’excusa o avís previ que imposa la Llei, incorreran a la pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos”, les obligacions a les que es refereix aquest article ens ha de remetre a les disposicions dels articles 27.1 (“els càrrecs de President i Vocal de les Meses Electorals són obligatoris”) i 80.1 (“el President, els dos vocals de cada Mesa Electoral i els respectius suplents, si els hagués, es reuneixen a les vuit hores del dia fixat per a la votació en el local corresponent”) L.O.R.E.G.

El delicte electoral presentat és un delicte d’omissió pròpia, és a dir, que hi ha un facere per imposició de la llei (complir els deures derivats del càrrec de President o Vocal) i que l’autor del delicte no actua malgrat haver-ho de fer; ara bé, hi ha un parell d’elements de gran importància per tal de determinar si realment la imposició de la pena per aquest delicte és jurídicament viable, aquests han estat fixat per la jurisprudència del Tribunal Suprem a diverses sentències, per exemple, la STS, 1ª, 496/2008, 22.07.2008 (RJ 2008/3386):

a) La prescripció de la conducta estigui revestida de tots els requisits 
de validesa i eficàcia que facin exigible l’adequació del comportament al 
mandat i b) que no concorri causa justificada”.

La prescripció de la conducta estigui revestida de tots els requisits de validesa”

Ara bé, la interpretació del Tribunal Suprem deixa un dubte a l’aire i és respondre quan la conducta administrativa és vàlida, a aquests efectes, la SAP Barcelona, 7ª, 720/2001, 02.10.2001 (ARP 2001/757) contempla que:

l’actuació administrativa de notificació i informació (...) [ha de complir 
amb els] ineludibles advertències d’incórrer en responsabilitat criminal pel 
supòsit d’incompliment injustificat”.

Així doncs, el lector podrà veure que en aquest àmbit la jurisprudència exigeix d’una forma o altra un cert quid pro quo, és a dir, igual que el notificat ha de presentar-se davant la Mesa Electoral i complir amb els seus deures, és obligatori exigir-li a l’Administració que quan informi d’això al ciutadà també consigni les conseqüències penals que es poden derivar de l’incompliment d’aquest deure; exigències del principi de legalitat doncs és necessari que, al menys des de la perspectiva funcionalista d’aquest principi, el ciutadà conegui quines poden ser les conseqüències dels seus actes.

Que no concorri causa justificada

Quan tota persona és informada de que ha de presentar-se davant les meses electorals també se li notifica que té un termini per a presentar al·legacions, aquestes al·legacions el que busquen és que el ciutadà mostri si la seva inassistència a la Mesa és excusable. A aquests efectes la Junta Electoral Central va adoptar una Instrucció de gran importància i que aporta unes guies per tal d’assegurar una certa seguretat jurídica en el coneixement de les causes que excusen l’incompliment del deure de concórrer a la Mesa Electoral i reduir, en part, la discrecionalitat de les Juntes Electorals de Zona a l’hora de determinar si les al·legacions es troben o no justificades, aquesta és la Instrucció 6/2011, de 28 d’abril, de la Junta Electoral Central, d’interpretació de l’article 27.3 de la Llei Orgànica, sobre impediments i excuses justificades pels càrrecs de President i Vocal de les Meses Electorals (I-6/11).

La I-6/11 distribueix les possibles justificacions en tres grans grups: situació familiar, responsabilitats familiars i responsabilitats professionals.-

Per situació familiar, la I-6/11 (Segon):

  • Contempla escenaris que justifiquen en tot cas la inassistència a la Mesa Electoral (Segon. 1):
  1. Ésser major de 65 anys i menor de 70.
  2. Situació de discapacitat.
  3. Condició de pensionista d’incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
  4. Incapacitat temporal per a treballar acreditada mèdicament.
  5. Gestació a partir dels sis mesos d’edat.
  6. Internament a centres penitenciaris i hospitals psiquiàtrics.
  • Contempla escenaris que poden justificar, a discrecionalitat de la Junta Electoral de Zona, l’absència a la Mesa Electoral (Segon. 2):
  1. Qualsevol lesió o dolència que no doni lloc a incapacitat temporal quan consti acreditat mèdicament.
  2. Condició de pensionista d’incapacitat permanent total acreditada fefaentment.
  3. Situació de risc durant l’embaràs durant els primers sis mesos.
  4. Previsió d’intervenció quirúrgica o de proves clíniques rellevants el dia dels comicis.
  5. Pertinència a confessions o comunitats religioses apolítiques.
  6. Canvi de residència a una altra Comunitat Autònoma.

Per situació familiar, la I-6/11 (Tercer):

  • Contempla escenaris que justifiquen en tot cas la inassistència a la Mesa Electoral (Tercer. 1):
  1. Condició de mare fins els nou mesos de vida del nadó.
  2. Cura directa i contínua, per raons de guarda legal, de menors de divuit anys.
  3. Cura directa i contínua d’un familiar de fins segon grau de consanguinitat o afinitat que per raons d’edat, accident o malaltia, no pugui actuar per sí mateix.
  • Contempla escenaris que poden justificar, a discrecionalitat de la Junta Electoral de Zona, l’absència a la Mesa Electoral (Tercer. 2):
  1. Esdeveniments familiars de gran rellevància (casament, enterraments,…) que no puguin ajornar-se.
  2. Condició de pare o mare de menors de catorze anys, quan s’acrediti que l’altre progenitor no pot vetllar pel menor.

Per situació professional, la I-6/11, per les quals el membre cridat a formar part de la Mesa “poden excusar-se de la participació en les meses electorals per raons professionals” (Quart):

  • Aquells que durant el dia de la votació hagin de prestar els seus serveis a les Juntes Electorals, Jutjats i Administracions Públiques que tinguin encomanades funcions electorals.
  • Prestació de serveis essencials de la comunitat d’importància vital (caràcter mèdic, sanitari, de protecció, civil, bombers,…).
  • Directors de mitjans de comunicació d’informació general i els caps dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral.
  • Els professionals que hagin de participar en esdeveniments públics a celebrar el dia de la votació, previstos amb anterioritat a la convocatòria electoral, quan no pugui ésser substituït i la no participació del mateix obligui a suspendre l’esdeveniment, produint perjudicis econòmics rellevants.

 La democràcia és un pilar fonamental de les societats del S. XXI, i així ho demostra el delicte d’abandonament de mesa, doncs l’atorga la qualitat de bé jurídic susceptible de protecció penal i, per tant, es tipifica tota conducta que atempti contra aquesta. Alhora, malgrat regular-se per llei penal especial, segueix la mateixa dinàmica de la teoria del delicte que la part substantiva del Dret Penal porta implícita i reconeguda en la seva norma normarum, doncs es contemplen circumstàncies específiques de justificació de l’antijuridicitat de l’abandonament de la mesa que són paral·leles contemplades pels apartats 4, 5 i 7 de l’article 20 C.P.

Per tant es demostra, un cop més, que es legitima el Dret Penal quan es tracta de la protecció dels valors democràtics, la seguretat i la protecció de béns jurídics; malgrat que aquestes conductes no revesteixen prima facie una gran rellevància l’adquireixen pel simple fet de garantir el moviment, en sentit abstracte, l’evolució i la perpetuació del model democràtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.