Aquesta operació és coneguda com a “Crucero”, dirigida pel titular del Jutjat Central d’Instrucció nº6, Eloy Velasco; alhora es troba relacionada amb la investigació iniciada a partir d’una querella presentada per AC Hoteles, Melià, Pullmantur i el grup Orizonia contra els antics propietaris de Marsans, Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual, ja mort; l’actual propietari, Ángel Cabo; i l’empresa Possibilitum pels delictes d’ocultació de béns personals i alçament de béns.
Díaz Ferrán i els seus socis de Marsans van vendre l’agència de viatges a Possibilitum, intentant així evitar pagar als majoristes de Marsans, que van rebre un pagarés que mai van arribar a poder cobrar. Casualment, l’administrador de Possibilitum és Ángel Cabo, un altre dels detinguts, el qual utilitzava les seves dues empreses, Inversiones Noroeste i Aszendia Asociados, per amagar els diners que anava ingressant Marsans durant el concurs de creditors, tal i com revela la informació provinent de l’UDEF (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal). El magistrat de l’Audiència Nacional va considerar que tant l’empresari i antic propietari de l’agència de viatges, com l’actual amo de l’empresa, van ser els cervells d’una trama molt elaborada; la qual tenia com a objectiu treure el capital de l’empresa, buscant aparentar una falsa insolvència. Tota aquesta trama buscava no haver de respondre al deute que tenien pendent, mil milions d’euros.
El jutge va considerar els fets d’alta gravetat i va dictaminar presó pels dos empresaris degut al possible risc de fuga i a l’alteració de les proves. Tal i com diu, “els fets tenen tal gravetat penalògica i social, que tot i l’arrelament espanyol, podrien provocar un risc de fuga i elusió de l’acció de la justícia”. Així doncs, Gerardo Díaz Ferrán va ingressar a la presó madrilenya de Soto del Real per ordre del jutge Eloy Velasco; abans ja hi havien entrat Ángel de Cabo, i cinc imputats més per la suposada comissió de diversos fets delictius relacionats amb la suspensió de pagaments i la venta del grup Marsans, mentre que Rafael Tormo i la secretària de De Cabo, Susana Mora van quedar en llibertat; tot i que aquesta última va haver d’aportar una fiança de 3000€. També és important ressaltar que juntament amb aquestes dues persones, Díaz Ferrán són els únics que han declarat davant del jutge; els altres sis s’han acollit al seu dret de no declarar.
Un cop conegudes les fiances, podem veure que les de Díaz Ferrán, De Cabo i sis implicats més superen, totes juntes, els 112 milions d’euros. Concretament, els 30 milions d’euros de fiança que hauran de pagar Díaz Ferran i la seva mà dreta, Losada, és una quantitat històrica ja que igual la quantia imposada l’any 1999 a Javier de la Rosa, que fins aquesta setmana era la més alta que mai s’havia dictat a Espanya. Àngel de Cabo, l’altre principal imputat, va superar ahir aquest rècord amb una fiança de 50 milions d’euros.
Curiosament, Díaz Ferrán quan presidia la CEOE va declarar que “per sortir de la crisi era necessari treballar més i reduir salaris”, una curiosa manera de parlar que per descomptat no es correspon de cap manera en com actuava ell mateix en les seves empreses.