Turba multa, turbamulta

Per Albert Noguer, 
Barcelona
 

Arran de l’anunci del Ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, de voler aprovar la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació, la Generalitat de Catalunya s’hi ha oposat frontalment. La Consellera d’Educació, Irene Rigau, argumenta que “a Catalunya no es pot aplicar” i que, “en cas que s’aprovi, es portarà al Tribunal Constitucional“. La pregunta jurídica és: en cas que s’aprovés la llei tal i com està redactat l’avantprojecte, seria inconstitucional? 

El Ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert.

Parle’m-ne. En primer lloc, la Llei que vol aprovar l’executiu govern és de caràcter orgànic. Això vol dir, entre altres, que per a la seva aprovació cal un procediment més gravós que no pas la resta de lleis ordinàries. En aquest sentit es pronuncia l’article 81.2 CE quan disposa: “L’aprovació (…) de lleis orgàniques exigirà majoria absoluta al Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.” Políticament parlant, encara que el Partit Popular tingui majoria absoluta, no és fàcil (i potser tampoc rendible) aprovar una llei orgànica amb el principal partit de l’oposició en contra; i més tenint en compte que aquesta llei orgànica tracta sobre un tema tant sensible; com és l’Educació.

A més a més, cal considerar que estem davant d’un avantprojecte de llei; és a dir, l’avantprojecte no és, en cap cas, rígid. En gairebé totes les ocasions, per criteris polítics o tècnics, els avantprojectes són àmpliament modificats abans no entren al debat parlamentari per discutir la llei pròpiament dita.

Posem-nos en el pitjor dels casos. La llei s’aprova tal i com està redactat l’avantprojecte. Aquesta llei orgànica podria modificar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)? Sí. Aquesta llei orgànica podria modificar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Evidentment no. I aquí està el problema.

Una llei orgànica pot modificar, perfectament, una llei autonòmica pel principi de jerarquia. Ara bé, el que no pot fer, en

Irene Rigau, consellera d'Educació
Irene Rigau, consellera d'Educació

cap cas, és atemptar contra el bloc de constitucionalitat. I què és això? Són aquelles normes escrites que desenvolupen la Constitució com els Estatuts d’Autonomia. És a dir, alhora de determinar si una llei és contrària a la Constitució o no, potser no hi ha prou amb mirar la literalitat de l’articulat de la Constitució sinó que, tal vegada, és necessari analitzar altres normes jurídiques que la complementen.

I bé, què diu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? L’article 35 de l’EAC disposa el següent: “Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.

És a dir, en l’eventual cas que finalment el castellà estigués a la mateixa posició que el català, en quant a llengua vehicular (50%-50%), aquesta igualtat seria contraria a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, doncs l’article 35 determina que el català serà normalment la llengua vehicular. No obstant, cal adreçar-se al mateix avantprojecte, que diu:

2. En las Comunidades Autónomas que posean, junto al castellano, otra lengua oficial de acuerdo con sus Estatutos, el uso de las lenguas deberá acomodarse lo siguiente: “Disposición adicional trigésima novena. Lengua castellana y lengua vehicular de la enseñanza. (…)  c) Las Administraciones educativas podrán otorgar, en función  del estado de normalización lingüística en sus territorios, un trato diferenciado a la lengua cooficial respecto del castellano en una proporción razonable, sin que en ningún caso pueda suponer de hecho la exclusión del castellano.

Ara bé, quina és aquesta proporció raonable que pot marcar la Generalitat? Tot sembla indicar, com ja han apuntat diverses sentències del TSJC, que utilitzar el castellà únicament per llengua i literatura castellana és, de facto, una exclusió d’aquesta llengua i que, com a conseqüència, el castellà s’hauria d’utilitzar com a llengua vehicular en més assignatures. Val a dir que aquestes sentències es fonamenten, essencialment, en la STC 31/2010 (sentència de l’Estatut); per tant, seria molt difícil argumentar que aquesta llei és inconstitucional quan el que fa és recollir jurisprudència del màxim intèrpret de la Constitució.

En opinió de l’autor, aquesta disposició transitòria que s’ha anomenat, fa que l’avantprojecte de llei sigui plenament Constitucional. Si això és (o no) el millor, es deixa a criteri del lector: “Turba multa, turbamulta”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.