Entenem per novel·la, segons l’indicat per l’escriptor Ignacio García-Valiño, una combinació d’històries que s’entrellacen, amb personatges definits, la trama dels quals té un fil conductor.
Així entenem, també, el que està succeïnt a l’altre costat de l’oceà i que, actualment, constitueix no solament un escàndol moral, sinó més aviat polític i militar.
Els nostres protagonistes principals, i sense menyscapte de les figures secundàries que, òbviament, s’entrellacen en l’esdevenir dels successos, són el general (o ex…) John Allen, l’ex director de la CIA David Petraeus, la seva biògrafa Paula Broadwell i, la femme fatale de torn, Jill Kelley.
El que s’analitzarà en aquest breu article no és el conjunt d’accions i reaccions dels diferents personatges que han originat l’escàndol mediàtic, sinó el punt clau de tota la història…l’adulteri.
L’ adulterium és quan es produeix unió sexual entre dues persones, una de les quals lligada en vincle matrimonial amb una tercera, i popularment conegut com a adulteri, relació extramatrimonial…sempre ha suposat, al llarg de la història, una censura moral i religiosa, arribant fins i tot, ahir i avui, a tipificar-se com a delicte i, per tant, a ser mereixedor de càstig.
Sense entrar a valorar les atrocitats que s’estan cometent en països com Iran, Sudan…en els quals el delicte d’adulteri es castiga, en la majoria dels casos, amb la mort i, en particular manera, amb la lapidació, centrem-nos en el que ocorr als “països occidentals desenvolupats”.
A Europa fa ja temps que els “problemes d’alcoves conquerides per tercers” han deixat de constituir un il·lícit penal, sense perjudici que el factum sigui considerat una causa més que lícita per fonamentar un divorci.
És relativament recent la despenalització del delicte d’adulteri a Espanya, en les relacions inter privatos, que data l’any 1978…any aquest de naixement del nostre actual sistema constitucional. I, quant a l’àmbit castrense, una atenta lectura del Codi Penal Militar vigent denota l’ inexistent tipificació del mateix.
Ara bé, tornant a la nostra novel·la americana i fent un salt oceànic, ens quedem sorpresos, o no, en l’acusar que, es miri per on es miri, una relació extramatrimonial és penada mitjançant intervenció de l’esfera pública.
En l’àmbit castrense, el Codi Uniforme de Justícia Militar qualifica/tipifica l’adulteri com a crim quan constitueix una deshonra i una falta de disciplina militar. Per això, als nostres protagonistes, l’obertura del Consell de Guerra, en Estat de pau, comportarà, sense cap dubte, l’expulsió de les files militars, la pèrdua de rang, la pèrdua de la pensió pecuniària atorgada pel Pentàgon…a més del repudi mediàtic de la societat americana. Tot això independentment de l’afectació i incidència del factum sobre les conseqüències posteriors. És a dir…sense analitzar si efectivament l’adulteri ha comportat a alguna disfunció en el funcionament de la dinàmica militar.
Ara bé, sortint de l’àmbit castrense, existeixen Estats en els quals l’adulteri, comès per simples mortals/civils, és sancionat, en els Llibres d’Estatut, encara que rares vegades processat el delicte, a través d’una “simple” cadena perpètua (Michigan), d’una multa pecuniària (Maryland), o com a delicte menor de classe B (Nova York) (…).
La pregunta és la següent és jurídicament/objectivament admissible que la llei entri en l’àmbit de la moral?
Moralment afirmem que cometre adulteri és un fet reprotxable, encara més, si la persona que ho comet, o la persona que ho sofreix o el simple observador invoquen la seva fe pura en algun tipus de religió. I, així i tot, en el respecte de la llibertat de cada individu, la conceptualització del que pot considerar-se moral o amoral és, en certs casos, subjectiu i, per tant, no universal i no col·lectiu.
Des d’un plantejament objectiu i jurídic, una conducta realitzada en l’exercici de l’autonomia de la llibertat i, sobretot, en l’esfera privada d’un individu hauria de quedar circumscrita a aquest àmbit evitant l’altitud invasiva que un judici en l’esfera dels poders públics marca. Qüestió diferent és verificar que una actuació privada pugui comportar algun tipus d’alteració, no moral, sinó anormal en el funcionament dels serveis prestats a la comunitat.
Una altra vegada ens trobem davant una temàtica que és totalment defensable i criticable des de les diferents postures que es vulguin adoptar quan subjecta a la llibertat ideològica personal.
No us invoco a ser paladins de les relacions extramatrimonials…sinó únicament a reflexionar si l’equitat i la justícia estan en la divisió entre l’esfera moral i l’esfera temporal. Podria semblar i recordar cert debat ancestral suposadament ja superat?…llavors tot torna.
