Amb el nom d’ “Emperador” es coneix a la macrooperació contra la màfia xinesa assentada a Espanya, a la que s’acusa, entre d’altres, d’haver rentat entre 200 i 300 milions d’euros. Dita operació va donar el salt als mitjans de comunicació el passat 16 d’octubre quan el jutge Fernando Andreu va decretar més de 100 detencions i nombrosos registres en els que van participar un dispositiu conformat per més de 500 membres policials.
Després de participar en els escorcolls, els detinguts van romandre en les comissaries madrilenyes de Moratalaz y Tetúan a l’espera de passar a disposició judicial.
El punt de partida és l’apartat primer de l’article 1 de la Constitució, que recull el dret a la llibertat, l’apartat segon del mateix precepte, que disposa que la detenció preventiva “no podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins del termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial”.
El 18 d’octubre, això és, 2 dies després d’haver efectuat les detencions, i davant la certesa de que el termini de 72 hores establert per la Constitució arribaria al seu venciment, el jutge Andreu, amb el recolzament de la Fiscalia, va redactar un auto mitjançant el qual decretava que els detinguts passessin a disposició judicial però que romanguessin sota la custòdia de la policia ja que a l’Audiència Nacional “no existeixen instal·lacions adequades ni suficients per a acollir als mateixos” i que degut a això se’ls aniria conduint davant del jutge “segons existís disponibilitats en les dependències del calabós”.
En relació a aquesta decisió, la Secció Tercera de l’Audiència Nacional, -formada pels magistrats Alfonso Guevara, Clara Bayarri i Antonio Díaz Delgado-, va dictar una resolució el passat dijous 22 de novembre per la qual entenia que com que es van detenir per més de 72 hores a un dels arrestats, calia deixar-lo en llibertat. Al dia següent va dictar una altra resolució que, sota el mateix argument, donava llibertat a 3 detinguts més. Es considera que la mateixa sort podrien córrer una desena d’individus, entre els quals es trobaria el propi Gao Ping, cap de la suposada màfia.
L’Audiència Nacional entén que l’auto el jutge d’instrucció Fernando Andreu és en realitat una pròrroga de la detenció i com que aquesta opció només la preveu el nostre ordenament quan les detencions són policials, no cabria predicar-la en relació a l’ “Operació Emperador”, on la detenció ha estat judicial.
Alfonso Guevara, Clara Bayarri i Antonio Díaz Delgado consideren que el que hauria d’haver fet Fernando Andreu quan es va adonar que no podia interrogar als 100 detinguts respectant el termini horari contemplat al text constitucional, era ordenar directament la presó sense haver-los escoltat.
Andreu s’ha pronunciat al respecte i tot que ha demanat perdó a la policia i a la Fiscalia Anticorrupció, s’ha mostrat en desacord amb la resolució de l’Audiència Nacional. Considera que si bé és cert que va ser ell qui va ordenar la detenció, també va demanar a la policia que practiqués diferents diligències, entre elles les de registre. Per tant, posa en dubte que la detenció sigui judicial i no policial. A més, ha puntualitzat que considerava requisit indispensable escoltar als detinguts abans d’enviar-los a presó perquè, segons el seu criteri, “decretar presó abans d’interrogar-los és quelcom excepcional que només s’ha fet en casos com els dels pirates somalis” perquè en aquest cas calia legalitzar els arrestos abans de la seva declaració ja que era totalment impossible que arribessin a terra abans de que es complissin el termini de 72 hores al haver-se efectuat la detenció en un vaixell.
Davant del pronunciament de l’Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció va demanar el passat divendres 23 de novembre a la Sala de lo Penal que anul·lés per manca de motivació la decisió emanada el dijous per la Secció Tercera on es decretava la primera posada en llibertat d’un dels membres de l’ “Operació Emperador”.
Suposem que avui dilluns la Fiscalia Anticorrupció demanarà el mateix pels altres tres detinguts posats en llibertat posteriorment.
Contra els detinguts deixats en llibertat el jutge podrà imposar-li’s mesures cautelars, però en cap cas es podrà decretar una nova detenció.
