Fa uns mesos, Catalunya sencera i part de la resta d’Espanya s’escandalitzava davant les declaracions del sempre polèmic ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, en les quals afirmava que la voluntat de la reforma educativa que portaria a terme era “espanyolitzar” els alumnes catalans.
Aquestes paraules, que no van donar més joc que una greu polèmica, es van materialitzar ahir en un avantprojecte de Llei, concretament la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació. Aquest avantprojecte és una modificació d’un anterior, molt més moderats, que els dirigents del Partit Popular van criticar per tebi.
La primera clau que d’aquest avantprojecte de Llei, ja conegut com “contrarreforma”, es pot destacar és un canvi radical de la posició del català en l’educació. Aquest assumpte ha causat enormes polèmiques, amb sentències del TSJC, concentracions d’associacions en defensa de la llengua catalana, polèmiques que de ben segur tornaran i amb molta més força, doncs aquest avantprojecte deixa de considerar al català com a llengua vehicular, fent així caure un pilar bàsic de la política lingüística de la Generalitat, com és la immersió lingüística.
Aquest sembla l’única dada clara en tota aquesta polèmica, doncs a partir d’aquí les declaracions es creuen, deixant una sensació general de confusió: la consellera d’Educació de la Generalitat, Irene Rigau, ha afirmat que l’avantprojecte ha relegat al català a una assignatura optativa, fent possible que alumnes que escullin el castellà com llengua vehicular no arribin a examinar-se d’aquest. Per la seva part, Wert ha negat aquestes afirmacions i s’ha limitat a afirmar que aquest avantprojecte només iguala la posició de les dues llengües, això sí, admetent que el català deixaria de ser l’única llengua vehicular a l’educació catalana.
Certament, com es pot observar al document que el Govern ha fet públic (un anàlisi de l’impacte normatiu), es pot veure clarament com l’únic moment on la llengua cooficial sembla ser obligatòria és en una assignatura optativa, mentre que totes les demés assignatures es deixen a elecció de la llengua materna de l’alumne.
Aquest fet, sumat a l’obligació imposa als governs autonòmics a pagar un centre privat als alumnes que no vegin satisfetes les seves necessitats lingüístiques, han motivat la reacció de la consellera Rigau, que ha abandonat la reunió amb Wert i ha qualificat aquest projecte com el pitjor atac contra el català en la democràcia.
Ara bé, el nou status quo de les llengües a l’educació és només una part del projecte de reforma, el més parlat però de cap manera l’únic. L’avantprojecte confirma la desaparició d’Educació per la Ciutadania i també de l’Educació Cívica i Constitucional que el Govern es va treure de la màniga fa uns mesos a l’anterior avantprojecte per acabar amb aquella assignatura, un dels majors símbols de l’anterior legislatura socialista.
Així mateix, i per incentivar l’estudi de Religió, la seva assignatura complementària serà més exigent, i es fixen d’una forma mai vista abans les assignatures per part del Govern Central.
L’avantprojecte de llei no ha provocat més que crítiques, i excepte algun suport, trobat en la líder d’UPyD, Rosa Díez, no sembla que la societat hagi rebut positivament el projecte. No obstant, estem davant d’un esbós del que serà la llei, el qual segurament serveixi per endevinar cap a on aniran els trets, però que no ha de ser pres com quelcom definitiu, doncs encara queda un llarg camí, on totes les parts intentaran tutelar els seus interessos i millorar aquest projecte.
