Una de les principals notícies dels darrers dies ha sigut l’elecció, el darrer 15 de novembre, de Xi Jinping com a nou Secretari General del Partit Comunista Xinès en substitució d’Hu Jintao; la qüestió és molt rellevant, ja que el fet d’haver sigut triat com a Secretari General implica que el proper març serà escollit com a President de la República Popular de Xina en la sessió anual de l’Assemblea Nacional Popular. Xi ha sigut, a més a més, nomenat president de la Comissió Militar Central, que controla l’exèrcit.
Sense cap mena de dubte, l’elecció dels membres del Politburó del Partit Comunista Xinès resulta si més no sorprenent: cada deu anys es reuneix el Comitè Permanent i tria els polítics que governaran el país en la propera dècada.
I en aquest cas la sorpresa és encara més gran perquè no és sinó la conseqüència d’uns mesos terriblement agitats en la política xinesa. El darrer mes de febrer, es va descobrir que l’esposa de Bo Xilai, governador de la municipalitat de Chongqing (que compta amb més de trenta milions d’habitants), havia assassinat un any abans l’empresari anglès Neil Heywood. L’esposa de Bo Xilai, Gu Kialai, fou condemnada el mes d’agost a la pena de mort suspesa, que a la pràctica equival a la cadena perpètua. Els fets es varen conèixer perquè l’antic cap de la policia de Chongqing denuncià públicament les males pràctiques del seu antic cap, que governava amb mà de ferro, i de la seva dona, assassinat inclòs.
L’afer Bo Xilai n’ha provocat la seva expulsió del partit, i, alhora, ha apartat del camí el que estava cridat a ser una de les veus més fortes del Partit Comunista Xinès en la propera dècada. I de retruc ha afectat no només a la seva persona, sinó que ha afectat també el tarannà del nou Politburó, atès que, amb la caiguda de Bo Xilai, l’ala més conservadora (més propera a les tesis de Mao, per tant) no ha sigut tan tinguda en compte com caldria haver esperat.
En conseqüència, el nou Politburó està format per un conjunt de polítics moderats, en cap cas conservadors maoistes. Xi Jinping, de 59 anys i enginyer químic de professió, Doctor en teoria marxista, és considerat un reformista moderat, i forma part de l’anomenada “generació dels prínceps” (descendents d’antics grans líders del Partit Comunista Xinès).
Xi Jinping s’ha compromès a lluitar contra la corrupció i construir una “vida millor” per a tots els xinesos. “El nostre partit està dedicat a servir el poble. Ha conduït al poble en la consecució d’èxits reconeguts mundialment, i tenim totes les raons per estar orgullosos d’aquests èxits”, ha dit. “Però no som condescendents (…)- Sota les noves condicions, el nostre partit s’enfronta a molts desafiaments difícils, i hi ha també molts problemes urgents que hem de resoldre, en particular, la corrupció”, va afirmar davant desenes de càmeres de televisió i centenars de periodistes. “Hem de fer tots els esforços per resoldre aquests problemes. Tot el partit ha d’estar en alerta completa”. La corrupció és una de les principals causes de descontentament de la població a la Xina i font de nombroses protestes.
El Comitè Permanent està compost per un barreja de conservadors i reformistes moderats com el mateix Xi Jinping i Li Keqiang, fet que presagia que trobaran més fàcil dur a terme reformes econòmiques que reformes polítiques.
La cinquena generació de líders xinesos- després de les de Mao Zedong, Deng Xiaoping, Jiang Zemin i Hu Jintao- haurà de fer front a una llarga llista de reptes: la corrupció, un entorn econòmic complex a causa de la crisi global, unes relacions tenses amb seus veïns asiàtics, la degradació mediambiental, la crisi del Tibet, i, en particular, la necessitat de reformes econòmiques i polítiques, que permetin seguir creixent a la Xina a un fort ritme i responguin a les creixents demandes d’una població cada vegada més exigent amb seus dirigents.
La pregunta és: aconseguirà el nou govern xinès frenar la corrupció? Aconseguirà disminuir la dependència de les exportacions en el sistema econòmic xinès i impulsar el consum intern? Aconseguirà reduir la inflació? Durà a terme reformes democràtiques, ni que siguin petites? Només el temps ho dirà. Com deia Confuci, “un viatge de mil milles comença amb un pas”.
