Sabadell
L’organització dirigida per Angel Gurria mostra una preocupació important evers “els persistents nivells d’elevada desocupació entre els joves”, que en països com Grècia o Espanya superen el 50%, enfront del 16% registrat pel conjunt de la OCDE. Realment aquest és un dels principals problemes que viu la societat espanyola, en varies famílies ja afecta a més d’un membre de la unitat familiar. Envers aquesta problemàtica aquest informe no és gaire esperançador, ja que degut a la intensificació de la recessió prevista per l’any que ve, es preveu que acabi ascendint fins el 26,9%. És a dir, si tenim en compte que les previsions per aquest final de desembre el situarien envers el 25%, s’està afirmant que el pròxim exercici encara es veurà incrementat en un 2% més; situant-nos per sobre de la xifra de sis milions de persones parades. D’aquesta manera els problemes per l’executiu de cara al pròxim any es veuen incrementats, ja no només envers l’atur sinó que un dels principals inconvenients serà no poder assumir els objectius de dèficit, que només caurà gradualment (el PIB disminuirà un 1,4%, el triple del que afirmava el govern). Paral•lelament, el deute no deixarà d’augmentar, arribant-se a situar al 97,6% del PIB en l’any 2014.
Les expectatives de l’OCDE són molt semblants a les de la Moncloa en el fet que Espanya no viurà un creixement fins l’any 2014; tot i que els pronòstics fets per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic són menys esperançadors, al creure que d’aquí dons anys la previsió de creixement serà del 0,5% (la taxa més baixa de tots els països membres de la UE, exceptuant Grècia que seguirà en recessió). A més, adverteix que contrarestar aquesta situació amb noves retallades encara afectaria més negativament l’activitat a curt termini, podent comportar un deteriorament en els mercats financers degut a la percepció negativa de l’economia espanyola.
Vist que Espanya difícilment podrà assumir els objectius establerts en torn el dèficit a curt termini, és molt important que l’executiu detalli un pla amb les fites a complir a mitjà termini, i que siguin complerts plenament. El consell que es dóna a l’Estat espanyol és seguir amb les reformes estructurals, per així tornar a créixer; alhora seria important reduir el fracàs escolar i millorar l’accés a l’educació superior per cuidar el creixement a llarg termini. D’aquesta manera el que es demana és adoptar les mesures pertinents tant a nivell macroeconòmic com per estabilitzar el sistema bancari europeu. Tot això per intentar posar els ciments de la tornada sostenible envers unes taxes d’ocupació coherents.
Però no tot té una vessant negativa, ja que des de la OCDE es veu amb bons ulls les mesures adoptades per Espanya i altres països envers la reducció de la dualitat en el mercat laboral entre els treballadors temporals i els indefinits; ja que l’impacte d’aquestes reformes es pot veure impulsat amb l’adopció de reformes que estimulin la competència en sectors a on hi ha potencial per poder generar feina, com seria el sector serveis. Sempre i quan el Govern continuï recapitalitzant els bancs viables i tancant els que no ho són, ja que això ajudarà a un retorn gradual al crèdit sa. Alhora la ràpida entrada en vigor de la supervisió bancària a la UE i la recapitalització directa de la banca amb fons europeus, justament el que Alemanya no vol, podria arribar a trencar el cercle viciós que relaciona l’ajust fiscal amb la situació bancària. Fent que les exportacions creixessin més ràpid per la reducció de les despeses laborals.
