La venda d’una entitat de crèdit (en aquest cas, el Banc de València) per part del FROB es troba regulada a la Llei 9/2012, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit (LRREC), en el seu art. 26. Aquesta venda es preveu en els casos en què una entitat de crèdit s’ha de resoldre. Respecte el Banc de València, el motiu que ha donat lloc a l’obertura de la seva resolució és que aquest és inviable, ja que incomplia de manera significativa els requeriments de solvència (arts. 19.1.a – 20.1.a.i LRREC): segons els informes de Oliver Wyman, la seva ràtio de solvència es trobava entre un -7% i un -27,7%, i necessitava 3.462 milions d’euros. L’any 2011 va patir unes pèrdues de 886 milions d’euros, i fins al setembre d’aquest any també n’havia tingut, però per valor de 389 milions. Actualment tenia uns actius valorats en 20.000 milions d’euros.
La venda de l’entitat només és un dels instruments de resolució dels que pot disposar el FROB, al costat de la transmissió dels actius a un banc “pont” (el qual estarà en part administrat pel FROB, i s’encarregarà d’administrar el actius del banc l’anterior, per després vendre’ls o vendre’s quan les condicions siguin “apropiades”, en un màxim de 5 anys) o al banc dolent, juntament amb el “suport financer” que pot donar el FROB als tres possibles adquirents (suport financer que suposa, entre altres, la prestació de garanties o l’atorgament de préstecs).
L’entitat es va nacionalitzar fa un any pel FROB, quan va adquirir el 90% de les accions amb una injecció de mil milions d’euros de capital social i 2.000 milions en liquiditat.
Una vegada s’ha donat l’obertura del procediment de resolució (i, en aquest cas, de venda), la LRREC preveu l’elaboració d’un pla amb les diferents mesures que s’adoptaran pel FROB i les condicions de l’execució del pla, entre altres (art. 23).
En aquest cas, les condicions que s’han pactat amb Caixa Bank són les més favorables que s’han pogut aconseguir, al costat de les ofertes que feien BBVA i Bankinter, i són les següents:
- Primerament, el FROB sanejarà el Banc de València, amb 4.500 milions d’euros. Aquesta quantitat és superior a l’estimada per Oliver Wyman perquè l’entitat no era viable de forma independent, i per tant necessitava de més inversió. Aquests recursos provenen del paquet de 37.000 milions provinents del rescat europeu al sector bancari espanyol.
- El FROB també ha donat més garanties a Caixa Bank per l’adquisició del Banc de València: una assegurança a 10 anys del 72,5% dels possibles impagaments de crèdits contra PIMEs, autònoms, i avals (art. 28.2 LRREC).
- A continuació, Caixa Bank controlarà el 99% del capital del Banc de València per un euro.
- El Banc de València deixarà de ser un banc independent i s’integrarà a Caixa Bank, perdent la seva identitat, cosa que ha merescut les crítiques de les organitzacions empresarials i de l’administració valenciana. El Comissari de la competència, Almunia, ha dit que era l’opció més “barata”.
- Respecte els actius tòxics immobiliaris, els del Banc de València estan valorats en 6.000 milions d’euros. Es preveu que de la venda al banc dolent es puguin treure 3.000 milions, que aniran a parar a Caixa Bank.
- Pel que fa a les preferents, l’art. 4.1.a LRREC estableix que seran els accionistes o els que tinguin alguna participació en l’entitat seran els primers a suportar les pèrdues. En el present cas doncs, no recuperaran la seva inversió.
L’operació donarà a Caixa Bank una major solvència i liquiditat, les quals passaran a ser de l’11% i de 55.000 milions d’euros respectivament, i s’esperen beneficis per acció des del primer any, així com un estalvi en costos de 85 milions al 2014. També obtindrà una quota de mercat del 12% a València i Múrcia, abans del 6,1%, i la seva quota estatal augmentarà fins el 16,5%.
Per últim, aquesta venda no canviarà el pla d’ajust que va posar en marxa el Banc de València en aquests últims mesos: el tancament de més d’un centenar d’oficines i l’acomiadament de 360 treballadors.
